secret a les fines herbes amb parmentier trufat i rossinyols

Diumenge dia 9 es complia un aniversari i tenia ganes de crear un plat per celebrar-lo. Així va néixer aquest plat, senzill i complex alhora, que conjumina alguns dels sabors i aromes que més agraden a l'autor d'aquest bloc, les herbes, els bolets, les tòfones: els fruits dels boscos que envolten Castellterçol.

No cal donar-hi més voltes, comencem la preparació, que porta una mica de feina: pelem i posem a bullir patates amb aigua salada, i en un altre cassó posem a infusionar llet amb tòfona. Per fer-ho, ratllem la tòfona sobre la llet freda i l'acostem al foc, fins que sembla que estigui a punt de bullir; l'apartem i la deixem tapada fins que la necessitem.

A banda, saltem en una paella a foc fort uns rossinyols (els meus eren congelats) o els bolets que tinguem més a mà, i els reservem.

Finalment, preparem el secret, que és una part del porc que no sé ben bé on està situada, però és una peça que abans no es consumia i els darrers anys s'ha posat molt de moda perquè és tendre i gustós gràcies al greix que travessa les seves carns, con en el bon pernil ibèric. Si trobeu secret de porc ibèric, encara millor. La carn la salpebrarem i posarem a escalfar la planxa.

Quan la patata és cuita, l'escorrem i hi aboquem la llet infusionada de tòfona, a través d'un colador; hi posem una mica de nou moscada ratllada i pebre blanc i aixafem les patates amb un batedor fins aconseguir un puré molt fi.

Posem aquesta 'parmentier' al plat, i a sobre, la peça de secret que haurem passat per una planxa o paella antiadherent ben calenta, fent-lo al punt, i condimentant-lo amb fines herbes quan li donem la volta.

Finalment, posem en un cantó els bolets saltats i unes làmines de tòfona per sobre el 'parmentier'.