dissabte, 15 de gener del 2011

pèsols ofegats amb bacallà escalfat i allada


Aprofitant el bon temps, avui he fet amb el Kike la primera sortida llarga d'aquesta temporada ciclista, tres hores i mitja per les carreteres d'Osona amb solet i poc fred. Després de molts dies de no fer sortides més llargues de 40 o 50 quilòmetres, m'he trobat bé, però he arribat amb un mal de cames que encara dura. Però content i amb una idea fixa: fer aquest plat.
Feia dies que em rodava pel cap, i ahir al vespre, abans d'anar a dormir, se'm va ocórrer la forma definitiva que tindria; per tant, tenia gairebé tantes ganes de sortir a pedalar com de tornar a casa per cuinar aquests pèsols. El resultat m'ha agradat, m'ha agradat molt, i m'he posat a escriure encara amb el davantal posat.
La idea és senzilla, i reuneix en un mateix plat tres tècniques de cocció diferents, la del bacallà, la dels pèsols, i l'allada. Anem a pams.
He fet servir bacallà tallat a bastonets i l'he posat a dessalar de bon matí, després de rentar-lo bé per treure-li la sal. Quan he arribat li he canviat l'aigua i, després de dutxar-me, l'he posat a escalfar. Per fer-ho, només cal posar el bacallà en fred en un cassó, cobrir-lo just d'aigua i posar-lo al foc. Per aromatitzar-lo, hi he posat una branqueta de farigola. Quan l'aigua arrenca el bull, es tapa i es treu del foc fins que tinguem els pèsols ofegats.
He fet servir pèsols congelats, però congelats de confiança, de l'hort del meu pare, que són una delícia. He posat mantega en un cassó, i hi he sofregit porro tallat a rodanxes, durant uns cinc minuts, després hi he afegit els pèsols, una culleradeta de sucre i una punta de sal, i hi he abocat una mica de l'aigua de la cocció del bacallà, no gaire, només que arribés a mitja alçada dels pèsols. He tapat el cassó i he deixat que els pèsols s'anessin ofegant, a foc baix, fins que han estat cuits. Han de quedar una mica caldosos, i si no ho estan, hi afegim més aigua del bacallà. Els he tastat, i com que l'aigua del bacallà no els havia aportat prou sal, els he salat una mica i he rectificat també de sucre, hi he afegit el bacallà trencat a làmines, li he donat una volta i ja estaven a punt d'emplatar.
Només faltava l'allada: es posa oli d'oliva en una paella i s'hi fregeixen unes làmines d'all ben fines, fins que estan rosses, però sense cremar, que amarguegen. Aleshores s'aparta del foc i s'hi tira pebre vermell dolç (o picant, si us ve de gust).
Ja només falta servir els pèsols i el bacallà i tirar-hi per sobre una mica de l'oli perfumat amb all i tenyit pel pebre, i si volem, per adornar, unes quantes làmines d'all.
Avui estic doblement satisfet, que es nota? 
I com que ahir al vespre vaig rebre un correu d'una atenta lectora precisament quan estava acabant de dissenyar la preparació i vaig aprofitar la resposta per comentar-li'n els detalls, aquest plat li dedico a ella. I a la Mai, que avui fa anys.

18 comentaris:

  1. M'alegra que anar amb bicicleta t'inspiri aquests plats! Quina bona pinta!!

    ResponElimina
  2. com els pèsols no és el meu fort, no parlaré de la recepta, però si que et diré que m'encanta aquest plat on els has servit.

    només de pensar en tanta bici també em fan mal a mi les cames jiji

    bon diumenge Manel

    ResponElimina
  3. Manel, ves amb compte perque el teu preciosisme a la presentació s'està acostant al teu preciosisme al teclat.

    Això s'anomena totterrenyisme (i si vols fer-ho cultureta, home renaixentista) perque ja acumules mestratge als fogons, al texte i cada cop més a la fotografia.
    Del mestratge que tens de la vida, que és el més important ja ni en parlo, que necessito de nou un trident de Posidò :-P

    ResponElimina
  4. Manel
    Muy buena receta la de hoy te va bien la bicicleta te inspiras bien y encima con las piernas cansadas aun estas de pie para darte esta satisfaccion de pèsols del huerto del pare,ofegats amb bacallá.....
    UHmmm Los probare seguro
    una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  5. els fogons, la bici de carretera et permet tenir el cos ocupat per una banda i la ment lliure moltes hores per pensar altres coses, i mira, cadascú té les obsessións que té, oi? ;)

    lídia, a vegades, per exemple, anant a montserrat, atravessem manresa, o sigui que algun dia potser ens hem creuat i tot jejeje
    el plat és nou, tot sovint me'n compro un de diferents models per anar variant la presentació al bloc ;)

    òscar, la teva generositat i la capacitat de fer sentir bé la gent sí que arriba a cotes màximes, gràcies.
    i això del trident, sé que en vam parlar un dia però no aconsegueixo recordar-ho, tinc una memòria fatal...

    miquel, ara que ho dius, a la cuina no em feien mal les cames, es veu que quan fas coses que t'agraden oblides els problemes.
    una abraçada

    ResponElimina
  6. Aquests pèsols m'han recordat a uns altres que vam menjar al restaurant Coure de Barcelona. Aquells portaven sípia enlloc de bacallà, però també ens els van servir en un plat fons, igualet que el teu.
    Enhorabona pel plat i la presentació!

    Fins aviat!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  7. Llàstima que no m'agradi el bacallà perquè te una pinta!!!!!

    ResponElimina
  8. Quin plat tan bonic... És de Porcelanosa?

    ResponElimina
  9. Hola Manel,
    Ofegada m’he quedat jo, com els teu pèsols, només de pensar-hi en tants quilòmetres... Un plat boníssim! Una abraçada,

    ResponElimina
  10. Molt bona la gesta amb la bici.
    Per aqui avui mal temps, molt tapadot i fresca molt humida però ahir muntanya i muntanya assolellada, com tu avui.
    Jo m'esperaré a tenir pèsols frscos ja que els congelats no m'ofereixen la tranquilitat que a tu els els teus. M'encanta aquest platet!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. Que era el Kike "vermell" el teu company de sortida?. Només de pensar que heu pedalat tres hores i mitja, ja em fan mal les cames a mi i em sembla que me'n continuarien fent encara que estigués davant dels fogons preparant una delícia com aquesta!

    ResponElimina
  13. Tot plegat, ha quedat un plat engalanat!!
    jajja, semblo la del 1-2-3 oi.
    Manel, fantàstic, els pesols i el bacallà es diuen moltissim i com no, amb l'all.
    petons.

    ResponElimina
  14. De desagraïts el món n´és ple i jo avui encapçalo la llista.
    Primer que res, gràcies, mil gràcies amic meu per aquest detallàs , ara mateix tot i no agradar-me els pèsols i no vull mentir, me´n menjaria una cassola si mel´s donessis, és mes, demano fervorosament qeu el proper dia que em convidis em facis pèsols amb bacallà.
    Segon, gràcies i de nou mil gràcies , per posar la cirereta l pastis d´aniversari i fer que hagi estat rodó doncs avui m´has arrencat unes rialles que encara no se com parar, tinc fins i tot churretes a les galtes de tant riure i ja saps perquè.
    I tercer, gràcies , milers de gràcies per ser el meu amic.
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Manel!
    quin plat autèntic! senzill però sofisticat alhora.
    Els teus pèsols congelats són un luxe!!!! essent de casa, com se sol dir, deuen ser com caramels de bons! quina sort "bandidu"!
    Molts petons!

    ResponElimina
  16. Que millor que un àpat com aquest després d'una bona pedalada!! Boníssim!

    ResponElimina
  17. anna, el plat potser que te'l recordi (el recipient, vull dir), perquè ara es fan servir molt, aquests plats grans amb un foradet petit al mig.
    a mi m'agrada, me'l vaig comprar expressament per fer presentacions per al bloc!

    xaro, sí que és una llàstima, sí, no saps què et perds! però si s'escau, te'l faig amb unes cocotxes de lluç, per exemple.

    candi, que vas ser la primera a veure el plat (buit, és clar!)

    eri, jo també m'ofego a les pujades, sobretot ara a principi de temporada. i alguna tarda, fregit al sofà, com els alls :-))

    dolça, com els meus no en trobaràs, però ara es troben congelats de molt bona qualitat, si t'agraden els pèsols, que la temporada de menjar-los frescos és molt curta!

    carme, reina dels rodolons, és veritat que els pèsols i el bacallà s'adiuen, i a més el bacallà sempre l'acompanyem d'all, es veu que el crida.

    mai, ja ho vaig veure amb el primer comentari que no havies arribat al final, i mira que sempre t'ho dic, el que més m'agrada és que em llegeixin, no que mirin les fotos ni la recepta.
    celebro haver-te fet riure, i gràcies a tu.

    maragda, sí que és una sort que el pare encara tingui humor per ocupar-se de l'hort, espero que pugui fer-ho molts anys.

    rubén, no sé si és el millor per després d'una pedalada, però realment és cert que el tenia ficat al cap i no hauria estat tranquil si no l'hagués fet.

    ResponElimina
  18. Un plat de 10 i no nomes per el plat si no per lo comestible, m’encanten els pèsols i el bacallà així que aviat tel copiaré
    Una abraçada

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte