sopeta d'allioli amb gambes

Aquesta és una de les receptes que se’m van ocórrer durant l’última estada a l’hospital, i fins ahir no vaig poder materialitzar-la i saber, per tant, si realment és comestible o no; el resultat ens ha agradat força.
Necessitarem unes bones gambes, fresques o congelades, això segons la butxaca de cadascú, a les quals traurem el cap i la pell de la cua. Netejarem les cues dels intestins, aquell filet negre que recorre el llom, i les obrirem de la part ample, com hem après dels restaurants xinesos i ara fan tots els grans xefs.
Amb els caps farem un brou curt (amb poca aigua, perquè quedin els sabors més concentrats), amb una mica de ceba, pastanaga i porro, i una fulla de llorer, i el colarem.
El brou calent es barreja amb l'allioli, una culleradeta per plat, remenant bé amb un batedor, i es posa la sopeta en plats fondos.
Les gambes les marcarem en una paella ben calenta amb una gota d'oli i les posarem al plat dretes, amb una mica de sal maldon per sobre, i tot guarnit amb julivert picat o cibulet. Finalment, s'acompanya amb dues llesques de barra tallades ben fines, torrades i untades amb una mica d'allioli. Es menja amb cullera barrejant en cada cullerada el líquid amb els crustacis.
Aquesta és la teoria, però de fet ahir no vaig haver de preparar el brou perquè en tenia un de molt bo fet amb galeres i caps de llagostins que havia fet dissabte per una paella de marisc, i va servir perfectament.
També haig de confessar que, en lloc de gambes, vaig fer servir llagostins perquè en tenia de frescos, i el resultat no va ser pas dolent, però amb gambes hauria estat molt millor.
Deixo per un altre dia la versió més elaborada que havia pensat originalment, i que consistia a fer, en lloc d’un allioli convencional, una maionesa d’alls tendres ideada per en Joan Roca, del Celler de Can Roca, que penso que aniria perfecte per aquesta recepta.
Per fer aquesta maionesa, en un cassó escalfaríem un decilitre d’oli i hi posaríem a confitar un manat d’alls tendres tallats a rodanxes; quan estiguessin ben tovets, ho trituraríem tot junt. En un bol ample o en un got de minipimer, batríem un rovell d’ou amb una mica d’aigua calenta i hi afegiríem l’oli triturat amb els alls tendres a poc a poc, fins aconseguir una maionesa, i la posaríem a punt de sal.
Aleshores, agafaríem aquesta maionesa, que en Roca feia servir per posar sobre un bacallà amb samfaina, i l’afegiríem al brou de gambes, fins que quedés líquid però amb una consistència de crema, i la resta ho faríem igual.