dimarts, 21 de setembre de 2010

hamburguesa amb samfaina i crema de formatges


Confesso que sóc un pecador, mereixedor de l'expulsió de qualsevol confraria de gastrònoms o d'escriptors de literatura culinària: m'agraden les hamburgueses. La carn picada, en general, en totes les seves variants: el bistec tàrtar, el bistec rus, les mandonguilles... i les hamburgueses. 
Encara que tradicionalment s'associïn amb el menjar ràpid i de poca qualitat, que siguin un símbol de l''american way of life', encara que tot això col·lideixi amb arcaics principis que guardo gelosament en algun racó de la meva memòria, m'agraden les hamburgueses. Vull pensar que no venen de Nord-amèrica sinó de l'alemanya Hamburg, i per tant, el pecat és menor, però no aconsegueixo enganyar-me ni a mi mateix.
Potser per això procuro que, almenys, quan en faig, siguin bones, preparades a la carnisseria davant meu, o preparades a casa amb un sol tipus de carn picada, o barrejant-ne més d'una, amb la proporció que més m'agradi, i amb els tocs afegits que  segons el cas vulgui donar a la carn (una punteta d'all, julivert, ceba tendra, tabasco, soja... la imaginació és lliure). I que tinguin un toc de qualitat, ni que siguin fetes 'a l'americana', com els agrada als meus fill, perquè tinguin clara la diferència entre l'hamburguesa que els dóna el seu pare i la que poden menjar al McDonalds. Tot i que els segueix agradant anar a aquests llocs i a vegades no tinc més remei que acompanyar-los...
El meu fill ja se les prepara ell i ho fa amb tots els ets i uts, amb tots els ingredients seleccionats i ben presentats, amb la seva maionesa, el seu ketchup, les rodanxes de tomàquet, les fulles d'enciam, el formatge... i l'hamgurguesa, es clar, amb un panet amb granets de sèsam per sobre. O, millor encara, amb un bon panet del forn.
L'altre dia, però, quan preparava el dinar per a l'Aleix, vaig pensar de presentar-li una hamburguesa d'una altra manera, amb el tomàquet i l'enciam amanits en un costat del plat, el pa en forma de torradetes i l'hamburguesa banyada amb una crema de formatges. Ho va trobar estrany, però s'ho va menjar molt de gust i li va agradar.
Com que va dinar abans que jo perquè se n'anava a treballar, vaig tenir temps de preparar-ne una variant més al meu gust, amb un bon acompanyament de verdures. En aquest cas, les verdures de la samfaina que en aquell moment estava preparant, però sense el tomàquet: ceba, pebrot verd, pebrot vermell, albergínia i carbassó, tot tallat a una mida regular i ben fregidet i salpebrat.
A la base del plat, la crema de formatges, feta amb una mica de llet (és més senzill amb nata, però no m'agrada gaire utilitzar-la) i una barreja de formatges, un gorgonzola italià i un emmental francès, desfets en la llet calenta fins que agafa consistència. A sobre la crema, l'hamburguesa, en aquest cas només de vedella, no massa feta, i al capdamunt, la samfaina (sense tomàquet).
Mirant la foto, m'adono que l'hamburguesa gairebé no es veu, coberta per la verdura i el formatge; serà que inconscientment l'amago per allò que deia al començament?

15 comentaris:

  1. Doncs Manel, jo amb els anys i les proves he aconseguit fer unes hamburgueses d'impressió que m'encanten i no tinc cap mala conciència, hehehe.

    A veure si ara per que la multinacional de la M ha triomfat haurèm de renunciar-hi. No se, es com si mejar pizza fós dolent per que la mafia també en menja.

    A gaudir per que les hamburgueses ben fetes són tan gastronòmiques com uns fideus a la cassola.

    ResponElimina
  2. Aquí una altra pecadora :)
    Crec que si l'hamburguesa la fas a casa, no té res a veure amb el menjar ràpid! Al contrari, es pot considerar un plat sa i digne de qualsevol restaurant de categoria... Només cal veure la proposta que ens has fet avui, segur que l'Aleix se la va menjar encantat.

    ResponElimina
  3. També sóc del parer que una bona hamburguesa feta com deu mana, és una menja sana i bona, només cal veure la que es va cruspir l'Aleix...quina sort!

    ResponElimina
  4. Donç tot i que el macdonals m'agrada (no ho negaré pas, ara ja no tant, però en els meus temps de soltera endrepaba hamburgueses de dos en dos) considero que una hambuerguesa cassolana no te comparació, a més que la pots fer em plat àmb guarnició i queda fantastica, si ho provem de fer amb una del macdonals queda horroròs, per cert m'encanta la salsa de formatges.
    SaLUT!

    ResponElimina
  5. a l'època de la inquisició, jo també ja fora a la foguera!!!
    Una abarçada

    ResponElimina
  6. Manel, el teu pecat no és que t'agradin les hamburgueses, ho és el barrejar aquesta salsa en un plat tant exquisit.....

    Francesc

    ResponElimina
  7. Aquí una altra pecadora i amb mi tota la familia!

    ResponElimina
  8. Buenuuuuuuuuuuuuu, doncs em sumo al club de pecadors!! jajajaj
    De fet, nosaltres no ha gaire que vam pecar i ho vam penjar al post, així com sense saber qeu podíem ser excomulgats de la confraria! jajajaj

    Molt bona, com totes les coses que fas, punyeteru! Te la copio...

    Salut!

    ResponElimina
  9. starbase, doncs a veure si ensenyes aquestes hamburgueses d'impressió i ens les podem copiar!

    gemma, no et feia d'aquesta comfraria! però benvinguda, a veure si la pròxima trobada haurem de fer un àpat amb carn picada amb forma rodona ;)

    teresa, hi estic totalment d'acord, però fixa't que no se'n veuen gaires, d'hamburgueses als blocs, encara costa dir-ho!

    petita cuina, m'has fet riure, perquè el meu fill fa el mateix que tu, quan va al mcdonalds, endrapar hamburgueses de dues en dues!

    alfons, espero una recepta de minihamburgueses o d'hamburgueses en gotets, anima't, que tu pots!

    francesc, em sap greu, la pròxima serà sense formatges ni llet, segur! i el dia que vinguis a casa, no pateixis que me'n recordaré.
    una abraçada!

    sílvia, a veure si algú s'anima i convoca un hemc sobre l'hamburguesa, que veig que tothom en prepara!

    massitet, la vostra 'sortida de l'armari' em va animar a fer també el pas, i ja et vaig dir que us havia quedat fantàstica.
    ara hauríem de muntar una barbacoa tots plegats! jajaja
    una abraçada

    ResponElimina
  10. Si l'hamburguesa és bona... tots pequem, Manel, tots pequem.
    La teva hamburguesa no té res a veure amb les que podem anomenar fast food, em sembla que poden entrar en la categoria d'un bon plat, ben presentat i per menjar tranquil·lament i sense presses, no et sembla? Res de pecat, només gaudi!!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  11. Reitero tot el que s'ha comentat als anteriors comentaris Daniel, la carn picada, si és de qualitat i està ben cuinada resulta una delicia per al paladar.
    Perquè vegis que no ets l'únic pecador damunt la capa de la terra et passo el meu enllaç dedicat a les carns picades, publicat a GUST PER LA CUINA http://www.gustperlacuina.com/2010/04/plats-elaborats-amb-carn-picada.html.
    Espero que t'agradi. Una abraçada

    ResponElimina
  12. amb una carn de qualitat, una hamburguesa pot ser un gran dinar. I ben acompanyada com està la teva... bé, això ni cal dir que ha de ser boníssim.

    ResponElimina
  13. I fins i tot a bcn recentment han obert un nou local "El filete ruso" que ofereixen hamburguses molt dignes i res a veure amb l'estètica-ambient Mc Donals. Està al c/ Enrique Granados i tot i que he anat un parell de cops, encara no el tinc publicat al meu blog..

    ResponElimina
  14. dolça, tens tota la raó, només gaudi, fa temps que el concepte de pecat només és per a mi un recurs retòric, que és com l'he fet servir aquí.
    personalment prefereixo altres valors més 'laics' com compromís, sinceritat i generositat, que no abunden, i fidelitat, com la teva, que fa ja anys que dura amb aquest bloc, i no saps com te l'agraeixo.
    una abraçada!

    la mama, impressionant el teu recull de receptes amb carn picada, i la resta de tutorials del teu bloc, amb el teu permís t'afegeixo a la meva llista de blocs amics.

    eva, deixa'm repetir-te una cosa que ja t'he dit altres vegades per altres plats: una bona hamburguesa amb qualsevol dels pans de la teva boulangerie és una menja imbatible!

    ricard, doncs espero que ho facis, les teves ressenyes de resturants són una guia valuosíssima per decidir anar o no a un lloc.

    ResponElimina
  15. A mi m'agraden molt les hamburgueses, no cal disculpar-se per això. Són ben bones, i més, ben acompanyades com la teva!

    Marta

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...