quins ous! (10) - ou ferrat amb patates, versió de luxe

Què és el que determina que puguem dir que un plat és 'de luxe'? 

Avui dimarts m'he anat a fer tallar els cabells, però en lloc de la perruqueria habitual, hi he anat a Manresa. El Ramon, el perruquer, parlant d'un altre tema, m'ha explicat una experiència que va tenir dies enrere a Madrid, en un restaurant famós i car. Quan li he preguntat el nom del restaurant, m'ha dit que era Casa Lucio, i no he pogut estar-me de preguntar-li pels famosos ous estrellats que han donat fama al local. La seva resposta, potser no tan finament expressada, ha estat que no valia la pena ni la cua ni el preu que s'ha de pagar.

No li he demanat quan li van clavar per uns ous ferrats amb patates, però sé que són molt cars, i tot i així sempre hi ha cua per dinar en aquest lloc. Per tant, potser podríem concloure que, almenys pel preu, els ous amb patates de Casa Lucio de Madrid són un luxe. Encara que segurament el Ramon considera que és un luxe malaguanyat.
He buscat la recepta dels ous estrellats i la veritat és que no és pas gaire complicada: patates fregides, ous ferrats posats a sobre i trencats perquè el rovell cru caigui i es barregi amb les patates.
Serà casualitat o no, però al matí la Montse Jordà m'ha dit que passés per casa seva que em donaria uns ous trufats, és a dir, tancats uns quants dies dins d'un pot amb tòfones perquè, a través dels porus de la seva closca, s'impregnin de la deliciosa aroma d'aquest fong. És una tècnica que ja us he explicat altres vegades, i que fa d'un simple ou ferrat, això sí, un autèntic luxe.
En arribar a Castellterçol, he anat a recollir els ous (gràcies, Montse!) i uns pots de confitura de ceps, i un cop a casa, tancant cercles, he posat a coure unes patates amb pell perquè demà tinc convidats a esmorzar i els vull fer patates amb pell, cigrons i cansalada amb botifarra negra, un clàssic dels esmorzars de forquilla per als visitants de l'àrea barcelonina.
En asseure'm davant l'ordinador, amb el record dels ous estrellats, dels ous trufats que tinc a la cuina i el soroll de l'extractor que em recorda que les patates s'estan coent, no ha estat gaire difícil imaginar-me aquests ous de luxe de veritat que faré demà per dinar per unes altres convidades (jornada completa de cuina!).
La recepta és senzilla: els ous els preparem uns dies abans, i les patates, el dia anterior. Només es tracta de pelar-les, tallar-les a quadrets i fregir-les en una paella amb oli calent. S'hi pot haver fos una mica de cansalada, o simplement amb oli, però en qualsevol cas amb poc greix, movent-les constantment perquè ja estan cuites i només volem que s'enrosseixin, i comprovant el punt de sal, perquè solen sortir una mica dolces encara que les haguem bullit amb aigua força salada.
Emplataré les patates, i a sobre hi posaré l'ou ferrat. Aquest cadascú el pot preparar al seu gust, fregit amb oli abundant o en una paella antiadherent gairebé sense oli, com si el féssim a la planxa.
Per sobre de l'ou hi ratllaré una mica de tòfona negra fresca, perquè el marit de la Montse, el Manel Coll, me n'ha donat de les primeres de la temporada, i demà podré fer aquest plat ben senzill però que, aquest sí, serà un autèntic luxe. Si no surt com m'imagino, canviaré el que he escrit, però em sembla que no caldrà i només hauré de procurar fer una foto que estigui a l'alçada, cosa difícil per la pròpia alçada i per la meva escassa traça.


(Podeu trobar altres receptes d'ous amb tòfona aquí, aquí i aquí).