dilluns, 17 de gener del 2011

samfaina amb anxoves lluents, i una reflexió sobre les versions



Moltes vegades, per no dir gairebé sempre, cuinem d'esma, vull dir que ens limitem a fer les coses com les hem fet o les hem vist fer sempre perquè sabem que surten bones, sense plantejar-nos el perquè ni si hi hauria altres possibilitats. 
Potser no cal, eh? que tampoc no passa res fer els fideus sempre igual si ens agraden, però si un dia hi posem bolets i un altre una carxofa que tenim a la nevera o fem el risotto amb porro en lloc de ceba, posem per cas, potser ens adonarem que ens agrada més la versió que l'original que hem fet tota la vida.
La cuina té una màgia especial: mai a la vida no menjarem un plat idèntic a un altre, sempre hi haurà una mínima variació que el farà diferent, especial, perquè no tindrà la mateixa sal, o no haurà estat el mateix temps al foc, o les quantitats hauran variat, ni que sigui mínimament.
Per què no provoquem, doncs, aquests canvis, per què cada vegada que ens posem a cuinar no dediquem cinc segons a reflexionar sobre el que farem i sobre la possibilitat de millorar-ho, o fer-ho diferent?
Una amiga que té un bloc de cuina diu sempre que ella no sap cuinar, que només 'versiona' receptes. En el fons, això és el que fem tots, anem fent versions de les coses, fins que, a vegades, ens en surt una que ja és totalment diferent de l'original i aleshores podem dir que hem creat una recepta nova. Això, i res més, és el que trobarem als grans restaurants, versions d'altres plats. Els famosos plats deconstruïts de Ferran Adrià no eren més que versions, per exemple, de la truita de patata: canviar la forma i la textura per obtenir a la boca un gust que tots podem reconèixer.
En fi, això d'avui és molt més senzill que una deconstrucció: és, com sempre, el fruit de la curiositat, o de la gana. Vull una cosa ràpida per picar, i tinc samfaina a la nevera. Per què no menjar-la freda? I uns panets torrats. Què porta la samfaina? Pebrots, ceba, carbassó... ostres, com l'escalivada! Com ens mengem aquí l'escalivada? Sobre una torrada. I què més? Amb una anxova a sobre. Ja està. I, si voleu que us ho digui, millor per a mi, perquè la samfaina m'agrada molt, tant menjar-la com fer-la, però en canvi no escalivo mai verdures al forn. Cadascú té els seus costums. I la versió és tan o més bona que l'original.
Aleshores arriba l'Aleix, li dic si vol una torrada amb samfaina i anxoves que m'he fet aquesta tarda i es queda tot parat. Per què? S'enfada una mica perquè no me'n recordo, o no el vaig escoltar, però ell fa un parell de dies que va fer el mateix amb tonyina, perquè n'hi havia una llauna encetada, i em va dir que també seria bo amb anxoves. Ep! No és pas la primera vegada que versiona... potser tinc a casa l'embrió d'un gran cuiner!
Que versioneu de gust!

13 comentaris:

  1. Doncs en aquest cas, jo em quedo amb la teva versió original, sense subtítols, no calen, la foto parla per sí mateixa!.

    ResponElimina
  2. Manel estoy de acuerdo en lo que has dicho y pienso que tienes razon,pero yo pienso que los que cocinamos normalmente ya hacemos versiones diferentes de un plato porque lo adaptas a tu gusto y cambias ingredientes y a veces te falta unos ingredientes y el cambio como tu dices sale a mejor.
    Bueno la samfaina amb anxoves me gusta.
    Una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  3. Si que tens tota la raó, moltes vegades improvisant surten coses inesperades i això es veu de sobres amb la teva samfaina. Mai havia barrejat samfaina amb anxoves, però la veritat es que té una pinta boníssima i més amb aquestes anxoves que li has posat! Tota una tapeta de luxe!

    Un petó :)

    ResponElimina
  4. Estic tan dacord amb la teva exposició que li dono la volta al marcador d'estar dacord i busco alguna petita cosa que puntualitzar.
    I la trobo :P

    Les verdures per a ser escalivades han d'anar sobre foc o brasa. Jo també escalivaba al forn fins que en Xesco em va objectar el mateix: això no és escalivar. Això és coure al forn.

    Pero vaja, que la meva tonteria és només per no posar un 'bravo' a seques a la entrada :DD

    ResponElimina
  5. El secreto de la cocina, o el arte, está precisamente en esto, cogemos una receta y la hacemos nuestra, quitamos o ponemos ingredientes dependiendo de lo que hay en casa o de nuestras preferencias...aunque esto tiene un punto negativo ¿cuántas veces no hemos hecho una variación en una receta y nos ha quedado estupenda y cuando queremos volver a hacerla ya no nos acordamos en que le cambiamos y ese gran plato queda ya para nunca más sólo en nuestro recuerdo?
    Dorothy

    ResponElimina
  6. Hola, bon dia!
    Totalment d’acord. Jo afegiria també, quan per una errada ens ha sortit un plat diferent, inesperat... ? i ha estat tota una sorpresa, a vegades bona i d’altres no tant. Samfaina i anxoves? I per què no? Provar i més provar... així també es perd la por i acostumem el nostre paladar a diferents sabors. Molt bé per aquesta entrada i recepta versionada.

    ResponElimina
  7. crec que un dia u altre tots versionem com dius tu, perque hem de fer alguna cosa amb les restes que ens queden per la nevera.
    Jo soc bastant copiona, l'unic que canvio ingredients per fer-ho més bo al meu paladar

    petons

    ResponElimina
  8. Doncs l'Aleix la encertada. Jo crec que els què ens fiquem a la cuina ja ho fem aixó de versionar... que no hi ha d'aixó doncs possemm alló altre i aquí és a on surten grans mossegades deliciosas... de vegades, jejje.

    Muas!

    ResponElimina
  9. Ostres, mestre!
    Això de les anxoves brillants és ben literal. M'agrada, la idea!

    I sobre això de la creativitat, en el meu cas em passa que quan una cosa m'agrada em costa una mica deixar-la, sortir-me'n: "i si no es tan bona", "i si...". O sigui, les resistències al canvi de sempre...

    ResponElimina
  10. La cuina també es imaginació isi els invents surten bons... encara millor. Aquesta samfaina amb anxoves ha de ser un vici pels sentits!

    ResponElimina
  11. Boníssima, aquesta recepta!!! Això de versionar els plats m'ha agradat. No hi havia pensat mai, francament. Trobe que la introducció que fas a la teua creació està molt i molt bé. Salutacions.

    ResponElimina
  12. Jo crec que moltes vegades seguim amb la recepta de sempre (que ens encanta!) per comoditat, perquè si una cosa ja la fas com a rutina et surt d'esma i no has de pensar res més.

    L'escalivada jo la faig sempre a la barbacoa elèctrica. Al forn no m¡'acaba d'agradar perquè queda més tova.

    I la idea de la samfaina a sobre d'una llesca de pa, la Natàlia (la meva filla gran), fa anys que la practica. Diu que li agrada més freda que calenta. Així sempre en faig de més perquè la que sobra, l'endemà se la menja ella freda de la nevera!
    A mi m'agrada calenta...

    ResponElimina
  13. glòria, vols que et digui un secret? aquest post va néixer al revés que la majoria, em va gradar la llum de les fotos i vaig escriure'l per poder publicar-les jajaja

    miquel, tens tota la raó, i tu ho saps perquè actualment deus ser el blocaire que més cuina! una abraçada.

    anniki, la veritat és que aquest cop el resultat em va agradar, altres el resultat no és pas tan bo, però ja es tracta d'això, oi?

    òscar, gràcies per la puntualitzacio, tens tota la raó, escalivar és coure al caliu, ho diu el diccionari, però per desgràcia la majoria hem de recórrer al forn perquè no podem fer foc a casa, oi? o almenys no en podem fer més d'una vegada jejeje

    dorothy, gracias por este primer comentario. ¿sabes que has dado en el clavo de porque nacen muchos blocs de cocina? no sabes la veces que tengo que abrir mi propio bloc para ver cómo hice una cosa u otra, en ests es tremendamente útil para que los platos no se conviertan sólo en un recuerdo.

    eri, tens raó, així es perd la por i això és el que fa el meu fill des de fa un temps i estic content perquè així és com apren i educa el paladar.

    lídia, canviar ingredients ja és versionar, com això d'avui, amb els mateixos ingredients, però cuinats d'una altra manera. per tant, també versiones i experimentes, i amb un resultat magnífic, només cal mirar el teu bloc.

    gemma, tots comencem fent receptes de llibre al peu de la lletra, oi? fins que som capaços de començar a fer alguna mossegada deliciosa com tu dius.

    massitet, això de les anxoves brillants és una llicència que em vaig permetre per lligar títol i foto. ja sé que a tu ets del parer que les coses bones ja ho són i no cal canviar-les, però també experimentes, punyetero, que et llegeixo!

    anna, tens raó, inventar, o innovar una mica potser millor, sempre és divertit, i si el resultat acompanya, fantàstic.

    francesc, gràcies, tots fem coses sense saber que les fem, oi?

    margarida, ja ho has dit, comoditat, no haver de pensar més.
    l'escalivada jo també l'havia fet amb la barbacoa elèctrica, quan en tenia, i és veritat que surt més bé, el procés s'assembla més al que realment és escalivar.
    digues-li a la teva filla que quan mengi samfaina del dia abans, ho provi amb una anxoveta, segur que li agrada.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte