divendres, 2 d’octubre de 2009

pollastrons o picantons

Va durar una temporada que en feia cada setmana, de picantons (o pollastrons, que és el nom correcte): al forn, estofats, farcits, rostits, a la sal... Tenen una mida ideal per a una ració, es fan ràpid i és una carn poc grassa i tendra, amb una presentació agradable. L'inconvenient, per trobar-ne algun, és que per menjar-los cal tenir bona tècnica amb la forquilla i el ganivet, o bé s'ha de recórrer als dits, cosa que en cas de tenir convidats pot incomodar algú.
Aquests d'avui els vaig fer rostits, amb la meva cassola preferida, d'acer amb un cul ben gruixut en el qual en rostir la carn els sucs formen una crosta que quan hi tirem alcohol o aigua fa una salsa d'allò més gustosa.
Els pollastrons
, salpebrats per dins i per fora, els posem a rostir a foc alt , amb oli o bé untats amb llard, i amb un bon acompanyament de ceba, alls i algunes herbes seques, com la imprescindible farigola i el llorer.
Un cop agafen color els pollastrets, els reguem amb brandi o amb vi ranci, deixem que evapori l'alcohol, abaixem el foc i tapem bé perquè es vagin fet, afegint-hi una mica d'aigua de tant en tant perquè no s'assequin i quedi una salsa abundant.
No trigaran pas més d'una hora a coure's, els traurem i passarem la salsa per un colador fi; si voleu que quedi més brillant, la podem acabar amb una nou de mantega.
A mi m'agrada servir els picantons acompanyats d'un puré i unes cebetes (unes escalunyes, en aquest cas) caramel·litzades i, en una salsera apart, el suc, perquè cada comensal se'n serveixi la quantitat que vulgui.

Si voleu una salsa amb més color i consistència, al rostit hi afegiu porro, pastanaga i tomàquet, i quan traguem els pollastres, ho passem tot pel colador xinès.A vegades preparo també un farcit a base de botifarra crua sense budell i barrejada amb prunes i pinyons, i en poso un parell de cullerades a dins de cada pollastret, de manera que li dóna gust i al final de la cocció queda com una pilota que completa molt bé el plat.
Bon profit!

12 comentaris:

  1. Quina pinta té el teu picantó!!!
    Els feia sovint quan els nens eren petits i ara fa molt temps que no hi he pensat en fer-los. M'ho has recordat, no trigaré en degustar-los amb la teva recepta!

    Petonets

    ResponElimina
  2. Hola! encara que sembli increíble no he menjat mai picantons. Anava llegint com els havies preparat i em semblava olorar les aromes.
    Aprofitant que demà és dissabte em faré una passejada pel mercat a veure si en trobo.
    Gràcies per una recepta tan deliciosa!

    Eva

    ResponElimina
  3. Un plat imprescindible per la propera Festa Grossa! Ohh i que bo que ha de ser el suquet barrejat amb el puré, se'm fa la boca aigua!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  4. la primera vegada que vaig menjar picantons van ser al forn, sucat de mostassa, i em va agradar.
    Així rostit també ha de ser bo

    ptns

    ResponElimina
  5. A casa també fa tems que no en fem i la veritat, amb aquesta recepta se ma obert la gana, els tindre presents per fer-los aviat
    Salutacions.

    ResponElimina
  6. Manel, Déu n'hi do, amb aquests pollastrons!. Han de se deliciosos.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. me encantan los picantones, son sabrosisimos y con esta receta tuya deben estar deliciosos, te felicito,

    besitos desde londres,

    pity

    ResponElimina
  8. Jo el més petit que hi menjat ha sigut una "pintada"no se com es diu amb català , però és una mica més petit que un pollastre.
    Aquest semble de festa major, amb prunes i pinyons.

    ResponElimina
  9. Soc un gran cosumidor de picantons... però em limito a fer-los a la barbacoa... Els preparo pulveritzant-los amb oli, sal, pebre, gingebre en pols i un raig de llimona, també farigola i romaní. Els poso a la barbacoa i vaig pintant-los cada 5 minuts amb una barreja d'oli i llimona, fins que quedin ben torradets..

    ResponElimina
  10. marylou, la veritat és que als nens els agraden molt perquè és una carn tendra i fàcil de menjar.

    eva, espero que en trobessins al mercat, sinó a la majoria de súper en tenen i es poden fer de moltes maneres, totes bones.

    sara, celebro tornar-te a veure per aquí, tot i que això deu significar que s'han acabat les vacances :(

    beth, a casa això que dius és el que ens agrada més, un cop servit el plat, tothom es tira una bona cullerada de suc a sobre del puré!

    manresa, al forn també els faig a vegades i queden molt bons, m'apunto això de la mostassa perquè em sembla molt bona idea :)

    fem un mos, jo sempre en tinc al congelador per un dia que no saps què fer i has de sortir del pas amb un plat senzill i ràpid perquè també es fan depressa.

    josep, t'agraeixo el comentari, la veritat és que no és una carn de pollastre de pagès, però ben rostit queda tendre i gustós i passa la mar de bé.

    pity, la verdad es que permiten muchas combinaciones, incluso rellenos, para comer enteros o la mitad.

    dolors, la pintada (es diu igual en català) o gallina de guinea és una peça de molta més categoria, això entra ja dins l'ata cuina.

    ricard, no he pensat mai a fer-ne a la brasa, jo hi faig el pollastre pintat amb els mateixos ingredients que hi poses tu (excepte el gingebre, me l'apunto). segur que es fan ben depressa i tan torradets com dius, deuen estar de vici.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...