dijous, 23 de desembre de 2010

conill confitat amb herbes del bosc



Molts dies al matí, sobretot ara que fa molt de fred i no puc agafar gaire la bicicleta, surto a caminar pel bosc, cosa que, ho aclareixo per als que llegeixen amb mentalitat de ciutat, tampoc no vol pas dir que em desplaci molts quilòmetres, perquè el tinc a cinc minuts de casa. Però em va bé sortir a passar fred, caminar a bon pas, mirar-me el poble des del collet de Sant Fruitós, amb distància, i aprofitar també, mentre camino, per meditar i observar amb la mateixa distància els records passats, els problemes actuals i les incògnites de futur.
En aquestes sortides, aprofito per collir herbes aromàtiques, perquè em fa mandra posar testos a casa, i també em pregunto quina necessitat en tinc si puc sortir a collir-les amb ben poca estorna i escàs esforç. Generalment porto romaní, que n'hi ha per tot arreu tant com vulgueu, farigola, sajolida i julivert, que són les herbes que més conec. La reina, sens dubte, és la farigola, que pràcticament va bé amb tots els plats, i a més se'n poden fer infusions que són desinfectants i tant serveixen per beure-se-les com per banyar els ulls, en cas d'infecció, pere exemple.
A mi, però, m'agrada molt el romaní, malgrat que cal anar amb compte perquè el seu sabor és molt fort i si no vigiles domina en el plat.
Aquestes darreres setmanes heu pogut llegir que feia servir aquestes herbes, per exemple, en els escabetxos, i per aromatitzar olis. En la recepta d'avui, compleixen aquesta mateixa missió, i converteixen aquest plat en una exquisidesa. No recordo la primera vegada que la vaig fer, però la melositat de la carn del conill cuita a baixa temperatura i amb totes les aromes de les herbes del bosc em va quedar gravada al paladar, i dies enrere vaig tornar-ne a fer.


No té cap secret: netegem i trossegem el conill (li treiem tot el greix, que gairebé no en té però val la pena que no en quedi gens perquè no enterboleixi l'oli i li poguem donar després un altre ús), el salpebrem i el posem al fons d'un cassó, el cobrim d'oli i l'acostem al foc, que mantindrem ben baix perquè vagi confitant la carn, ja que si el foc és fort, el que farem és fregir-la. Hi posem també una branqueta de farigola, romaní, sajolida i julivert, i un parell de grans d'all. El temps, compteu una hora llarga, però no em feu gaire cas i aneu punxant la carn fins que trobeu que se separa fàcilment de l'òs.
Es pot servir calent, tebi o fins i tot fred, i un cop apagueu el foc, o abans, retireu les herbes, si no voleu que en tingui molt gust. Com que hi haurem posat força oli, un cop s'hagi refredat, veureu que el poc greix que haurà desprès el conill es precipita al fons en forma de gelatina, colem la resta i el guardem en un pot perquè ens donarà aroma i potència a tota mena de guisats ja que el conill apenes hi haurà deixat gust i el que quedarà és el de les herbes.
Es pot menjar sol però jo el vaig fer amb dos acompanyaments. Un eren unes patates bullides amb pell, pelades, tallades a rodanxes gruixudes i passades per la planxa amb un rajolí de l'oli de la cocció del conill. L'altre, un flamet d'arròs bullit, escorregut i saltat en una paella o wok amb oli de la cocció, ceba i pebrots de tres colors tallats en 'brunoise' (quadradets petits).

13 comentaris:

  1. tu fas com la meva sogre, també va al bosc i sempre agafa herbes per els gusiats.

    Aprifito aquesta entrada per desitjar-te un bon nadal

    petons

    ResponElimina
  2. No hem faria rés tenir un conillet com aquest a taula per sopar, quina pinta, per cert, vaig estar al teu poble fa un parell de mesos a una casa preciosa que s diu El Munt, ho coneixes? quina passada!!! com que erem molts i era una cel-lebració ( el meu germà feia 50 anys) varem demanar a una empresa de catering que ens portes els apats, no recordo ara com es deien, hem sembla que també eren de Castellterçol, lo que si et puc dir es que eren molt bons. Be, a veure si probo de fer aquest conillet amb herbes encara que no tinc cap bosc tant preciós com el vostre aprop. Bon Nadal!!!

    ResponElimina
  3. Un plat nítid, transparent, honest i sense "perifollos", què més podem demanar?
    Potser sí, que podem demanar alguna cosa més...: a part de bones festes... que l'any 2011 sigui un any excel·lent per a tu.
    Petons!

    ResponElimina
  4. Aquestes pasejades pel bosc quina enveja em fan!!!
    Bones festes Manel per a tu i els teus, que lo millor d'aquest any sigui el pitjor de l'any 2011.

    Petons.

    ResponElimina
  5. El conill deu estar de mort, però a mi m'has conquistat amb la patata... està dient mossega, mossega.

    Muas i Bon Nadal!

    ResponElimina
  6. A mi també m'encanta el romaní... i totes les herbes aromàtiques pròpies dels nostres boscos mediterranis tan estimats. Si mai ens trobem passejant pel bosc, segur que em veuràs amb una branqueta de romaní, farigola, espígol o fonoll a la boca, je je je...
    Aquest conill ha de ser aromàtic, tendre i absolutament deliciós, per sucar pa i gaudir d'un àpat impressionant!

    ResponElimina
  7. Manel,
    Quina sort que tens de tenir un bosc a 5 minuts de casa per recollir herbes. Jo en soc un fan de les herbes i com a "canfanga" no en tenim de bosc, doncs jo soc dels que les tinc en testos.
    Per cert, aquest conill fantàstic. El tema de confitar les carns no està massa estès i la veritat és que queda impressionant, jo ho hi fet amb conill i amb ànec.
    Bon Nadal i Feliç 2011
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  8. manel!!!!! estic quedant bocabadat dels teus plats!!!nyam nyam nyam...quina presentació.Ja saps que fa temps que et segueixo,enhorabona,encara que desitjaria provar un dels teus arrossos....salut i kilòmetres...

    ResponElimina
  9. Potser si segueixo la teva recepta faré les paus amb el conill, que no som gaire amics.

    Bones Festes! :)

    ResponElimina
  10. Quina sort tenir tan a prop el bosc per poder-hi passejar, el conill ha d’estar deliciós, el provaré
    Molt Bones Festes i que la casa s’ompli de generositat i amor
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Manel,
    M'agrada molt el conill. Es una carn molt gustosa i saludable. A quest que has fet confitat te un "look" fantàstic.
    Una abraçada i que tingueu molt bones festes!

    ResponElimina
  12. lídia, no hi ha res com unes herbes del bosc acabades de collir, fins i tot el julivert no té res a veure amb el que comprem o ens donen.
    espero que tu també passis molt bones festes.

    pell de llimona, conec el munt, és clar, hi passo moltes vegades passejant o amb bicicleta, la van restaurar fa poc i ha quedat una casa preciosa. si tornes a castellterçol, puja a la plaça i fes-me una visita.
    fins aviat.

    maragda, t'agraeixo molt la felicitació, i la recepte que t'he manllevat per als entrants del dinar de nadal, han quedat unes minimagdalenes salades boníssimes!

    dolorss, moltes gràcies, jo també et desitjo el millor, i a la teva família. espero que el 2011 ens tornarem a veure!

    gemma, tens raó, la patata bullida amb pell i després passada per la planxa queda molt bona.
    bones festes!

    gemma, em recordes un company ciclista, que sempre corre amb una branqueta de romaní a la boca. a veure si em fas la visita que em deus i anem a collir herbes ;)

    pepín, el test és una bona alternativa quan no hi ha bosc. i tens raó, les carns confitades queden delicioses.
    molta sort en aquestes festes i sempre!

    amancio, els provaràs, i espero que no una sinó moltes vegades puguem fer les arrossades ciclistes.
    que no ens en falti, de salut, per fer quilòmetres!

    clídice, és una llàstima, perquè és una carn molt sana, gens greixosa, i feta així queda melosa melosa.

    sión, gràcies per un desig tan bonic, espero que es compleixi també per a tu.

    josep, m'apunto que t'agrada el conill per si s'escau :)

    ResponElimina
  13. Per la Santa Croqueta, se'm fa la boca aigua!! jeje penso q el meu conillet ja té destí!!. Jo faig servir les herbetes dins d'una "andrómina" de cotó similar aun peüc de nen petit, ja que per exemple, el romaní el tinc en fulles, i és un auténtic engorrament destriar.lo dps!!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...