dimecres, 1 de setembre de 2010

quins ous! (9)

falsa magdalena de truita de patates amb tòfona i salsa de ceps

Que cuino menys, és un fet i una evidència. Vull dir que cuino menys coses publicables, perquè cuinar, ens agradi (com és el cas) o no ens agradi, amb més traça o menys, és una cosa que hem de fer tots diverses vegades al dia.
Però quan estàs acostumat a pensar coses noves per sorprendre les persones que viuen amb tu o les que convides a menjar a casa, el fet de limitar-te a la cuina de supervivència o a allò que la meva filla anomena plats "normals", et fa sentir que has perdut alguna cosa que, quan tens temps o pares una estona per casa, intentes recuperar.
Durant aquests dies de parada del bloc no he fet massa coses, però alguna n'hi ha que veig amb interès per presentar-vos, com aquesta falsa magdalena de truita de patates amb tòfona i salsa de ceps que vaig idear per a una amiga que venia a sopar i que vam cuinar mentre per la finestra vèiem i sentíem l'esclat de llum i foc d'unes quantes colles de diables de tots els Països Catalans que s'havien reunit a Castellterçol per parlar de la seva afició i per fer-nos-en gaudir.
Quan li havia demanat a la convidada què voldria per sopar, em va contestar "truita de patates", com volent dir que amb qualsevol cosa es conformava. I truita de patates va menjar, o més ben dit, truites, perquè per a satisfacció meva va repetir d'aquesta versió d'un plat tan popular.
Era un dissabte de juliol, de manera que la tòfona emprada era tòfona d'estiu o tòfona blanca (no confondre amb la italiana), obsequi del meu bon amic Manel Coll, i lògicament amb tòfona negra d'hivern hagués queddat millor, espero poder-ho provar aviat, però el resultat va ser prou bo.
La falsa magdalena és una recepta que ha corregut molt pels blocs, amb un altre nom, i la meva aportació no ha estat altra que rebatejar-la i afegir-hi la tòfona; no té més secret que fregir les patates i la ceba, tallades petites, fins que són ben toves, s'escorren i es barregen amb els ous batuts, tot convenientment salat. A aquesta barreja jo hi vaig afegir tòfona ratllada fina i vaig omplir uns motlles de silicona. Cap al forn a uns 180º i en deu minuts o menys està la truita prou quallada, només cal vigilar que no estigui massa feta o massa crua pel gust de cadascú, punxant-la amb un escuradents o una agulla llarga.
Mentre preparem la truita, saltegem uns ceps amb ceba tallada petita en una paella amb una mica d'oli, i quan estan fets, hi afegim brou de pollastre o de verdures, rectifiquem de sal i pebre, hi ratllem una mica més de tòfona i ho deixem coure uns minuts abans de passar per la batedora per obtenir una crema fina.
Ho vaig fer així perquè la meva amiga no pot menjar farina de blat, però la idea inicial era fer una beixamel de ceps i tòfona, fent el mateix sofregit i afegint-hi després la farina, enrossir-la una mica, abocar-hi llet, coure-ho tot junt i passar-ho després igualment per la batedora després de posar-hi la tòfona.
I si no us importen les calories, la feu amb nata líquida, que és un recurs ben fàcil i que difícilment queda malament.

(Perdoneu la qualitat de les fotos, però les vaig haver de fer amb el mòbil, prometo tornar-ne a fer i canviar-les ben aviat)

12 comentaris:

  1. Ja he fet tard és més de la una, és que m´he entretingut xerrant i no m´he adonat, de totes maneres sóc la prime de la nova temporada, ai quina il-lusió , vens fort trobo,elegant amb la tòfona i enlluernador amb nits de foc i pólvora, m´agraden molt els cohets i aquestes són nits mágiques de foc i trons , que no esborra la memòria , no cal que pateixis doncs per les fotos.
    una molt molt forta abraçada i benvingut de nou

    ResponElimina
  2. Es una forma bonica i saborosa de presentar una truita. I es clar, si li poses tòfona fas que puji un parell de graons en la llista gastronòmica (amb la d'hivern seràn uns quants més).

    Una bona solució per a gastronomitzar la truita de tota la vida :)

    ResponElimina
  3. M'agrada que hagis tornat, sempre és un plaer llegir-te i aquestes madalenes genials!!! Per sucar-hi pà (del meu, of course!!!)
    Ptnts
    M

    ResponElimina
  4. Quina idea més bona presentar així la truita...m´ha fet gràcia això de la teva filla de menjar normal, la meva també ho diu :D

    ResponElimina
  5. Una truita clarament de cuina d´autor, la veritat es que estic fent un blog de cuina " menjar i beura " i ja uns quants blogs que m´han cridat molt l´atenció i els he afagit com a blogs molt interessants, entre ells el teu, segueix així, l´iniciativa i creaivitat tan a la cuina com a tot arreu, es lo que més valoro de quelsavol persona.
    Salutacions

    ResponElimina
  6. No conec aquesta recepta que dius que circula pels blogs. La teua m'ha semblat espectacular!! No se m'hauria ocorregut mai fer unes magdalenes de truita de creïlles aromatitzades amb tòfona... MMMM!!! Aquesta recepta me la reserve per a la meua "xica" una vegada hàgem acabat la guitza de règim que portem... Salutacions i ben retornat!!!

    ResponElimina
  7. Jo també tinc aquesta recepta per publicar, més o menys com la teva, però no tan elegant, eh?, les meves magdalenes no portaven tòfona ni salsa de ceps.

    Me n'alegro que hagis tornat per aquí. Una abraçada

    ResponElimina
  8. M'alegro molt que hagis tornat a escriure al blog, som molts els que t'hem trobat a faltar!
    Aquestes falses magdalenes les tinc als pendents des del primer cop que les vaig veure rondant per Internet. I el toc de la tòfona que hi has afegit millora moltíssim el plat!

    ResponElimina
  9. Una sofisticació de la truita de patates, ha d’estar deliciosa i amb bona companyia encara millor
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Molts hem fet aquestes madalenes i les tenim pendents de publicar, o no! Ara bé ningú pot fer com tu, enriquir-les amb tòfona i ceps per fer una tornada triomfal.
    Encantada de poder-te retrobar!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  11. A qui li importen les fotografies, si només pensant en els inredients una ja s'enamora!
    Molts petons!

    ResponElimina
  12. La truita de patates és el comodí ideal per fer un plat que agradi a tothom. Si li donem aquesta alegria amb els teus ingredients, triomfa segur!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...