fideus a la cassola amb costella

No sé si fa vergonya o és que està oblidat, però no veig enlloc ningú que parli d'un plat que de petit m'agradava molt i que segueixo fent perquè a casa a tots ens agrada: els fideus amb costella de porc.
Si es mira amb segons quins paràmetres, no és un plat modern, però em sabria greu que es perdés perquè estic segur que si en doneu als vostres fills, us en demanaran més. I acompanyat amb una amanida, funciona perfectament com a plat únic.
Jo el preparo en cassola de fang, on sofregeixo la costella en oli d'oliva. Abans hi posava llard, que donava molt més gust al plat, però ara pràcticament he eradicat aquest greix de la dieta de casa.
Quan la costella comença a agafar color, hi tiro pebrot verd ben picadet, ceba, també ben petita, i més tard, un all picat, abans d'afegir-hi unes cullerades de tomàquet ratllat i deixar sofregir durant deu minuts o un quart d'hora. Al tomàquet hi tiro sal i també sucre per contrarestar l'acidesa, i una mica d'orenga.
Aleshores, hi poso fideus del número quatre, dels gruixudets, i els dono unes quantes voltes perquè s'impregnin del sofregir abans d'abocar-hi aigua calenta fins a cobrir-los. Deixem bullir amb alegria una estona, i després abaixem una mica el foc, fins que passi el temps que marca el paquet. Una mica de repòs, julivert picat per sobre, si voleu, i ja podem servir.
La costella és molt gustosa, i per tan no és imprescindible posar-hi brou, però si en teniu, no hi farà pas nosa, al contrari.
Bon profit!