dimarts, 7 de setembre del 2010

cassoleta de ceba caramel·litzada amb reducció de pedro ximénez

Hi ha coses que són boníssimes i no cal parlar-ne més. Com les cassoletes de pasta de full i, sobretot, les de pasta brisa. Les podeu fer o les podeu comprar fetes, com faig jo, i no cal gastar-se molts diners: al Mercadona en venen unes de pasta brisa molt bones. Amb elles faig aquesta delícia. O la d'avui. Més senzilles, impossible, i us arreglaran una safata d'entrants o de canapès que necessiti alguna cosa diferent, original, dolça, contrastada... una mica de vida.
Les cassoletes de formatge i melmelada de tomàquet que vaig publicar aquí fa un any i mig han tingut un gran succés, les he vist reproduïdes en diversos blocs (alguns citant la procedència, d'altres... bé, ja sabeu què fan d'altres), les he aconsellat a molta gent i no me les descuido mai quan faig entrants variats. O quan vull fer un petit obsequi, quan es desperta, a algú que s'ho mereix. I l'èxit encara em sorprèn, gratament.
Aquesta cassoleta d'avui, de ceba caramel·litzada amb una reducció de vi Pedro Ximénez, estic segur que tindrà el mateix succés. No vull pas dir que sigui una idea molt original ni he descobert la sopa d'all, perquè la ceba caramel·litzada és una delícia que moltíssima gent coneixeu. I jo, que la conec i l'admiro, fins ara no recordo haver-ne fet, o si n'havia fet, fa ja molt de temps.
Fins que dies enrere, un divendres al matí amb poca feina o poques ganes de fer-la, m'hi vaig posar: ceba tallada en juliana posada en una paella amb un raig d'oli, a foc molt baix, una mica de sal perquè suï i es vagi fent ben poc a poc. Arriba un moment que la ceba corre el perill de cremar-se, i aleshores és quan s'hi ha d'anar afegint aigua, tantes vegades com faci falta, fins que, al cap d'una o dues hores, quantes més millor, ens cansem de vigilar-la i, abans d'apagar el foc, hi tirem una mica de sucre, al nostre gust.
El resultat, aquesta ceba súperconfitada i endolcida amb el sucre, el guardem en un bol filmat i se'ns conserva bé a la nevera uns quants dies, fins que la necessitem. La necessitem per fer què? Per exemple, aquestes tartaletes, o per acompanyar múltiples plats. Ja en parlarem.
Jo les vaig fer el mateix divendres que havia caramel·litzat la ceba, perquè tenia convidats a sopar, més ben dit, a fer un pa amb tomàquet i pernil perquè havia comprat una paleta i tenia ganes de compartir-la. Però no només de pa amb pernil viu l'home, i bé havia de fer unes quantes cosetes més, de manera que vaig fer cassoletes d'ensaladilla russa, gotets de cema de verdures amb 'quenelle' de formatge i pernil i cassoletes de sobrassada i mel, una altra delícia que vaig treure de La maleta de Boston i que m'assegura l'èxit des de fa dos o tres anys.
Doncs bé, un cop tenia a punt la safata, se'm va ocórrer omplir unes cassoletes que havien quedat amb la ceba caramel·lizada, i per augmentar la seva dolçor, hi vaig posar per sobre un rajolí de vi Pedro Ximénez reduït. Es pot fer posant el vi al foc i esperant amb paciència que es vagi espessint, però també en venen ja preparat que és ben bo i t'estalvia la feina; a més, es guarda durant molt de temps.
El Pedro Ximénez és un tipus de raïm amb el qual es fa un vi dolç extraordinari que, si no l'heu provat, us l'aconsello perquè realment és una meravella.

Quan tenia escrit el post, he pensat posar la marca de les minicassoletes que faig servir habitualment, i veig que es diuen "Confitelas". Estan fetes a Múrcia, en un poble de nom curiós: Torres de Cotillas. No és per fer un acudit fàcil, però el meu poble es diu Castellterçol i també en tenim un munt, encara que no les apilotem formant torres.

13 comentaris:

  1. Ja sapas que els àpats de pica-pica són els meus preferits :)
    Aquestes cassoletes han de ser ben bones, molt bona idea posar-hi el toc de la reducció, encara ha de quedar més dolça.
    I ja veig que hauré d'anar a buscar aquestes tartaletes al Mercadona, encara que només sigui pel nom del poble on les fan, je je je...

    ResponElimina
  2. Una dolça proposta per a les tartaletes del Mercadona, que jo també faig servir de tant en tant :)

    Les tastarem!!

    ResponElimina
  3. Aquestes cassoletes que has fet son un petita meravella que ens poden solucionar més d'un problema.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. A mi tot el que siguin pica-piques m'encanta.
    Aquest té un aspecte espectacular!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  5. Manel, aquestes cassoletes queden apuntades al quadern de receptes pel proper pica pica que hagi de fer.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. També som de pica piques... m'apunto aquestes cassoletes! que tinc unes cebes gegants... però boníssimes! que aniran de perles amb la recepta! gràcies!

    ResponElimina
  7. Caram, quines cassoletes més bones!!! Això de la ceba confitada a mi no m'ix massa bé. Quasi sempre se'm crema. Si en torne a fer, faré servir el teu truc d'anar afegint aigua perquè s'hi confite a poc a poc.
    Quant al tema de la gent que agafa receptes i no en cita la procedència... què hi farem!! Sempre hi ha persones sense escrúpols.
    Salutacions

    ResponElimina
  8. Llegint aquest post se'm fa la boca aigua!!

    ResponElimina
  9. Jo també sóc molt de pica-piques, i aquest ha de ser espectacularment bo! i la ceba caramelitzada encara més! Felicitats per la recepta

    ResponElimina
  10. ideal per un pica pica... un entreteniment de luxe !!
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. ummmm! m'agrada molt la ceba cuita, això deu estar boníssim

    ResponElimina
  12. manel, pintaza tremenda! a ver si te animas al concurso que seguro que haces alguna cosa rica!!

    ResponElimina
  13. hola Josep,
    felicitats pel blog no us coneixia i ara em tindreu sovint per aquí!!! he vist aportacions molt interessants!!! i mira per on, que aquest recurs de les cassoletes amb confitura o ceba caramelitzada la faig força en els meus sopars de pica-pica!!! utilitzo com tu les de brisa del mercadona que són molt dignes i els hi poso o bé un troset de formatge de cabra o bé formatge fresc tipus philadelphia, i a sobre la confitura que toqui, ceba, pebrot, tomàquet, ... en fi! que tingueu un molt bon any i amb molta gastronomia!
    salutacions
    nan

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte