diumenge, 4 d’octubre de 2009

un casament com n'hi ha pocs

Demà farà cinquanta anys, a Castellterçol es va viure un esdeveniment ben poc freqüent, la boda simultània de quatre germans, concretament tres germanes i un germà. Dels quatre, la segona era la meva mare Dolors, que es va casar amb el pare David el mateix dia i al mateix lloc que la tieta Gaietana i el tiet Pere, el tiet Ramon i la tieta Margarida i la tieta Mercè i el tiet Joan.
No va ser pas un caprici ni ganes de fer-se veure, sinó fruit de la desgràcia, perquè la seva mare va estar molt de temps malalta i quan va morir, després del temps de dol, es van trobar que en unes altres circumstàncies, alguns ja s'haurien casat, i altres estaven a punt de fer-ho, de manera que, tenint en compte també la situació econòmica de l'època (any 1959), la millor solució va ser fer-ho tots junts.
Avui hem celebrat les bodes d'or amb un dinar familiar que, per desgràcia, no ha pogut reunir de nou les quatre parelles, perquè la tieta Gaietana i el tiet Pere ja fa uns anys que van morir, amb poc temps de diferència, i el tiet Joan tampoc és ja amb nosaltres. La seva dona, la tieta Mercè, ni tenia gaires ganes de celebrar-ho ni la seva salut li ho ha permès, de manera que només hi havia els pares i el tiet Ramon i la tieta Margarida, amb els respectius fills i néts.
L'Hostal Castellterçol ens ha servit, com sempre, un bon àpat amb uns magnífics entrants (ja no recordo si hi havia deu o dotze o més plats) i uns segons a l'alçada. Per postres, un pastís de Cal Miró que els hem regalat els fills, un sant marc de nata, trufa i gema cremada, amb una reproducció de la foto del casament en xocolata que els ha agradat molt i que després han portat a la tieta Mercè a casa seva.
El pastís era molt bo, però la foto no l'hem tastat i no us ho sabria dir, però aquests avenços de la tecnologia aplicada a la pastisseria han permès als protagonistes d'aquella feta rememorar un dia que no podran pas oblidar mai.
Per molts anys a tots!
(Per cert, els meus pares són els segons començant per la dreta)

32 comentaris:

  1. Manel; al meu poble també hi ha dos germanes que és van casar al mateix dia i una que sempre m'ho explica em diu que ho van fer per economia de l'època i que el convit va ser una olla geganta de xocolata desfeta i pa de pessic. I el viatge un cap de setmana a Montserrat i dos dies a veure la familia de Barcelona amb el tren que no van poder venir a la boda.

    Tampoc no devia pas ser lleig en aquella època, jo ben simple i bonic que ho trobo.

    Records.

    ResponElimina
  2. Quina història més tendra i bonica (malgrat les malalties...). Estem molt contents per aquests enamorats que avui ho han celebrat amb la seva família. Un petó enorme a tots.

    ResponElimina
  3. Manel,
    Moltes felicitats, és una gran història aquesta que has explicat que va succeir fa 50 anys. Que per molts anys pogueu seguir celebrant aquesta bonica història.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Bon nit Manel!!!! M'és fet venir pell de gallina , quina il·lusió poder tenir els teus pares amb tu al cap de 50 anys.Els meus també els van fer els 50 , però la mama ja feia molts anys que estava malalta.
    No se si t'hi dit mai que la meva germana te trigèmins i quan els varam batejar eren els tres més el meu quatre bat eixos junts.Moltes felicitats Manel i que podeu celebrar molts anys més.

    Bé , de tot això que hi estat llegint , crec que cada un al llarg del temps és posar el seu lloc.Per la manera que tenim tots de escriure , de seguida es veu per on va cada un. .
    Bé amb tot això vull dir crec que no val la pena fer-ho gaire més llarg.
    Anims Manel !!!!

    ResponElimina
  5. Felicitats per aquesta celebració tan especial i entranyable!
    Els meus pares també van celebrar els 50 anys l'any passat!
    M'ha encantat el pastís amb la fotografia de les 4 parelles: quin goig que fan!
    He estat llegint "l'incident" amb la teva recepta de musclos, i entenc com et sents. Penso que potser no estava fet amb mala intenció, però si tan bona cuinera és (com diuen els seus amics), no tenia cap recepta pròpia? I havia de copiar-te text i fotografia? No cal que se senti ofesa, que l'únic perjudicat aquí has estat tu! I sort que ho havies vist! Ànims i endavant amb les teves receptes!

    ResponElimina
  6. Manel; Malauradament, la meva mare va morir un 29 d'agost, pel desembre del mateix any, haguessin fet 49 anys de cassats¡¡.
    Per molts anys Manel¡¡.
    Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  7. Manel, felicitats als teus pares i tiets!! Aquesta no és una fita qualsevol! I llegint la teva història, m'he adonat com de diferent n'és la vida avui dia!
    El pastís amb la foto de tal celebració un regal immillorable! :)
    Petons!

    ResponElimina
  8. Moltes felicitats per aquesta celebració!. Ja m'imagino la il·lusió que els haver fet. No hi ha res més bonic que reunir la família per aquestes coses, encara que per desgràcia, no hi puguin ser tots.
    Mònica

    ResponElimina
  9. Felicitats als tus pares per aquests 50 anys de felicitat! Una celebració entranyable, i un pastís ben bonic, la història és commovedora!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  10. Per molts anys! Celebrar els 50 anys de casats fa il·lusió a tothom, a grans i a petits, als avis i als néts. Felicitats!

    ResponElimina
  11. No ho havia sentit mai això de casar-se el mateix dia que els altres germans. Jolin què fort per als pares no! jajaja. O mirant-ho per l'altra banda vaja tranquils que es van quedar :)

    Moltes felicitats a tots, i espero que el pastís fos molt bo.

    ResponElimina
  12. Moltes felicitats per tu i els teus pares, no tothom te la sort de celebrar-los, la historia es molt emotiva.
    Una abrasada

    ResponElimina
  13. Ostres Manel és impressionant !!! quina gràcia, dins la desgràcia per dir, però deu ni dor... m'en alegro que amb els pares hagueu pogut celebrar els 50 anys d'un fet com aquest i que desprès de tant de temps encara estiguin junts ... que maco.

    petunets

    ResponElimina
  14. Quina entrada més tendra i feta amb el cor. Moltes felicitats i moltes gràcies per compartir-ho.
    Petons

    ResponElimina
  15. Poder celebrar els 50 anys de casats és molt bonic.
    Una història molt maca.
    pt!

    ResponElimina
  16. No havia sentit mai que es casesin més de dos parelles de germans.
    Quina història tan tendre!!! Una pena que no puguessin estar tots!!

    Felicitats als teus pares i als teus tiets!!

    Petonets

    ResponElimina
  17. Un casament quadruple! I tant que deuria ser tot un esdeveniment. La meva mare i el meu pare també es van casar junts amb els meus tiets.
    Una bona celebració, encara que no hi siguéssiu tots.

    ResponElimina
  18. Moltes felicitats als teus pares i els teus oncles i a tu per la part que et toca

    ptns

    ResponElimina
  19. Manel, quina celebració més maca! Llàstima que no s'hagin pogut reunir totes 4 parelles per celebrar-ho, però en tot moment demostres que els heu tingut presents! Una celebració que els teus pares i tiets de ben segur que recordaran amb tanta il·lusió com el dia del seu casament!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  20. 50 anys de casats dels pares és una data molt joiosa de celebrar, els meus també ho van celebrar ara fa un any i vam fer festa grossa! per cert els meus també es van casar "de dol" poc després que es morís el pare de la mare i la festa va ser d'allò més senzilla. Però ara tants anys després dona gust veures'ls bé i amb ganes per celebrar els 50 com els teus i els 51 com acaben de fer els meus!
    Enhorabona a les dues parelles que ho han pogut celebrar i a tots els que podeu gaudir de la seva companyia.
    PTNTS
    DOlça

    ResponElimina
  21. Moltes felicitats als pares i als tiets! Quin goig poder arribar als 50!!! Les meves cunyades (que son bessones) també es van casar el mateix dia...quina gracia que fa! :)
    El pastís magnífic i la foto entranyable!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  22. Felicitats als pares i als tiets , segur que va ser una reunió fantàstica plena d´emocions.
    Molts petons Manel

    mai

    ResponElimina
  23. Quina anècdota més curiosa. Sembla de llibre. És el que sol passar, de vegades, quan es fan reunions familiars per commemorar-hi esdeveniments: hi ha absències insubstituïbles. Tanmateix, trobe que és una ocasió ben bonica de fer família. Salutacions

    ResponElimina
  24. Manel,
    Per molt anys!! aquestes festes són molt emocionants, jo he tingut la sort de poder celebrar fa cinc anys les dels meus pares i ara fa uns dies uns dies les dels meus sogres, moltes felicitats també als pares!1

    ResponElimina
  25. Quina història més deliciosa!!! felicitats als teus pares...petonets

    ResponElimina
  26. Per molts anys, Manel, a tota la família. Són festes molt entranyables tant per als protagonistes com per a tots els qui els envolten.

    Mentre anava llegint el post, m'imaginava aquell dia, a Castellterçol: De ben segur que en devia anar ple, d’aquell casament.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  27. Manel quina historia més maca!!Felicitats als teus pares i tiets, es una gran sort poder arrivar als 50!!!
    Segur que us ho devieu passar d'alló mes bé.
    Ptnts

    ResponElimina
  28. Dos germans casar-se junts ho havia sentit, però quatre...? Poder celebrar 50 anys de casats ha de ser tot un orgull tant pels enamorats com pels fills. A mi ja em va impressionar quan els meus pares van celebrar els 25...
    El dinar segur que va ser magnífic i el pastís, tot i que no ens el podem menjar, té molt bona pinta i és molt emotiu.
    Felicita els teus pares de part nostra!

    ResponElimina
  29. Manel, quin gust poder fer una celebració així, no? encara que tots desgraciadament ja no hi són però és la vida..
    A mi em faria pena menjar-me la foto de xocolata però, clar, no es podrà guardar per sempre.
    Fins un altre dia...

    ResponElimina
  30. moltes gràcies a tots, els meus pares i els tiets estaran molt contents amb les vostres felicitacions. bé, primer els hauré d'ensenyar el post, que encara no l'han vist, així ho veuran amb les vostres amables paraules.
    fins aviat i gràcies també en nom seu!

    ResponElimina
  31. Ha estat una història molt maca, no es frequent que hi hagin quatre casaments junts de la mateixa familia. Llástima de no haber poogut reunir a tots pero ja se sap el temps pasa molt depresa .
    Felicita a tots i que puguin celebrar-ho molts anys més.
    Un petó

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...