dilluns, 12 de maig de 2008

llom a la saragossana

Dies enrere, l'amic Massitet recuperava en el seu bloc Olleta de verdures la recepta del llom a la cervesa, i recordava que va ser el primer plat no après a casa els pares que oferia als seus convidats quan es va independitzar. La lectura d'aquest article em va posar nostàlgic i em va recordar um llom que jo també vaig fer força als principis de viure amb la meva dona, i que vaig treure del primer llibre que em va regalar poc abans de casar-nos, "Cuinar és senzill", de la Montserrat Seguí. Ahir el vaig buscar i era la primera edició en català, i és de fa.... ja fa més de 21 anys!!!
És un llibre en el qual vaig aprendre molt i que sempre he recomanat i fins i tot el vaig regalar a diverses amigues meves quan van formar la seva pròpia llar. Malgrat que l'autora va morir fa temps, força jove, és un llibre que se segueix reeditant i encara es troba a les llibreries.
Aquesta recepta, ben senzilla però gustosa, sempre agradava i ens permetia quedar bé sense dominar gaires les tècniques culinàries ni gastar massa, cosa que abans miràvem força més que ara i que potser aviat haurem de tornar a tenir en compte, amb la crisi enorme que diuen que és a punt de caure'ns a sobre (suposo que no serà tant).

Us explico la recepta d'aquest llom a la saragossana, de nom una mica exòtic i d'origen no explicat en el llibre, i com que la recepta no és meva, ho faré diferent d'altres dies i us donaré les quantitats exactes per a quatre persones: 8 talls de llom de porc (jo en vaig fer més, però en va sobrar), 50 g de pernil dolç, 350 g de tomàquets, 1 o 2 ous durs, 1/2 tassa de xerès sec, 100 g d'olives sense pinyol, 1 ceba, 1 gra d'all i i julivert.
Els talls de llom es fregeixen (poca estona) en una paella, se salen i es col·loquen en una plàtera que pugui anar al forn. En l'oli de fregir la carn, sofregim la ceba picada petita, hi afegim el pernil tallat a trossos quan la ceba s'enrosseixi, hi tirem el xerès, esperem una mica que evapori i hi posem l'all ben picat i els tomàquets triturats. Deixem coure deu minuts i hi afegim les olives tallades a rodanxes, deixem coure una mica més, posant-hi una mica d'aigua si la salsa s'asseca, i la tirem per sobre del llom.
Finalment, ratllem a sobre l'ou dur i, cinc minuts abans de servir, posem la plàtera al forn calent perquè s'acabi de coure el llom. Empolsem amb julivert abans de servir.
Ja us he dit que és una recepta senzilla, però a la Maria i a mi ens va portar bons records; en canvi, els nens, que ja no ho són tant, no l'havien provat mai i també els va agradar. Com espero que us agradi a vosaltres, si és que no l'heu feta, perquè del llibre de la Seguí se n'han fet dotzenes d'edicions.

6 comentaris:

  1. A mi em fas recordar que al principi de cuinar a casa el plat dels “invitats” era un llom a la carbonara, que es feia amb cervesa i ceba, sempre quedava be. Que ho fa que sempre la carn és el llom?
    Tindré de fer la recepta per « solidaritat i per recordar vells temps !!!

    ResponElimina
  2. Hola Manel!
    Mira, que m'ha fet molt de goig veure que he ajudat a fer-te tornar als teus orígens culinaris! I gràcies per l'enllaç al nostre bloc: es d'agrair que la gent et tingui present en els seus posts.
    Per cert. que aquest plat el provaré. Venint recomenat per tu i tant com li agrada el llom a kisumenja, es gairebé inevitable fer-lo!!!

    I dolorss, no sabia que al llom que jo faig a la cervesa se'n deia carbonara!!! També és interessant veure que els plats "iniciatics" siguin amb llom. Una hipòtesi per explicar-ho: és una carn no gaire cara i coneguda (a casa ne'm menjat tots, segur!) i el porc és una carn que sol agradar a tothom.
    Com ho veieu?

    ResponElimina
  3. quan t'instales en una casa nova generalment no disposes de gaires recursos, i el llom no és gaire car, és fàcil de preparar i com bé dieu, sol agradar tothom.
    a més, tampoc estem tan lluny els uns dels altres i aquest país és tant petit, com deia aquell, que tots acabem menjant el mateix.
    segurament d'aquí a uns anys la gent recordarà que als primers convidats els feien pizza, pasta, nachos o sushi. què hi farem!

    ResponElimina
  4. flipant q jo tb tinc el Cuinar és senzill de la SRa.SEguí, edició 1991, flipant tant com generosa és la teva cuina!
    Áfrikaa

    ResponElimina
  5. jolins els meus piropos no et fan mai ni fred ni calor! :( I se sap que li va passar aquesta gran senyora cuinera??
    Àfrikaa

    ResponElimina
    Respostes
    1. com que no em fan ni fred ni calor? en vaig respondre extensament... per mail!
      la pobra senyora es va morir molt jove, no sé exactament de què, però fa anys que no hi és :-(

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...