pèsols ofegats amb bacallà escalfat i allada

Aprofitant el bon temps, avui he fet amb el Kike la primera sortida llarga d'aquesta temporada ciclista, tres hores i mitja per les carreteres d'Osona amb solet i poc fred. Després de molts dies de no fer sortides més llargues de 40 o 50 quilòmetres, m'he trobat bé, però he arribat amb un mal de cames que encara dura. Però content i amb una idea fixa: fer aquest plat.
Feia dies que em rodava pel cap, i ahir al vespre, abans d'anar a dormir, se'm va ocórrer la forma definitiva que tindria; per tant, tenia gairebé tantes ganes de sortir a pedalar com de tornar a casa per cuinar aquests pèsols. El resultat m'ha agradat, m'ha agradat molt, i m'he posat a escriure encara amb el davantal posat.
La idea és senzilla, i reuneix en un mateix plat tres tècniques de cocció diferents, la del bacallà, la dels pèsols, i l'allada. Anem a pams.
He fet servir bacallà tallat a bastonets i l'he posat a dessalar de bon matí, després de rentar-lo bé per treure-li la sal. Quan he arribat li he canviat l'aigua i, després de dutxar-me, l'he posat a escalfar. Per fer-ho, només cal posar el bacallà en fred en un cassó, cobrir-lo just d'aigua i posar-lo al foc. Per aromatitzar-lo, hi he posat una branqueta de farigola. Quan l'aigua arrenca el bull, es tapa i es treu del foc fins que tinguem els pèsols ofegats.

He fet servir pèsols congelats, però congelats de confiança, de l'hort del meu pare, que són una delícia. He posat mantega en un cassó, i hi he sofregit porro tallat a rodanxes, durant uns cinc minuts, després hi he afegit els pèsols, una culleradeta de sucre i una punta de sal, i hi he abocat una mica de l'aigua de la cocció del bacallà, no gaire, només que arribés a mitja alçada dels pèsols. He tapat el cassó i he deixat que els pèsols s'anessin ofegant, a foc baix, fins que han estat cuits. Han de quedar una mica caldosos, i si no ho estan, hi afegim més aigua del bacallà. Els he tastat, i com que l'aigua del bacallà no els havia aportat prou sal, els he salat una mica i he rectificat també de sucre, hi he afegit el bacallà trencat a làmines, li he donat una volta i ja estaven a punt d'emplatar.
Només faltava l'allada: es posa oli d'oliva en una paella i s'hi fregeixen unes làmines d'all ben fines, fins que estan rosses, però sense cremar, que amarguegen. Aleshores s'aparta del foc i s'hi tira pebre vermell dolç (o picant, si us ve de gust).
Ja només falta servir els pèsols i el bacallà i tirar-hi per sobre una mica de l'oli perfumat amb all i tenyit pel pebre, i si volem, per adornar, unes quantes làmines d'all.
Avui estic doblement satisfet, que es nota? 
I com que ahir al vespre vaig rebre un correu d'una atenta lectora precisament quan estava acabant de dissenyar la preparació i vaig aprofitar la resposta per comentar-li'n els detalls, aquest plat li dedico a ella. I a la Mai, que avui fa anys.