saltat d'hortalisses amb comí

M'importa un.... rave! Aquesta és la forma catalana que en castellà traduirien com 'me importa un comino'. Doncs jo, personalment, prefereixo l'expressió catalana, perquè els raves, la veritat, no tenen cap presència a la meva cuina, però el comí, cada vegada en té més. És una herba que sempre m'ha agradat, perquè és molt present a la cuina del nord d'Àfrica i de molts països de la Mediterrània en general, i és una cuina que em fascina. Però fins ara a casa la feia servir poc.

Darrerament l'he recuperat en diverses receptes, algunes d'origen magribí, com l'humus o el babaganuix que vaig versionar aquí, però també en altres plats. Com aquest improvisat saltat d'hortalisses, ideal per acompanyar carns i peixos, però també, perquè no, per menjar sol, i fins i tot, com va ser el meu cas, per un esmorzar diferent.
La preparació és senzilla, i va anar sortint d'una manera improvisada: en una paella amb oli i foc força fort hi vaig posar un pebrot verd tallat a trossos grossos, després mitja albergínia també tallada d'una mida semblant i, uns minuts després, un tros de carbassó. Anem saltant constantment les hortalisses perquè no es cremin, i hi tirem quan ho demani una mica més d'oli, preferiblement oli amb espècies (procuro tenir sempre un setrill d'oli macerant amb farigola, romaní, una mica de bitxo, un gra d'all i uns grans de pebre negre i pebre de Sichuan).

Abans de servir el plat, i ja fora del foc, hi posem comí en gra al gust. La idea d'aquest platet em va venir a mig matí i el vaig preparar de seguida, i com que encara no havia menjat res, va ser el meu esmorzar. I vaig gaudir-ne força. Ara el faré sovint com a acompanyament, per exemple, d'un peix a la planxa, o d'una carn.