samfaina amb anxoves lluents, i una reflexió sobre les versions

Moltes vegades, per no dir gairebé sempre, cuinem d'esma, vull dir que ens limitem a fer les coses com les hem fet o les hem vist fer sempre perquè sabem que surten bones, sense plantejar-nos el perquè ni si hi hauria altres possibilitats. 
Potser no cal, eh? que tampoc no passa res fer els fideus sempre igual si ens agraden, però si un dia hi posem bolets i un altre una carxofa que tenim a la nevera o fem el risotto amb porro en lloc de ceba, posem per cas, potser ens adonarem que ens agrada més la versió que l'original que hem fet tota la vida.
La cuina té una màgia especial: mai a la vida no menjarem un plat idèntic a un altre, sempre hi haurà una mínima variació que el farà diferent, especial, perquè no tindrà la mateixa sal, o no haurà estat el mateix temps al foc, o les quantitats hauran variat, ni que sigui mínimament.
Per què no provoquem, doncs, aquests canvis, per què cada vegada que ens posem a cuinar no dediquem cinc segons a reflexionar sobre el que farem i sobre la possibilitat de millorar-ho, o fer-ho diferent?
Una amiga que té un bloc de cuina diu sempre que ella no sap cuinar, que només 'versiona' receptes. En el fons, això és el que fem tots, anem fent versions de les coses, fins que, a vegades, ens en surt una que ja és totalment diferent de l'original i aleshores podem dir que hem creat una recepta nova. Això, i res més, és el que trobarem als grans restaurants, versions d'altres plats. Els famosos plats deconstruïts de Ferran Adrià no eren més que versions, per exemple, de la truita de patata: canviar la forma i la textura per obtenir a la boca un gust que tots podem reconèixer.
En fi, això d'avui és molt més senzill que una deconstrucció: és, com sempre, el fruit de la curiositat, o de la gana. Vull una cosa ràpida per picar, i tinc samfaina a la nevera. Per què no menjar-la freda? I uns panets torrats. Què porta la samfaina? Pebrots, ceba, carbassó... ostres, com l'escalivada! Com ens mengem aquí l'escalivada? Sobre una torrada. I què més? Amb una anxova a sobre. Ja està. I, si voleu que us ho digui, millor per a mi, perquè la samfaina m'agrada molt, tant menjar-la com fer-la, però en canvi no escalivo mai verdures al forn. Cadascú té els seus costums. I la versió és tan o més bona que l'original.
Aleshores arriba l'Aleix, li dic si vol una torrada amb samfaina i anxoves que m'he fet aquesta tarda i es queda tot parat. Per què? S'enfada una mica perquè no me'n recordo, o no el vaig escoltar, però ell fa un parell de dies que va fer el mateix amb tonyina, perquè n'hi havia una llauna encetada, i em va dir que també seria bo amb anxoves. Ep! No és pas la primera vegada que versiona... potser tinc a casa l'embrió d'un gran cuiner!
Que versioneu de gust!