de la sort de tenir amics cuiners

Aquest bloc m'ha donat molta feina, me'n segueix donant, i com que encara no tinc intenció de tancar-lo, me'n donarà molta més, però cada vegada que visito un bloc nou, i darrerament n'estan apareixent molts una altra vegada, sempre els dic el mateix: espero que us doni tantes satisfaccions com m'ha donat a mi.
Els que em coneixeu, ja sigui personalment o perquè fa temps que veniu a veure'm, sabeu prou bé algunes de les satisfaccions de què parlo, relacionades sempre amb la possibilitat de conèixer gent que d'una altra manera no hauria conegut. 
La Mai és una d'aquestes persones amb qui difícilment hauria coincidit d'una altra manera, perquè vivim a 150 quilòmetres i treballem en sectors ben diferents. Però resulta que ella és cuinera, té un bloc de cuina, i des de ja fa anys mantenim un contacte que s'ha anat fent cada vegada més estret fins al punt que fa uns mesos vam arribar a fer uns articles en col·laboració (aquest i aquest), en els quals ella posava la recepta i la foto i jo feia el text.
Ja he dit que és cuinera, com el seu home, i al setembre vaig tenir el plaer de convidar-los a dinar a casa,  i la responsabilitat de cuinar per cuiners. Des d'aquell dia, la Mai insistia que havia d'anar a dinar a casa seva, perquè ella ja havia vingut dues vegades, i jo només coneixia la seva cuina de referències. Dilluns passat, l'endemà de Sant Esteve, amb ben poca gana després dels àpats de les festes, però amb moltes ganes, vaig anar a Reus a pagar el meu deute.

Vaig tenir la sort que el Ton, el marit de la Mai, em mostrés al matí una cosa que em feia molta il·lusió de veure: una gran cuina, en aquest cas, una cuina gegantina, la que ell dirigeix en un hotel on caben 1.700 hostes, i amb aquesta xifra de serveis ja us podeu imaginar les magnituds de tot plegat. Realment impressionant per algú que només ha cuinat a casa conèixer què hi ha al darrera d'un gran bufet com aquell. Com que per professió i per deformació sóc abans que res periodista, tinc clar que fent la mateixa visita amb una càmera al darrere, simplement deixant parlar al Ton, en sortiria un gran reportatge.
Després de la visita, va venir el dinar. Ja sabia que la Mai volia quedar bé, perquè té un fals concepte de mi i es pensa que hi entenc molt, i m'havia dit dies abans que estava més nerviosa que si hagués de preparar un banquet per a un rei. I com un rei em va tractar.
Li vaig demanar que no fes res especial, que amb les festes m'he engreixat i no volia menjar gaire, que s'acosta Cap d'Any i el meu sant, i per tant, més àpats importants, i em va prometre que em faria alguna cosa a la planxa. I va ser veritat, o, com tot, no va ser del tot mentida.
Només enumeraré el menú, perquè les receptes són seves si les vol publicar al seu bloc (cosa que li recomanaré vivament). Com que sap que m'agraden els entrant variats i en petit format, de bon matí m'havia preparat tot això, que vaig veure en directe com emplatava i servia:

- gotet amb mousse de foie i gelée de vi de Sauternes
- textura de formatge amb codony, mora i flors, amb vinagre balsàmic de gerds
- minipebrot farcit de formatge de cabra amb oli d'olives negres
- caneló de pernil dolç caramel·litzat i farcit d'ou filat i espàrrec, amb amanida de ruca, tomàquet i tàperes
- vichysoise verda amb oli de nous, ceba cruixent i sal negra
- favetes amb pernil, gambes i el seu suc.

De segon, el que m'havia promès: carn a la planxa. Però un clàssic francès enriquit per ella: dos filets de vedella (els meus molt poc fets) amb un filet de foie gras fresc entremig passat també per la planxa, amb una salsa de vi de porto reduït i suc de carn, i com a acompanyament, panses i boletes de pera cuites en la reducció del mateix vi, bajoques en forma de fideus i pastanagues tornejades.
Tot això, acompanyat d'un vi de Toro, Dominio de Valdelacasa, que vam coincidir que ens agradaria i lligaria amb el menú, van completar un dinar fantàstic, tant com la companyia. La Mai diu que s'hi va esforçar perquè tenia por que jo digués que no sap cuinar. A algú li cap al cap que ni tan sols pugui pensar aquesta bestiesa?