els meus preferits del 2010

No sóc gaire de fer balanços en acabar l'any ni d'expressar desitjos i intencions per al que comença. A més, aquesta vegada, passar comptes amb l'any que se n'ha anat em portaria massa feina, perquè no ha estat pas de cap manera un any anodí, ans al contrari: els que em seguiu de fa temps sabeu que la meva vida ha fet uns quants tombs, tant a nivell emocional com professional i fins i tot esportiu.

Gairebé des del primer dia de l'any vaig viure moments molt bons, començant per la trobada blocaire que vam fer al meu poble el 9 de gener, i molts d'aquests moments han quedat reflectits, d'una manera o altra, en aquest lloc que més que un bloc de receptes de cuina és una pàgina personal, en el sentit més literal de la paraula, en la qual aboco una part de les coses que tic ganes de dir.

Veient el bloc dels amics de La cuina vermella i el resum en imatges que van fer de la seva feina durant aquest any, em van agafar ganes d'imitar-los i seleccionar unes quantes receptes meves que considero que realment valen la pena de menjar, i unes quantes entrades que m'agrada haver escrit.

rànquing personal

Sense voler ser gaire exhaustiu, i conscient que sempre les coses més recents juguen amb avantatge en el partit de la nostra memòria, per diverses raons em considero molt satisfet d'haver-vos pogut oferir aquests plats:

Surt primer per a mi el gotet de capipota amb botifarra negra i puré de cigrons, un plat que m'encanta ficat dins d'un gotet amb una combinació de sabors i textures que repetiré sovint. Si fes cas dels elogis rebuts, en el primer lloc hi hauria els canelons d'albergínia farcits de peix i marisc, grans triomfadors de la nit de Cap d'Any. Són hereus dels primers canelons d'albergínia farcits amb carn que vaig fer també l'any passat, però aquests els superen, amb la beixamel feta amb llet i amb un brou dels caps de les gambes que porten a l'interior.

Pel que va representar per a mi l'esmorzar en el qual la vaig servir, la torradeta nórdica per a una ocasió especial sempre tindrà un lloc destacat en el meu rànquing personal, juntament amb un plat de salmó en tres textures que té nom propi, marta's salmon dish.

Per la foto, jo triaria els fideus d'allà amb bolets d'aquí, que estaven tan bons com sembla a la imatge, però sobretot, la crema de pastanaga amb ou 'poché' trufat, que per la seva aparença semblava talment un ou de reig de cap per avall. També m'agrada com va quedar la presentació del llom de lluç amb saltat tricolor de pebrots i ruca, i la del conill confitat amb herbes del bosc. I era molt bona la tatin de llenegues amb botifarra negra i ceba.

Pel que fa als plats de cullera, a més de l'esmentada crema de pastanaga, recordo especialment aquesta crema de verdures i bolets amb 'quenelle' de mascarpone i salmó amb espècies. En el capítol del petit format, els meus preferits són el babaganuix amb anxova, presentat en cullereta, i la recent sopeta sòlida d'allioli i gambes, sobre pa.

Són dotze idees, una per a cada mes de l'any, però com he dit al principi, la majoria són dels darrers mesos del 2010, quan el bloc ha estat més actiu. Com també ho són la cueta de rap rostida amb trinxat de camagrocs i cansalada ibèrica, els pebrots farcits de pollastre amb samfaina, amb beixamel de 'piquillos', la 'quiche' d'albergínia amb ceba i tomàquet sec, la sopeta de foie gras amb carxofes i la falsa magdalena de truita de patates amb tòfona i salsa de ceps, que tots em porten grats records al paladar i amb tots vaig gaudir tant menjar-los com preparant-los. De les més de 80 entrades, publicades, per a mi van ser molt importants, per raons ben diferents, aquestes que us deixo al final d'aquest article, per recordar-me a mi mateix algunes de les coses importants que m'han passat aquest any que acabem de deixar enrere:

· un inesperat i magnífic regal de reis

· la trobada blocaire ja és un (molt grat) record

· història d'un esmorzar

· un somni de ciclista fet realitat

· l'amanida del cor trencat

· una estrella que val per mil

(P.D. Des d'aquí, agrair al senyor Blogger que m'hagi permès passar tot un vespre de diumenge muntant aquesta entrada no al meu gust sinó al del seu magnífic editor de textos, que devien dissenyar un 1 de gener sense haver anat a dormir abans la mona de la nit de Cap d'Any).