diumenge, 9 de gener del 2011

'nuggets' amb hummus, fusió impossible?


Dies enrere vaig fer aquí un dels purés que no falten en els entrants de molts països de la riba sud de la Mediterrània, el babaganuix o crema d'albergínies. Em va sorprendre que molts comentaris diguessin que no la coneixien, perquè ja dic que és molt popular a països no pas gaire allunyats, i se sol servir juntament amb aquesta crema d'avui, l'hummus, que, aquesta sí, ben segur la coneix tothom, o gairebé.
L'hummus és una pasta de cigrons fàcil de preparar i que dóna molt bon resultat servida en un aperitiu o entre un grup d'entrants, acompanyada amb pa de pita, com fan al nord d'Àfrica, o amb torradetes, bastonets de pa o bastonets de pastanaga, per exemple.
És fàcil de fer: per uns 400 grams de cigrons cuits i escorreguts, hi posem una cullerada de tahina (puré de sèsam, es troba a les botigues de menjars orientals), tres o quatre cullerades d'oli d'oliva, un gra d'all, el suc de mitja o una llimona, al gust, una culleradeta de comí en pols, sal i pebre negre. Ho triturem tot i, si ens queda molt espès, hi afegim una mica de suc de la cocció dels cigrons. Normalment se serveix en un plat amb pebre vermell (dolç o picant, al gust), llavors de sèsam, julivert picat i un bon raig d'oli d'oliva.
Jo volia fer servir l'hummus com una salsa d'acompanyament, la volia fusionar amb aliments que no acompanya habitualment i vaig estar buscant si algú ho feia i amb què, però la veritat és que pràcticament no vaig trobar res més que alguna combinació amb vegetals.
Després de fer un parell de provatures, se'm va ocórrer aquesta proposta d'avui: 'nuggets' de peix amb hummus. Amb aquest nom anglès es coneix una mena de croqueta feta generalment amb una pasta de pollastre triturat que s'arrebossa amb farina de galeta i es fregeix. És un invent ianqui que han popularitzat les cadenes de menjar ràpid, però, com les mateixes hamburgueses, sempre se'n pot fer una versió casolana i de qualitat.
Darrerament n'he vist fets amb peix en algun supermercat (frescos, que de congelats fa temps que n'hi ha), però la veritat és que quan els vam tastar a casa no ens van agradar gaire i em vaig decidir a fer-los. Només cal tenir un o diversos peixos per picar ben fins. Jo ho vaig ver amb lluç, ben net d'espines i picat, barrejat amb una mica de ratlladura de llimona, julivert també ben picat, una mica de farina de galeta i un rovell d'ou. Es barreja bé, es deixa refredar a la nevera i es formem boletes, es passen per farina blanca, per la clara de l'ou batuda i finalment per farina de galeta, i s'aixafen fins que queden com una croqueta plana. Ens podem ajudar d'un tallapastes o motlles per fer galetes perquè ens quedin les peces més regulars (jo ho vaig fer). Es reserven una estona a la nevera i abans de servir-les es fregeixen en oli ben calent.
Fixeu-vos que aquests 'nuggets' comparteixen ingredients amb l'hummus, com la llimona i el julivert, de manera que casen perfectament.
La forma aplanada dels 'nuggets' facilita l'acabat d'aquesta recepta, posant l'hummus a sobre. S'esquitxa tot amb pebre vermell dolç o picant i un raget d'oli d'oliva verge.
La pròxima vegada ho provaré amb 'nuggets' de pollastre, perquè el que va començar com un 'divertimento' va acabar amb un plat d'autèntica fusió, una fusió de dues cultures ara molt allunyades, però que queda clar que si es vol, es poden complementar.

14 comentaris:

  1. No és una fusió impossible però si divina! Només amb la fotografia ja m'has fet entrar gana pel dinar.
    Mai he preparat hummus, potser que em possi les piles o em perdre combinacíons tan bones com aquesta.

    ResponElimina
  2. M'encanten tan l'hummus com el babaganuix, i aquesta combinació la trobo d'allò més encertada i orginal! Nuggets casolans, sí senyor! Segur que boníssim el conjunt :)

    Una abraçada,
    Sandra

    ResponElimina
  3. Això és autèntica cuina de fussió, je je je...
    L'hummus m'encanta, ja ho saps, i tot i que no sóc amant dels fregits, sabent que aquests nuggets són casolans, no et diria pas que no...
    Ah! I amb pollastre crec que encara ha de combinar més bé ;)

    ResponElimina
  4. Jo una mica com la Gemma, el fregits de ben lluny, però fets amb la cura i el "carinyu" que tu hi poses com m'hi podria negar?
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  5. una idea genial!

    a mi l'hummus m'encanta, però servir-lo només amb pa de pita per sucar em semblava com poca cosa...

    i nuggets de peix! quina idea! jo no menjo carn de fa anys i els nuggets són de les poques coses que encara recordo amb nostàlgia... per mi que al mcdonalds hi posen crack al menjar, si no no s'entén lo addictiu que pot arribar a ser...

    ResponElimina
  6. Quin encert més bo! Tant el babaganuix com l’hummus a casa ens agrada molt. El nuggets d’aquests congelats.. ni veure’ls, però es clar, amb una preparació casolana com has fet, de bon grat ens ho menjaríem. Ostres quina gana m’està agafant mirant les fotos! Una abraçada,

    ResponElimina
  7. Em sembla una combi perfecta! segur que ha d'estar boníssim!!!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Manel,
    Els nuggets i tot això que venen no m'agrada gens i ni m'ho menjo, però aquests fets per tu, de ben segur que clavaria la dent i, per descomptat l'hummus.
    El plat te una pinta estupenda.
    Una abraçada,

    ResponElimina
  9. a casa no faig mai hummus, però sempre el menjo quan visito els meus oncles, ell és siri i li queda deliciós.
    Estic d'acord amb la Gemma una cuina de fussió.
    pt!

    ResponElimina
  10. Prueba un día hacer el hummus de remolacha.
    A la preparación base le añades remolacha cocida y lo trituras todo junto.
    Tendrás un hummus de color rosado, absolutamente natural, y con el sabor crudo-terroso-dulzón de la remolacha.
    Lo acompañas de unos papadum bien crujientes y a picotear!
    Salud!
    Pantxeta

    ResponElimina
  11. Doncs a mi, com a tothom no em sembla solament possible, sinó ben original i interessant! I estic amb Gemma: això sí que és cuina de fusió i la resta és tonteria! ;-=

    Torno a prendre apuntes, mestre!!! ;-)

    ResponElimina
  12. Hola Manel, si quieres tengo la receta original de Adelina (algo más sencilla que ésta mía), del libro "Nívuro di síccia" (negro de sepia, en sicilano), una recopilación de todas las recetas favoritas de Montalbano. Seguramente recordarás que en "Gli arancini di Montalbano" este plato se servía en la fiesta de fin de año.
    Gracias, me ha hecho muchísima ilusión tu comentario, un abrazo,feliz año
    Monica

    ResponElimina
  13. Hola! He entrat al teu bloc des d'un altre i t'he de dir que m'agrada mooolt...ja m'has enganxada!! Aquesta recepta no pot ser més original i fa una bona pinta!!!!! M'ha fet molta gràcia perquè ahir vaig penjar al meu bloc la recepta de pa de pita!!...casualitat?? ara hauré de provar l'hummus per completar la meva recepta!! Em faig seguidora del bloc perquè no em vull perdre res i et convido a passar-te per al meu: bontiberi.blogspot.com. Un petó, Paula

    ResponElimina
  14. acabatdefer, ja trigues, a preparar hummus, és molt senzill, admet moltes variacions i de veritat que és molt bo.

    sandra, la veritat és que aquests purés o com se n'hagi de dir que ens arriben de l'altra banda de la mediterrània, a mi també em tenen el cor robat.

    gemma, qualsevol dia d'aquests ho provaré amb nuggets de pollastre, però feia dia que anava al darrera de fer-los de peix i em va semblar més escaient. ja t'explicaré.

    dolça, no es poden menjar fregits cada dia, però és una gran manera de cuinar. gràcies pel 'piropo', reina!

    anna, a mi els nuggets m'agraden molt, però els del mcdonalds... més m'estimo no saber què hi posen, prefereixo els casolans encara que no tinguin crack! ;)

    eri, de fet els nuggets només són un producte triturat, i si el que tritures és bo, ja sigui pollastre o peix, el resultat no pot pas ser dolent.

    ingrid, moltes gràcies, la veritat és que em va sorprendre a mi mateix que quedés tan bé.

    carme, és el que li deia a l'eri, tot depèn del producte que facis servir, però si no t'agraden els nuggets, per què no amb un tros de lluç simplement arrebossat amb farina de galeta?

    eva, si tens un tiet sirià, ja trigues a demanar-li la recepta i penjar-la. fes-me un favor, demana-li si és veritat que ho fan amb cigrons crus molts, i no amb cigrons cuits, com fem aquí.

    pantxeta, muchas gracias por la visita i por el consejo, seguro que un hummus color remolacha sorprende a todo el mundo, tendré que probarlo porque no acabo de imaginarme el sabor.

    massitet, quantes menys normes ens posem a la cuina, millor, i unir ianquis amb talibans... per què no?

    paula, moltes gràcies, ets molt amable.
    tu hauràs de fer hummus, però jo hauré de fer el teu pa de pita!
    amb el teu permís, incorporo també el teu bloc a la llista de llocs amics.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte