diumenge, 12 de desembre de 2010

conill en escabetx suau amb mongetes


La majoria dels que veniu aquí segur que visiteu habitualment altres blocs, i sabeu que n'hi ha de molts tipus. Alguns ofereixen excel·lents receptes, amb molt bones fotos, però són receptes que han tret de revistes, o de grans cuiners; altres, et sorprenen cada dia amb una recepta original. Alguns blocaires escriuen molt bé però potser la seva cuina no està al mateix nivell, o a l'inrevés, l'escriptura no està al nivell de la cuina. Alguns donen receptes i altres donen idees, suggereixen restaurants, o animen a tastar un producte.
Jo en miro molts, alguns per amistat, altres per autèntica devoció; en alguns, aprenc coses, en d'altres m'ho passo bé, i algun em va enganxar per la seva frescor i s'ha convertit en un lloc molt estimat. 
I finalment n'hi ha que tenen la capacitat de sorprendre cada dia, com decuina.net, de l'Òscar-Starbase, un dels personatges més populars i estimats de la gastrosfera catalana. Dimecres va venir a casa a esmorzar amb 'la reina del seu cor', com anomena ell la Cris, i vam tenir ocasió de conèixer-nos tots tres més bé al voltant d'un esmorzar 'de forquilla'. 
Quan vaig veure que feia fotos a la cuina i a la taula, hàbit força comú entre la fauna gastroblocaire, ja m'ho vaig pensar, que en parlaria en el seu bloc, i vaig estar a punt de demanar-li que no publiqués res, perquè no m'agraden aquestes coses, però encara m'agrada menys coartar la llibertat de la gent, i al final no li vaig dir. El mateix dimecres, al vespre, va publicar aquesta crònica que, com ja li vaig escriure en un comentari, em va fer enrojolar i dir-li 'sevillanu!', parafrasejant una amiga que m'ho havia dit moltes vegades a mi quan volia dir-me exagerat, 'salamero'.
Si voleu saber com va anar l'esmorzar, explicat amb molta més gràcia que no pas podria fer-ho jo, visiteu el seu bloc, perquè aquí només us parlaré d'un dels plats que vaig preparar. Però sí que us diré que van passar les hores sense ni adonar-me'n i de seguida es van fer les dues, perquè el temps amb aquesta parella passa volant i els temes de conversa no s'esgoten; espero que aviat tindran continuïtat.
A la Cris i a l'Òscar, però sobretot a ell, el que més els va agradar van ser les patates amb pell fregides amb cigrons i cansalada, amb botifarra negra, un plat que m'agrada molt posar quan faig esmorzars d'aquests 'de forquilla' perquè l'èxit és assegurat.
Com que també hi havia uns ous ferrats trufats i altres coses, el conill escabetxat amb mongetes o fesolets de Santa Pau va passar una mica desapercebut, però era el primer cop que el feia, i com que me'l vaig haver d'acabar jo en els dos dies següents, vaig poder avaluar bé el resultat, i no n'estic pas descontent.
Les mongetes les havia cuit a casa, ja he explicat sovint com ho faig i ho tornaré a fer aviat en un altre article que tinc preparat i esperant ser publicat quan trobi un forat, i el conill el vaig fer amb un escabetx molt suau, gens agressiu.
Per a les carns, sempre faig servir un escabetx a base d'oli, vinagre i aigua, a parts iguals, i en aquest cas, encara hi vaig afegir una mica més d'aigua i oli, perquè quedés poc àcid. A més, és clar, d'uns grans d'all sencers, fulles de llorer, farigola i romaní, i uns grans de pebre negre. Vaig posar el conill dins de l'escabetx en fred, i vaig deixar que s'escalfés i s'anés cuinant a foc suau, fins que la carn gairebé es desenganxava de l'os.
La nit abans de l'esmorzar, vaig posar mongetes en una cassoleta, unes peces de conill i una part de l'escabetx, cobrint el gra, i abans de posar-nos a la taula, vaig escalfar la cassola al foc fins que el plat va estar tebi. Com tots els escabetxos, es pot menjar tebi, calent o fred, però en aquest cas, tebi estava prou bé.

15 comentaris:

  1. Ben segur que amb l'Oscar i "la reina del seu cor" tindríeu temes de conversa i distracció. N'estic segura que val molt la pena conèixer persones així i ben segur que com dius va passar el matí volant...I una recepta així també ajuda a passar una bona estona eh?,perdoneu, però algú ho havia de dir!...A reveure!

    ResponElimina
  2. És ben cert que el blog de l'Òscar és el més divertit de tota la blogosfera culinària, té una capacitat infinta de sorprendre i divertir al lector, cada dia amb noves i divertides propostes que et fan arrencar un somriure al moment.
    Segur que tan ell com la reina del seu cor van saber apreciar la bona cuina generosa que es pot degustar a casa teva!
    I no m'estranya que entre tanta teca i tan bona companyia, l'esmorzar acabés a les 2... gairebé hauríeu pogut continuar amb el dinar ;)

    ResponElimina
  3. Una bona trobada amb un molt bo àpat!!! no m'estranya que aquest plat passés desapercebut entre tantes delícies! perè jo en prenc nota, perquè el conill ens encanta i amb l'escabetx suau segur que està boníssim!
    Petonets

    ResponElimina
  4. Caram, és una sort tenir amics com tu! Si això ho fas per esmorzar, no em puc ni imaginar el ue deus servir per sopar! P
    Aquest conill té una pinta fantàstica!

    ResponElimina
  5. Comparteixo la teva opinió sobre el bloc de l'Oscar.
    I comparteixo amb tu aquesta recepta de conill amb escabetx,suau, que ha d'estar boníssima. Jo en faig una semblant però sense els fesolets i és molt bona. Però és clar que entre tanta bona cuina sempre hi ha alguna cosa que passa més desapercebuda!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  6. Caram, aquí el que passa es que hi ha molt sevillanu suelto per la Catalunya plural XD

    Manel, sento no haver contestat abans, però he estat el cap de setmana fora i força liat.
    No es tracta de fer una guerra de floretes. Simplement moltes gràcies i sobre la continuitat...doncs també simplement et comunico que ens DEUS UNA VISITA. I com a blocaire nostre que ets, ens l'hauràs de pagar!!

    :)

    ResponElimina
  7. Manel, aquest escabetx de conill l'haig de tastar. Segur que està boníssim. Quin tipus de vinagre fas servir?
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  8. Bon menjar, immillorable companyia... no es pot demanar res mes :-)

    Petons

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies, Manel.

    Ya no por lo que hemos menjat, sino por el cariño, la amabilidad, y el esfuerzo que has dedicado.

    Te esperem al Paraíso del Vallés Occidental.

    Una abraçada,
    Cris.

    ResponElimina
  10. hola acab de terrar per aqui , ostras quina combinació , no he fet mai aquet tupos de barreja , crec que son molt interesants
    no coneixia al teu blog , tens unas receptas magnificas i unas fotos presiosas
    una salutació desde las illes

    ResponElimina
  11. mercè, són encantadors, i segur que no trigaràs a conèixer-los en alguna trobada o 'sarao'.

    gemma, hauríem seguit amb el dinar però tenia altres convidades jejeje

    marylou, si t'agrada el conill, aquesta és una bona manera de fer-lo, i es pot preparar abans perquè es conserva molt bé.

    sandra, per dinar acostumo a fer coses més elaborades, i m'agrada fer uns entrants ben variats i extensos.

    dolça, ja m'agradaria tastar el conill que fas en escabetx, prova'l algun dia amb mongetes, agafen el gust de l'escabetx i queden molt bones.

    òscar, amb tant 'sevillanu' podríem muntar un 'tablao', proposa-ho a la colla gastroblocaire per a la pròxima trobada ;)

    pepin, vaig fer servir un vinagre de chardonna, en aquest cas, perquè no volia que fos gaire fort. crec que els vinagres de vi blanc hi van molt bé.

    dolorss, tota la raó, com diu el mateix òscar, 'no hase falta desir nada más'.

    cris, no t'havia vist mai deixant comentaris als blocs, m'ha fet molta il·lusió i t'ho agraeixo. una abraçada!

    m.e.eg., moltes gràcies per la visita i pels comentaris. em passo pel teu bloc a veure't, que no et coneixia. fins aviat.

    ResponElimina
  12. Segurament com casi tots els blocaires coincidim amb tu sobre l’Starbase, es especial, el conill escabetxat no ne fet mai, m’apunto aquesta recepta.
    Petons

    ResponElimina
  13. el meu cor (i el meu conill) estàn certaments dividits, hauré de fer servir la técnica de la moneda??
    M'encanten els escabetxos, marinades i fer bruixeria a la cuina!! xup xup xup 4 ever!

    ResponElimina
  14. per cert!! algú sap si el vinagre de vi blanc enfosqueix amb el temps?? En tinc una ampolla sense obrir q ha canviat d ecolor!!

    ResponElimina
  15. el conill va quedar boníssim!! Podríem dir q ... Conill-liciossísim!! Mira q feia temps q no en cuinava, ara el penso adoptar per la dieta setmanal, q bo tú!!!!. Per obrir boca mentre vigilavem el conill, vaig fer el fetge salpebrat i encebat i regat amb unes gotetes de Viandox (no sé si la coneixes, la salsa de carn). Com entrant vaig fer una amanida capresse amb alfàbrega fresca acabada de collir, i de postres, unes cireres del hort de l' àvia..


    Com és un tema de vital importància he pensat q voldries estar informat a primera hora...I.. tacháaaan he fet fotos!!! El q passa és q no tenen color comparades amb les teves, els fluorescents de la cuina poden ser molt cruels amb un pobre conillet indefens... :( tú com t'ho fas?
    El meu ajudant s'ho va cruspir tot, però la prova de foc és q la meva filla no va badar boca!!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...