dimecres, 19 de gener de 2011

de blocs de cuina, o la nova 'febre gastroblocaire'

De tant en tant, seguint el fil dels comentaris deixats en aquest o d'altres blocs, descobreixo noves pàgines de cuina fetes a Catalunya i en català (no totes). És un fenomen que no ha parat de créixer d'uns anys ençà, però em fa la sensació que els darrers mesos s'ha tornat a accelerar.
Dies enrere ho vaig comentar amb un col·lega del món de la comunicació, el Massitet d'Olleta de verdures, que en la seva pàgina porta un registre oficiós dels blocs catalans i en català que sobre cuina es poden consultar a la xarxa, el que ell va batejar com la gasgtrosfera.cat. Com jo, està astorat d'aquesta proliferació de blocs de cuina al nostre país, i li va semblar una bona idea organitzar alguna mena de trobada per analitzar aquest fenomen, que segons les seves xifres, supera ja de llarg els 200 llocs.
Aquest que esteu llegint és nat el 2008, aviat farà tres anys, en una època en què van començar a caminar moltes altres pàgines personals que encara estan en funcionament i gaudeixen de bona salut. Va ser un any molt fèrtil, però semblava que el creixement s'havia aturat els anys posteriors. Fins que des de fa uns mesos s'observa un clar ressorgiment d'aquestes iniciatives.
El 2008, els blocs estaven de moda, en sorgien de tota mena i pertot, però en aquests moments, sovint es llegeixen opinions que diuen que el bloc és una eina antiga, que el facebook, i després el twitter i altres xarxes socials, l'han eclipsat.
No sé si això és cert, personalment segueixo pensant que és una bona eina, però és clar que el món virtual evoluciona molt ràpid i no te n'adones i t'has quedat a la prehistòria. Per això, aquesta nova 'febre gastroblicaire' em té una mica distret, sobretot, perquè realment la competència és tant forta que sembla que hauria de desanimar, en lloc d'animar a emprendre nous projectes.
Lògicament, hi ha de tot, però sense sortir de les fronteres catalanes, que és per les que em moc preferentment, és evident que hi ha blocs amb una altíssima qualitat. N'hi ha amb una fotografia preciosa, altres cuiden més el text i és una delícia llegir-los (he de lamentar, però, que aquest aspecte en general es cuida menys que la fotografia), alguns publiquen receptes originals i d'altres recreen amb mestria les receptes dels grans mestres o les més selectes que veuen al web o a les revistes. I altres, els pocs que integren tots aquests aspectes, es converteixen per a mi en llocs de referència imprescindibles de seguir.
Amb aquest panorama, moltes vegades em pregunto si té massa sentit seguir fent el bloc, perquè tot i que ara cuido més les fotos, és evident que estan a anys llum d'alguns col·legues; i les meves receptes, comparades amb les d'altres companys, estan mancades de tècnica i presentació. Moltes vegades m'he plantejat deixar-ho perquè no crec que es notés si aquest bloc desapareixia, però com que m'agrada fer-lo, acabo passant de tot i faig segons em ve de gust.
Però el que tinc clar és que, si hagués de començar de nou, m'ho pensaria molt i molt bé en un panorama tan ben assortit abans d'aparèixer amb les meves propostes, que difícilment serien més originals, ni millors, ni més ben presentades que les que ja hi ha.
Què és doncs, el que mou els nous gastroblocaires a crear el seu bloc i començar a publicar-hi articles, sovint amb un entusiasme que em recorda els meus principis, quan penjava cada dia una nova entrada, com si el món s'hagués d'acabar l'endemà?
Em sembla que és un fenomen sobre el qual val la pena aturar-se a reflexionar i fins i tot organitzar una trobada per analitzar-lo. A veure si amb el Massitet ens engresquem i la muntem.

29 comentaris:

  1. Doncs no sé per què t'ho hauries de pensar, si segueixes tenint una veu totalment única! Això és el que comparteixen els blogs que m'interessen, i crec que encara que hi hagi una eclosió, per sort no s'han esgotat les possibilitats del mitjà. Altra cosa és el que passarà amb tots ells d'aquí un temps.

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb la Mar, i també crec que potser estaria bé fer la trobada.

    ResponElimina
  3. Doncs si desapareixèssim no passaria absolutament res, encara que hem de pensar que tot i que les nostres fotos no són de luxe, els nostres plats d'estrella michellin ni els nostres escrits de premi planeta, tots, i dic tots, aportem alguna cosa positiva a aquest deliri blogoculinari que a vegades m'ha fet perdre l'horitzor del perquè de tot plegat, que no cal tampoc publicar cada dia (a vegades m'he estressat excessivament i tampoc no cal, no?)i que mentre duri doncs serà bonic gaudir-ne, i quan ja no ens aporti res doncs llavors tal vegada farà un any.

    ResponElimina
  4. Nosaltres vam començar el blog fa 2 anys sense conèixer tota aquesta febre gastroblocaire. Ho vem fer sobretot perquè ens divertia i per agrupar les receptes que en Jordi feia als tallers de cuina i poder-les compartir amb els usuaris. Era més aviat un receptari que un blog.
    Ara mirem alguns blogs i quedem bocabadats, però crec que això no és cap competició i si cada blog dóna una mica d'alegria o diversió a algú, doncs endavant!!

    ResponElimina
  5. Tots ho fem perquè ens fa sentir be, d vegades mes. de vegades meys però en general crec que a tots ens ha aportat molt, al 2008 , quan vaig començar i crec que a tu et passa el mateix, era inimaginable, que hagués vist i llegit ( en blocs, internet) tot el que he vist, que hagués conegut la gent que he conegut i que ara esdeveniu grans amics, que tingués un bon recull de coses que faig i així anar sumant, això em satisfà molt, s tot això , que vivim , encara et motiva per seguir endavant , jo crec que si mires totes ls entrades que tens , de gent que ve a veure què has fet o que has dit és motiu més que suficient per seguir aquí, no sóm un mes al món del bloc , cadascun som únics en el que fem , encara que fem el pastís puturrú repetit cent vegades.
    Segueix penssant qeu a tu et dona molt de si,però ara centre´t en aquesta trobada a la que segur mai aniré, però serà un èxit com tot el que fas.

    Una abraçada

    ResponElimina
  6. No borraré el comentari , però mai mes tornaré a escriure tant aviat, jo no tinc els cinc sentits a lloc encara , ara si et tocarà pensar per saber que he dit....

    ResponElimina
  7. Crec que a tots els qui hem començat un blog ens ha mogut un sentiment de risc i d'il.lusió alhora. Compartir el que t'agrada (cuinar) amb persones que tenen la mateixa il.lusió ens fa sentir bé, si a més a més et deixen comentaris que t'animen i t'afalaguen també et fa sentir bé, i crec que en el fons el que TOTS busquem és sentir-nos bé en algún àmbit, i si és precisament en aquell del que n'estem mínimament satisfets encara millor.Un blog conté un ànim de compartir allò que a tú et fa feliç amb tota la il.lusió i al'hora un cert ànim "egoista"(entenguem-ho...)d'exhibicionisme.TOTS necessitem sentir-nos orgullosos d'alguna cosa i compartir-la és la millor manera. A mi m'és ben igual el "nivell".. tant gaudeixo amb una truita original com amb un plat amb títol de tres ratlles amb mots anglesos pel mig...A més cada blog té el seu públic!, per tant això de "repetir" receptes no és tal...En fi,crec que serà bo fer aquesta trobada que m'estic allargant massa...Una abraçada Manel!

    ResponElimina
  8. Només dir-te que per mi ets un dels meus blocs de referència... (i t'ho diuen uns que van començar el bloc fa poc per pur divertiment...i com a fruit d'una tarda d'avorriment! jajaja però enganxa!)

    ResponElimina
  9. mar, no sé què passarà d'aquí a un temps amb els altres blocs ni amb aquest, però ara mateix estic content de veure't encapçalent aquesta llista de comentaris i sentir que t'interessa el que faig. vet aquí un bon motiu per seguir, no trobes?

    sara maria, tu sempre a punt per fer una trobada, eh? ;) parlant seriosament, no seria pas una mala idea, escoltar de primera veu què ens mou a tots plegats i treure'n alguna conclusió.

    gemma, sense les guspires no et coneixia... tens raó que no passaria absolutament res, almenys no s'alteraria l'ordre de l'univers, però sí que nosaltres ho trobaríem a faltar, i potser s'empobriria el conjunt, perquè, al cap i a la fi, una coral és una suma de veus, i si n'hi ha alguna que calla, els que hi entenen sí que ho noten.

    taller de cuina, celebro veure't aquí i veig que tots compartim uns inicis semblants, oi? i segurament també una evolució, i tens raó, no és cap competició i com deia en el comentari anterior, una suma de veus fan una coral i sempre és millor que no en falli cap.

    mai, què fas aquí a aquestes hoes? i jo penjant a un quart de nou un post escrit fa un mes? no anem pas bé. però celebro haver-te motivat tant d'hora.
    ah! i passa'm la recepta del pastís puturrú, que promet molt!

    mercè, dius algunes paraules paraules claus: vanitat (sense dir-la del tot), compartir, exhibicionisme. un bon resu, perquè és veritat, això dels blocs és una barreja complexe de motivacions que valdria la pena estudiar una mica.

    els fogons, moltes gràcies, també estaveu avorrits el dia que vau fer el bloc? ja en som uns quants, i seguim aquí enganxats!

    ResponElimina
  10. Manel,
    Ja saps que tenim la mateixa edat blocaire (pocs dies de diferència) i et ben asseguro que totes les reflexions que fas en veu alta ens les hem fet nosaltres. Sortosament sempre hem decidit seguir endavant i veure com aquesta gran idea de la gastrosfera.cat a la que estem tan cofois de pertànyer, va creixent dia rera dia amb noves i originals incorporacions.
    Dit això, quan fem la propera trobada? i perdona que sigui tan directe, però es que en tenim moltes ganes...
    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  11. Jo no tinc cap idea de perqué en uns mesos han eclosionat tants blogs de cuina en català. I si sóc sincer, ja no recordo exactament perque vaig començar jo fa quasi bé quatre anys.

    Però el tinc clar es que feisbuc i tuiter no ensorraran els blogs. Altres coses potser, pero aquests dos segur que no. Bàsicament perque en el fons tenen uns bioritmes diferents, es a dir, serveixen per a coses diferents.

    Em perdo el 80% de les coses que es penejen a les dues xarxes socials perque no em puc estar tot el dia controlant-les a veure que s'hi cou.
    En canvi, els blocs que m'interessen -aquí estoy, camaradas- els tinc tots control.lats i rarament em perdrè una sola entrada.

    ¿Algú va dir que el Telenoticies mataría el 30 minuts? Doncs era un 'hacha' visionari.

    A la trobada m'hi trobareu. Per suposat :)

    ResponElimina
  12. Hola...

    Penso que tots tenim un motiu per continuar endavant que ens empenta, hi haurà ocasions qeu publicrem més seguit, d'altre per el contrari poder estarem una setmana sense publicar, però encara que no tinguem les millors fotos ni textos ni tan sols les millors receptes hi hà una recepta que no falla, la satisfacció de fer qüelcom oosa que desperti l'interes del altres companys blocaires, saber que estan de manera incondicional i les amistats que de vegades trobem no te preu, ni només per això ja val la pena.

    Per cert... (ahora viene cuando la matan...jajaja)
    La loles del bloc la coquessa i jo del bloc petita cuina, tenim previst obrir el dia 28 un espai orientat a promocionar el màxim posible la gastronomia catalana i els blocs catalans i de parla catalana d'arreu.
    Hi podrà`participar tot aquell que vulgui i en la mesura que li vingui de gust ja sigui amb receptes, recomanant llibres, restaurants de la seva localitat, escoles de cuina, vins o qualsevol cosa cregui que segui adient de compartir amb la resta del món, ho publicarem posant un enllaç al seu bloc.

    El teu bloc ja està inclos en el llistat.

    Salut!

    Loles i Núria.
    Gastropuntcat.

    ResponElimina
  13. Ostres Manel, filòsof ia reflexionar... doncs no t'ho pensis perquè ja veus què som molts els què venim a llegir cada post, dia, setmana, mes... tant se val.

    Què passarà amb el temps, doncs am els teves tecnol`gics una micsa difìcil saber-ho....

    Però jo dic disfrutem quant ho fem?? doncs ja està.

    Muas!

    ResponElimina
  14. Aquí tots hem trobat un espai per compartir uns somriures o bé una salivera, jo crec que poc o molt, tots formem aquesta família, benvinguts siguin els nous i endavant les atxes amb els més antics (jo sóc del mig, veig).

    ResponElimina
  15. M'agradaria dir una mica la meva per explicar-vos que vaig entrar a la xarxa el 98 amb un web fet per mi. Tenia un contador de visites d’aquells, que avui anava i demà ves a saber, però hi veies que les visites creixien i amb ell creixia la teva il•lusió al saber que podies compartir els teus coneixements, però tenia una mancança, que no podies intercanviar opinions.

    Vaig canviar al bloc a l’any 2008 amb un de personal (deixant una mica de costat el web) i després d’aquest, em vaig engrescar amb altres temes: accessibilitat, professional...

    El de cuina, el vaig obrir deu fer un any però, us he de dir que, ara per ara, és amb el que gaudeixo més. Espero que Facebook no se’ls mengi.

    I, això de la trobada, està molt bé. A mi també agrada posar cara a les lletres.
    Referent al teu bloc, et diré que, el visito tot sovint, que m’agrada el que escrius, reflexiones i cuines.

    ResponElimina
  16. Segur que no tots hem començat el bloc per la mateixa causa, però crec que continuem, perquè ens agrada, ens hi trobem a gust, i també gracies a els blogs hem conegut gen meravellosa amb la que compartim un tema comú que es la cuina.
    Nomes per això crec que val la pena continuar.
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. josep,sortosament és així.
    i la propera trobada és a punt de caure, aquesta setmana la convoquem!

    òscar, tens tota la raó, sóc coses diferents, i hi ha gent per a tot, afegiria jo. com demostra el resorgir dels blocs.
    i que tens tots els blocs controlats i no et perds una entrada, en dono fe!

    loles i núria, l'anterior comentarista ja em va anunciar la creació d'aquest gastropuntcat, i des d'aquí us dono la benvinguda. sabem la feina que porta i el mèrit que té. molta sort amb el nou bloc de blocs!

    gemma, ja està, tu ho has dit, gaudim del que hi ha mentre duri. un petó.

    surfzone, endavant les atxes, és clar. però, potser per deformació professional, m'agrada reflexionar-hi, a banda de viure-ho.

    núria, ets una veterana de la xarxa i multiblocaire, i celebro que entre tota aquesta activitat virtual, el bloc de cuina sigui el que et done més satisfaccions.
    i moltes gràcies per venir, i per les teves paraules.

    sión, és veritat, conèixer gent és un dels grans beneficis de tenir un bloc.

    ResponElimina
  18. Jo, això del bloc m'ho prenc d'un altra manera. Ni sé cuinar ni se fer fotos, però es que m'encanta cuinar i em diverteix molt, i vaig pensar: hi ha tants blocs tan elaborats i amb plats sofisticats i fantàstics, que vaig pensar que hi faltava un espai per la cuina senzilla, la que es fa amb amor i bona voluntat dia a dia i es a l'abast de qualsevol. El meu bloc a més es mixt: també parla de llibres, un altre de les meves passions. I per sobre de tot el faig per mi, perquè es divertit, el dia que m'angoixi el tancaré. I m'encanta seguir els altres blocs tot i que no acostumo a deixar comentaris. M'agrada sentir-me una minúscula part d'aquest univers blocaire.

    ResponElimina
  19. Ostres, per no deixar mai comentaris, aquest cop m'he passat ! aquest comentari equival als de tres anys ;o))

    ResponElimina
  20. Caram,sembla que ahir vam tenir el dia de la reflexió i la nostàlgia!

    Per poqueta cosa que aportem sempre és bo de fer-ho i compartir-ho, i què carai! gràcies a aquesta aventura ens hem conegut uns quants, veritat? Doncs només per això val la pena, no et sembla?

    Ah! i la trobada, és clar que si! Encara que no sigui tan profitosa i currada com la de l'any passat, una trobada per dinar, el que sigui...

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  21. Quan vaig començar el blog, ho vaig fer empesa per l'Aleix. Jo ni coneixia aquesta eina, ni se m'hauria passat pel cap... Vaig començar pensant que seria una bona manera d'anar guardant totes les meves receptes (que abans tenia en word). Mica, en mica, em vaig adonar que m'oferia molt més: conèixer els vostres blogs, aprendre més receptes i trucs, estimar encara més la cuina i veure, darrere de cada blog, persones meravelloses amb qui comparteixo més del que pot semblar a primera vista. Es per això que continuo entusiasmada el meu blog, i per la satisfacció personal que sento quan rebo visites i sento que allò que dic arriba a algú. I és per això mateix que el teu blog, i tots els altres, tenen un sentit i han de continuar vius!!!!
    Que ni et passi pel cap deixar-nos! La gastroesfera no seria el mateix sense "Cuinar és generós"!

    Abraçades!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  22. Ai Manel, si tu que escrius tan bé tens dubtes, imaginat el que passa pel meu cap quan llegeixo aquest posts amb uns escrits ben construïts, amb unes fotos boníssimes i ja no parlem de les receptes......Per a una persona a la que no li agrada gaire escriure, té dificultats per escriure en català i de fotografia no en té ni idea la temptació de tirar la tovallola es continua, però després penso que vaig començar per compartir el meu receptari amb els meus amics i familiars i gràcies al blog resulta que he conegut un munt de gent que d’altra manera no hauria conegut, he anat a trobades , a cursos de cuina etc.
    Com han dit ja, això no es cap competició i mentre publicar un post i llegir els dels altres ens agradi i distregui tirarem endavant!!
    Per quan la trobada??????

    ResponElimina
  23. Si d'alguna cosa val el que et digui no ho deixis, si us plau. Petons Núria

    ResponElimina
  24. jo sóc de la febrada del 2009, i malgrat que cada un de nosaltres vam tenir, els nostres motius per engegar-ho- fins i tot per fer-ho en català - despres d'un període d'incubació més o menys llarg, la simptomatologia d'aquesta malaltia es manifesta d'una forma ben particular i individual, i per molta que sigui l'epidèmia, crec pocs som els que anirem per la farmàcia ... almenys mentre ens duri la febrada.... ;-))
    una abraçada

    ResponElimina
  25. Mmmm... carai... sí que passen coses pel cibermón!

    Pel que veig, més o menys tots tenim la mateixa edat o, si més no, pertanyem a la generació X. Vam créixer educats en la societat de l'oci, però la realitat en què ens hem trobat és que d'oci poc, perquè la majoria de gent no té prous peles com per viure la societat de l'oci. Si a això li afegim la manipulació governamental a l'hora d'escriure un diari o veure les notícies xorres de qualsevol canal públic; si a més li afegeixes que la majoria de gent se sent "sola" o no se sent escoltada; si a més li afegeixes la bombolla gastronòmica en què estem vivint i que no durarà més de 5 o 6 anys (semblant a la de la construcció), si a més li afegeixes que per kuions hem de menjar cada dia; si a més li afegeixes que més d'un no ha passat de l'edat aquella de comprar revistes com el "super pop" i que juga a ser l'Adrià de la comarca... per a mi aquests ingredients són els que fan que seguir un blog sigui divertit i que la majoria escrivim o llegim blogs de la temàtica que més ens interessa.

    A més, ens han educat amb tolerància zero a la frustració, per tant, escriure un blog no és gens frustrant. SEMPRE TENS UN SEGUIDOR I ALGÚ QUE T'APLAUDEIX... QUE WAI! Jo entre molts, me n'alegro moltíssim i gairebé pinto una ratlla a la paret de darrera la pantalla de l'ordinador -com si fos un près-, quan tinc un seguidor nou sigui al feisbú, sigui al blog. Em fa sentir important, de la mateixa manera que quan algú publica... JA TINC 30 SEGUIDORS! veig que patim la mateixa neura.

    Bé, mentre l'empresa blogger no faci suspensió de pagaments i ens foti a tots fora, crec que hi ha blogs per força temps!

    Que ningú no s'enfadi pel que he dit, sóc fet i deixat estar, però és la meva visió sobre el món a internet. Per sort, blogger no pertany a cap departament de la Generalitat, i menys al de censura, ni a cap congregació!

    Apa, aquesta és la meva visió... molt particular i del tot refutable!

    ResponElimina
  26. Coi, com n'és de guerrer, el Manu!

    Benvingut ;-)

    ResponElimina
  27. Amb la meva perspectiva de blogaire però (fins ara) no gastroblocaire: la gastrosfera és un orgull a la xarxa catalana!

    Jo porto dos anys escrivint el blog de tecnologia Betes i Clicks i envejo que en la meva temàtica no hi ha la comunitat ni la participació que hi ha en el món de la cuina.

    Com que també en sóc molt aficionada (i lector assidua de blogs de cuina), amb una mica d'empenta d'alguns culpables com l'Starbase he acabat obrint una "sucursal" sobre cuina, així que humilment, m'apunto a la gastrosfera ;-)

    ResponElimina
  28. mone, ets una part d'aquest univers blocaire, però no pas minúscula, ni més ni menys que els altres. i tens tota la raó: al cap i a la fi, el que fem ho fem per sentir-nos bé nosaltres mateixos i segons les nostres possibilitats i capacitats. ningú pot fer pas més, i no és pas poc!
    i no triguis pas tres anys més a tornar-me a deixar un comentari... :-))

    dolça, saps que comparteixo més que ningú la teva afirmació!
    i la trobada, com que vaig de tard, ja està convocada i tu hi ets ;)

    anna, moltes gràcies. veig que tots hem començat més o menys pel mateix i el bloc ens ha aportat coses semblants. entre altres coses, conèixer-nos. llàstima que fa temps que no coincidim, oi?

    xaro, a tots ens ho sembla que ho fem més malament que els altres i que no ens en sortim prou bé, però és evident que tots fem el que podem i mentre ens agradi, endavant. i la trobada, ja ho has vist!!!

    núria, moltíssimes gràcies, tots tenim moments més alts i més baixos, però de moment no penso pas deixar-ho, vull complir els tres anys i molts més.

    afons, totalment d'acord, res de medecines, i que la frebrada duri força!

    manu, per contestar-te hauria d'escriure un altre article!
    però no crec que ningú s'enfadi per les teves paraules, encara que siguis 'fet i deixat estar' jajaja

    surfzone, oi que sí?

    anna, benvinguda a la gastrosfera, i ja em diràs el nom del nou bloc per posar-lo a la llista de llocs amics.

    ResponElimina
  29. Ostres, Manel!
    Se m'havia passat l'entreda! Quina mala educació!
    A veure. Jo una vegada li vaig sentir dir a El Pingue, un dels grans gastroblocaires espanyols, que el bloc era casa seva i que per tant feia el què volia i quan volia. Des que vaig sentir això al Fòrum de Girona de 2009, la meva mirada sobre els blocs va canviar.

    Jo, com tu, li feia una mirada periódística, en termes d'oferta, demanda i competència. Però és que això no és un fenomen equiparable al periodisme; a posar en marxa un diari. Es tracta, com ha dit molta gent en altres comentaris, de tenir coses a dir i tenir ganes de contar-les... O senxilament, una tarda d'avorriment!
    En aquest sentit, no estic gens d'acord amb que hagis de ser un atxa fent fots, escrivint o parint receptes. De blogs amb fotos xules, receptes curradíssimes i peces ben escrites PERO SENSE ÀNIMA la cosa en va plena! I aquets, francament, ja poden desaparèixer si volen. Estic amb la mar: el que fa molt intessant és la teva veu, la teva mirada. El teu discurs, qeu deien els semiòlegs dels 70. El "relat", qeu diuen els spin doctors dels anys dos mil... I aìxò es té o no és te, amic. Perdó, mestre!

    En el cas dels blocs de cuina, jo crec que hi ha un altre component, que ha dit molta gent. Paraules com "amistat", "trobada" o "comunitat" crec qeu són clau per entendre, si no la posada en marxa, si el manteniment del bloc...

    I com diu Starbase, qui pensi que un estat de Facebook o una piulada al tweeter pot substituir un post com el teu de les cartes que venen de molt lluny; és que no ha entès res!!

    Vinga, va. Quan fem aquesta trobada de reflexió? On la podem fer? T'escric un mail, mestre...

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...