una estrella que val per mil
Des de fa un parell de dies penja a la porta de la cuina de casa la primera estrella que he guanyat. Me la va donar una inspectora molt exigent que, de fet, ve a menjar gairebé cada dia des de fa dotze anys per assegurar-se que no erra en el veredicte, i finalment m'ha concedit la primera estrella michelin. És una estrella simpàtica, que fa l'ullet, i que ha suposat per a aquest cuiner la millor recompensa que podia tenir. La inspectora s'ha assegurat un lloc permanent a la meva taula; al cor, ja l'hi tenia.
Jo de tu plastificaria el document acreditatiu de l'estrella tant preuada, no voldràs que es faci malvé , no?
ResponEliminaAquest ès el premi millor que existeix, estic totalment d'acord i m'imagino l'emoció amb que el vares rebre.
felicitats per l'estrella, segur que aviat te'n donaràn la segona ;-)
Petons
Què guay, segur que aquesta estrella fa olta més il.lusió, apa a per la segona.
ResponEliminaMuas!
Quina recepta tant deliciosa...és la millor que he llegit! Felicitats per l’estrella, però sobre tot, Felicitats per tenir una inspectora com aquesta!
ResponEliminaOstres, estic d'acord amb la dolorss... plastificala que set faci mal bè...
ResponEliminaSegur que has quedat ben parada quan t'han otorgat aquest honor:).
Petonets per tu i per l'inspectora:P
Manel estimat, em penso que de totes les entrades que hi ha en aquest teu/nostre bloc, aquesta, la d'avui és la que més m'ha emocionat. Els ulls humits i tot que se m'han posat.
ResponEliminaMolts petons a la teva petita Lara!
Manel,
ResponEliminaQue maco aquest post, jo també m'he emocionat, doncs tot el que ve dels nostres fills és el més bonic.
Ja fa temps, em vaig emocionar molt amb un de la teva mare també.
Aquests posts no s'obliden.
Una abraçada.
Sort que al costat hi havia el gorditu dels mitxelins... que em pensava que era una estrella de Sheriff! Jajajajajajaja... bromes a part! QUINA ENVEJA ME FAS! (sana, eh!) Hauré d'ensenyar a la meva Rosita a dibuixar estrelles! Apa, a disfrutar-la de valent!
ResponEliminaOjalà a mi el Jan algún dia també me l'otorgui...serà un dels millors regals...Felicitats Manel!! Jo de tu també la plastificaria! :)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
L'estrella mitxelín de més prestigi sense cap mena de dubte.La millor crítica sempre surt de dins de casa!.Una abraçada!
ResponEliminaManel, això és una estrella que no té preu!! ;) Felicitats!
ResponEliminaPetons!
Aquesta és de les que mai es perden , i la que val més de totes ! la crítica ho te tot per triomfar, bon paladar, bellesa i inteligència , a mes dibuixa be, és tant bonica l´estrella .... i el ninot m´encanta .
ResponEliminaUna abraçada Lara guapa! ah i per tu també Manel ( hehehe)
Ja és Nadal a can Manel :)))))
ResponEliminaAquesta estrella és el millor reconeixement que pot rebre un cuiner! Que la gent que estimes i pels que cuines cada dia aprecïin el què fas és el millor regal de Nadal que existeix. Felicitats!
ResponEliminaUna estrella ben merescuda, si senyor!!
ResponEliminaHauré de parlar amb la Lara perquè et faci la corona del rei de l'arròs!!!
Salutacions
Estic d'acord que l'has de plastificar perquè no es malmeti amb el temps... i llueixi ben maca a teva porta. Perquè al teu cor sempre brillarà!
ResponEliminaSens dubte és el millor regal de Nadal que et podien fer, oi?
Enhorabona per aquest premi. Llàstima que els mitjans de comunicació no n'hagin fet ressó!
Petons
Jo de tu l'enviaria als de la Guia Michelin i .... que n'aprenguin!!!
ResponEliminajo l'enmarcava, aquesta estrella s'ho val.
ResponEliminaMoltes felicitats!!!!! Aquesta val més que totes les altres (les de la guia), perquè aquesta segur que no te la treuen!
ResponEliminaUna abraçada
Aquesta es la millor estrella que et poden donar ja que esta donada amb tot el amor i de cor, moltes felicitats segurament aviat et donaran una segona.
ResponEliminaPetons
moltes gràcies, amics, oi que enteneu que tingués ganes de compartir aquest honor?
ResponEliminauna abraçada i gràcies per ser-hi.
La millor estrella del món. Ja voldrien els restaurants tenir-ne una com aquesta.
ResponEliminaNo la perdis mai
Una abraçada