dimecres, 8 de desembre del 2010

saltat d'hortalisses amb comí


M'importa un.... rave! Aquesta és la forma catalana que en castellà traduirien com 'me importa un comino'. Doncs jo, personalment, prefereixo l'expressió catalana, perquè els raves, la veritat, no tenen cap presència a la meva cuina, però el comí, cada vegada en té més. És una herba que sempre m'ha agradat, perquè és molt present a la cuina del nord d'Àfrica i de molts països de la Mediterrània en general, i és una cuina que em fascina. Però fins ara a casa la feia servir poc.
Darrerament l'he recuperat en diverses receptes, algunes d'origen magribí, com l'humus o el babaganuix que vaig versionar aquí, però també en altres plats. Com aquest improvisat saltat d'hortalisses, ideal per acompanyar carns i peixos, però també, perquè no, per menjar sol, i fins i tot, com va ser el meu cas, per un esmorzar diferent.
La preparació és senzilla, i va anar sortint d'una manera improvisada: en una paella amb oli i foc força fort hi vaig posar un pebrot verd tallat a trossos grossos, després mitja albergínia també tallada d'una mida semblant i, uns minuts després, un tros de carbassó. Anem saltant constantment les hortalisses perquè no es cremin, i hi tirem quan ho demani una mica més d'oli, preferiblement oli amb espècies (procuro tenir sempre un setrill d'oli macerant amb farigola, romaní, una mica de bitxo, un gra d'all i uns grans de pebre negre i pebre de Sichuan).
Abans de servir el plat, i ja fora del foc, hi posem comí en gra al gust. La idea d'aquest platet em va venir a mig matí i el vaig preparar de seguida, i com que encara no havia menjat res, va ser el meu esmorzar. I vaig gaudir-ne força. Ara el faré sovint com a acompanyament, per exemple, d'un peix a la planxa, o d'una carn.

10 comentaris:

  1. Oh, que bo Manel! M'encanten les verdures, les hortalises i tot el que ve del'hort.

    ResponElimina
  2. A casa ens encanta el comí! De fet amb unes bones patates fregides li poses una mica de comí i estan de vici... així com la crema de carbassa, també n'hi afegim un punt! Aquestes verduretes han de quedar boníssimes!

    ResponElimina
  3. Bon plat. El comí és una espècie molt versàtil i que acostumo a utilitzar sovint. El que no l'havia provat mai amb patates fregides.. També bona idea. Gràcies,

    ResponElimina
  4. A mi tambien me gusta el comimo y lo suelo poner bastante y no dudo nada de que estas verduritas salteadas al final con el toque del comino estaban a la altura de tu almuerzo de furquilla.
    Una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  5. Mmmmm... Ooohhhh... Jo sóc un gran amant de les verdures, no tant del comí, tot i que el suporto... Però només veure la foto del plat, en sento l'olor i se'm fa la boca aigua!

    ResponElimina
  6. Un salat ideal en qualsevol àpat, i amb comí, m'encanta! aporta un sabor exquisit!
    Molts petons

    ResponElimina
  7. Mica en mica el vaig utilitzant més, el comí. Aquests saltats de verdura (la que sigui, la que tenim a la nevera) són perfectes perque em permeten incorporar el món vegetal de forma més regular a la carmanyola. La veritat és que la verdura bullida mai m'ha entusiasmat...

    ResponElimina
  8. Manel, ja saps que amb aquest saltat mn'has encertat els gustos al 100% :)
    Potser per esmorzar no, però com tu proposes, d'acompanyament o d'entrant, ha de ser absolutament deliciós!

    ResponElimina
  9. Un plat perfecte per sopar o com acompanyament!! El comí es una de les meves espècies preferides i suposo que es pq la meva besàvia feia una salsa amb comí que em fascinava!!!! Una abraçada

    ResponElimina
  10. sílvia, si vols que et digui la veritat, a mi cada vegada més, perquè abans no n'era pas un entusiasta.

    els fogons, a la crema de carbassa també n'hi poso, però a les patates fregides no ho he fet mai, ho provaré de seguida que en faci.

    eri, jo també el faig servir cada vegada més, i també he pres nota de les patates fregides.

    miquel, de tant en tant un esmorzar de forquilla va molt bé, no trobes?

    manu, només el suportes? a mi m'encanta, amb moderació, és clar.

    ingrid, una més al club de fans del comí!

    òscar, totalment d'acord que la verdura bullida, sense 'enriquir-la', no és per saltar d'alegria.

    gemma, ja sabia que l'encertaria, sense posar-hi al costat una butifarra negra o uns peus de porc... jejeje

    elvira, i aquesta salsa ja l'has penjat al bloc?

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte