de blocs de cuina, o la nova 'febre gastroblocaire'

De tant en tant, seguint el fil dels comentaris deixats en aquest o d'altres blocs, descobreixo noves pàgines de cuina fetes a Catalunya i en català (no totes). És un fenomen que no ha parat de créixer d'uns anys ençà, però em fa la sensació que els darrers mesos s'ha tornat a accelerar.
Dies enrere ho vaig comentar amb un col·lega del món de la comunicació, el Massitet d'Olleta de verdures, que en la seva pàgina porta un registre oficiós dels blocs catalans i en català que sobre cuina es poden consultar a la xarxa, el que ell va batejar com la gasgtrosfera.cat. Com jo, està astorat d'aquesta proliferació de blocs de cuina al nostre país, i li va semblar una bona idea organitzar alguna mena de trobada per analitzar aquest fenomen, que segons les seves xifres, supera ja de llarg els 200 llocs.
Aquest que esteu llegint és nat el 2008, aviat farà tres anys, en una època en què van començar a caminar moltes altres pàgines personals que encara estan en funcionament i gaudeixen de bona salut. Va ser un any molt fèrtil, però semblava que el creixement s'havia aturat els anys posteriors. Fins que des de fa uns mesos s'observa un clar ressorgiment d'aquestes iniciatives.
El 2008, els blocs estaven de moda, en sorgien de tota mena i pertot, però en aquests moments, sovint es llegeixen opinions que diuen que el bloc és una eina antiga, que el facebook, i després el twitter i altres xarxes socials, l'han eclipsat.
No sé si això és cert, personalment segueixo pensant que és una bona eina, però és clar que el món virtual evoluciona molt ràpid i no te n'adones i t'has quedat a la prehistòria. Per això, aquesta nova 'febre gastroblicaire' em té una mica distret, sobretot, perquè realment la competència és tant forta que sembla que hauria de desanimar, en lloc d'animar a emprendre nous projectes.
Lògicament, hi ha de tot, però sense sortir de les fronteres catalanes, que és per les que em moc preferentment, és evident que hi ha blocs amb una altíssima qualitat. N'hi ha amb una fotografia preciosa, altres cuiden més el text i és una delícia llegir-los (he de lamentar, però, que aquest aspecte en general es cuida menys que la fotografia), alguns publiquen receptes originals i d'altres recreen amb mestria les receptes dels grans mestres o les més selectes que veuen al web o a les revistes. I altres, els pocs que integren tots aquests aspectes, es converteixen per a mi en llocs de referència imprescindibles de seguir.
Amb aquest panorama, moltes vegades em pregunto si té massa sentit seguir fent el bloc, perquè tot i que ara cuido més les fotos, és evident que estan a anys llum d'alguns col·legues; i les meves receptes, comparades amb les d'altres companys, estan mancades de tècnica i presentació. Moltes vegades m'he plantejat deixar-ho perquè no crec que es notés si aquest bloc desapareixia, però com que m'agrada fer-lo, acabo passant de tot i faig segons em ve de gust.
Però el que tinc clar és que, si hagués de començar de nou, m'ho pensaria molt i molt bé en un panorama tan ben assortit abans d'aparèixer amb les meves propostes, que difícilment serien més originals, ni millors, ni més ben presentades que les que ja hi ha.
Què és doncs, el que mou els nous gastroblocaires a crear el seu bloc i començar a publicar-hi articles, sovint amb un entusiasme que em recorda els meus principis, quan penjava cada dia una nova entrada, com si el món s'hagués d'acabar l'endemà?
Em sembla que és un fenomen sobre el qual val la pena aturar-se a reflexionar i fins i tot organitzar una trobada per analitzar-lo. A veure si amb el Massitet ens engresquem i la muntem.