anem al gra (3)

mongetes amb ceba i suc de rostit

Els lectora habituals d'aquest bloc sabeu que aquí fem campanya activa a favor del consum del llegums, "el gra", com en deien abans. Per aquesta secció hi han passat ja receptes de cigrons i de llenties; faltaven, per tant, les mongetes seques, perquè si hem de menjar llegums un parell de cops cada setmana, hem d'anar variant, i les possibilitats realment són moltes.
Les mongetes són riques en hidrats de carboni i pobres en greixos, i no tenen colesterol, de manera que menjar-ne és altament recomanable. Són una mica més complicades de coure que les llenties, per exemple, però tampoc tant. S'han de posar a estovar el dia abans amb aigua fresca i, si es vol, una fulla de llorer. Amb dotze hores n'hi haurà prou.
Les posem al foc amb aigua nova freda i deixem que bullin a foc lent, perquè no es pelin; si no són velles, amb mitja hora o tres quarts n'hi haurà prou. Salem poc abans de treure del foc. Simplement escorregudes i amanides amb bon oli d'oliva, un xic de vinagre i una barreja de pebres mòlts estan exquisides.
Les que quedin les podeu preparar l'endemà amb ceba i suc de carn. Es tracta de posar a coure en una paella amb oli una bona ceba, que es vagi estovant i enrossint, i després hi posem les mongetes. Donem un parell de voltes a foc fort i hi afegim el suc de carn. Podem fer servir el suc que ens hagi quedat d'un rostis de pollastre, o de xai, o d'unes galtes, o bé preparar-lo expressament; si no us voleu complicar la vida, amb una culleradeta de "Bovril" dissolt en un cullerot de brou de verdures queden igual de bones. Deixem cinc minuts al foc, però que no quedi sec.
Sigui amb suc de carn de casa o de pot, aquestes mongetes amb la ceba agafen molt bon gust i constitueixen un bon plat que es pot menjar sol o acompanyant la típica botifarra o, si us agraden les combinacions valentes, un filet de peix blanc, com un llobarro, simplement marcat a la planxa.
Bon profit!