cataplana de cigrons amb gambes, calamars, musclos i cloïses

La cataplana, la cassola portuguesa que vaig estrenar dies enrere amb unes galtes amb bolets i salsa de trompetes, al seu país d'origen es fa servir molt per cuinar plats de peix, per això dissabte, que era festa i tenia ganes de cuinar un platet una mica especial, vaig pensar que hi faria una sarsuela, per veure com quedava un plat tan català cuinat al vapor amb aquest estri. Per raons que no fan al cas, al final no tenia peix però sí que acabava de coure cigrons menuts (aquí podeu trobar la millor manera de coure'ls) i el resultat va ser aquest platillo, que no està pas gens malament; i el que queda per a l'endemà, encara és més bo!
Per a dues persones, primer de tot, vaig posar oli a la cataplana i hi vaig fregir quatre gambes maques, les vaig enretirar i en el mateix oli vaig fer un sofregit de ceba; pebrot vermell i all, tot ben picat. Després de deu minuts de cocció, hi vaig afegir un parell de tomàquets de penjar ratllats, una mica de sucre i sal, un calamar maco tallat a rodanxes i vaig tancar la cassola perquè s'anés cuinant al vapor, a foc baix, durant uns 10 minuts.
Passat aquest temps, vaig obrir la cataplana, hi vaig tirar un raig de vi blanc i quan es va haver evaporat l'alcohol, hi vaig afegir els cigrons, que encara eren calents, i una cullerada del seu suc. Vaig tornar a tapar la cassola cinc minuts més, hi vaig tirar un bon grapat de musclos i de cloïsses, cinc minuts més tapada perquè s'obrissin i ja només faltava posar-hi les gambes, deixar que s'escalfessin durant un minut més, empolsar-ho de julivert picat i servir.
Com en tots aquests platillos, hi hagués anat bé una picada de pa fregit, all i julivert, i fins i tot unes avellanes, però aquest cop no ho vaig fer, i va quedar una salsa més clareta, però molt gustosa i bona.
Si us agrada, proveu a fer-la, ja sigui en una cassola de les que fem servir aquí habitualment o bé en una cataplana, que podeu comprar en aquest enllaç; els lectors d'aquest blog les podeu adquirir amb un 10% de descompte introduint el codi
O8YA2JL4.

galtes amb bolets i salsa de trompetes, estreno la cataplana

Tenia ganes de cuinar un plat gustós i potent, dels que m'agraden; venia a sopar el meu fill gran, que havia anat a buscar bolets i ens en portava uns quants, i a sobre m'acabava d'arribar per missatger una nova joguina culinària: una cataplana portuguesa. D'aquí en va sortir aquest plat, molt bo segons els tres que el vam menjar, malgrat que les fotografies no li facin gaire justícia perquè l'interior platejat de la cassola reflectia la llum. Però un plat per sucar-hi pa i no parar, us ho asseguro.
Em venia de gust fer galtes de vedella o de porc, i vaig fer les segones perquè costen menys de trobar, però les vaig desossar. Com sabeu, la galta té dues parts: la més carnosa, l'exterior, és una carn magra, melosa però compacta, mentre que la interior té com unes vetes de greix entremig i és més prima, però un cop cuinada s'empassa sense rosegar.
Amb els ossos en vaig fer un brou com el que us explicava aquí que vaig fer amb ossos d'espinada; l'Aleix se'n va endur un pot i el va fer servir l'endemà per cuinar un risotto de conill i bolets que feia una pinta tremenda: m'encanta que li agradi la cuina i segueixi els passos del seu pare!
Doncs bé, vaig estrenar la cataplana posant-hi a rostir a foc mitjà un parell de cebes tallades en sis o vuit trossos, un parell de pastanagues maques i uns quants grans d'all aixafats amb un cop, però amb la pell.
Mentrestant, les galtes desossades i salpebrades les vaig marcar en una paella amb una mica d'oli a foc fort, perquè quedessin segellades pels dos costats, i les vaig reservar.
Un cop les verdures van haver agafat un color torrat, hi vaig tirar un bon raig de vi negre, vaig deixar que s'evaporés l'alcohol i vaig afegir a la cataplana les galtes exteriors més gruixudes, i unes branquetes de farigola i romaní. Vaig tapar i vaig deixar que la carn s'anés fent, a foc mínim, mitja hora. Aleshores hi vaig afegir la resta de les galtes i mig got del brou fosc fet amb els ossos de les galtes, i vaig tornar a tapar perquè cogués mitja hora més.
Mentrestant, l'Aleix i la Marina havien netejat els bolets i els vaig saltar en una paella amb una mica d'oli i sal i un all picat, fins que van perdre l'aigua; hi havia una mica de tot, però sobretot trompetes, de manera que en vaig separar unes quantes i la resta dels bolets els vaig afegir a la cassola. Abans de tancar-la, en vaig retirar un cullerot del suc i el vaig posar al got del túrmix amb les trompetes que havia reservat; tot triturat, va fer una salsa magnífica que vaig afegir a la cataplana, vaig tancar-la i vaig deixar coure mitja horeta més. En total devia coure una hora i mitja, i va quedar un rostit potent de gust, amb la carn melosa i la salsa espessa i gustosa.


la cataplana portuguesa

Vaig veure la primera cataplana a Ca l'Esteve, on el Xesco ens hi va cuinar un arròs. No en sabia gran cosa, però em va semblar un estri preciós, i en vaig voler saber més. Vaig descobrir que és un estri molt utilitzat a Portugal, sobretot al sud, una cassola original de forma esfèrica formada per dues meitats unides per una frontissa i que es poden ajuntar i tancar hermèticament la cassola amb un sistema semblant a les carmanyoles de tota la vida, cosa que permet cuinar els aliments al vapor i sense perdre els sucs dels aliments.
Estan fetes de coure, cosa que els dóna un aspecte molt bonic, i es poden portar a la taula tancades, de manera que no es veu ni s'olora el contingut fins que s'obren davant dels comensals.
Aquí les comercialitza una empresa catalana anomenada KP Home, al seu web hi trobareu més explicacions sobre el seu ús i les diferents mides i models per a cuines de gas, vitroceràmica i inducció.
A Portugal normalment hi cuinen peixos i mariscos, però ja us dic que el Xesco hi va fer arròs i jo hi he guisat aquestes galtes amb un resultat excel·lent. I ja estic pensant de fer-hi també algun arrosset, i potser una sarsueleta...