divendres, 16 de desembre del 2011

fideus a la cassola vegetals




Aquesta recepta és un repte, o un encàrrec, digues-li com vulguis. Els que veniu sovint sabeu que aquí hem fet diversos plats de fideus, els darrers, amb minimandonguilles. En publicar aquesta entrada, una lectora que amb el temps ha esdevingut una bona amiga i que té un bloc molt recomanable, Tapa't... de tapes i altres plats, em va deixar un comentari dient que li agraden molt les diferents versions dels típics fideus a la cassola que tinc publicades, però que totes porten carn (ep! n'hi ha també algunes amb peix), i em llençava un repte: fer una versió dels fideus a la cassola per a vegetarians. Això està fet, li vaig dir; però no ho estava, i no ho ha estat fins aquesta setmana, de fet. Amb disculpes pel retard, aquests podrien ser uns fideus a la cassola per a vegetarians, o simplement, uns fideus amb verdures.
Per preparar aquest plat, vaig fer servir una cassola que no és una cassola, però tampoc no és una paella, i que cada vegada m'agrada més per fer molts plats: la 'sauté'. Aquest nom francès designa una cassola, que a l'alta cuina clàssica francesa era d'aram i ara sol ser d'acer inoxidable, com la meva, o d'alumini, i que es distingeix perquè no té dues nanses, sinó un mànec llarg i les seves parets són rectes i baixes. De fet, es pot fer servir com una paella, i alguns l'hi consideren, i va molt bé per saltar aliments, gràcies al seu mànec llarg i les parets rectes, però amb el seu fons gruixut també és ideal per rostir i per fer arrossos i fideus.
En aquest cas, vaig posar la 'sauté' amb oli al foc i vaig posar a sofregir les verdures escollides, en aquest ordre, i tallades totes més o menys de la mateixa mida: pastanaga, ceba, pebrot verd, pebrot vermell, carxofes i nap, a més d'una mica d'api, uns quants rossinyols (en aquest cas, congelats) i un gra d'all ben picadet una mica més tard.
Quan les verdures van començar a estar cuites, hi vaig afegir el tomàquet; si hi volem posar tomàquet natural, ja sigui tallat a daus o triturat, requerirà més temps de cocció i les verdures potser ens quedaran massa toves, de manera que vaig optar per tomàquet concentrat com hi podia haver posat tomàquet fregit casolà, si dimecres n'hagués tingut. 
Només dues voltes i ja hi podem incorporar la verdura més delicada, les minifavetes congelades, tot seguit els fideus, gruixudets, del número quatre pel meu gust, donar-los unes quantes voltes perquè s'amarin del sofregit i hi aboquem el brou calent, vegetal lògicament, o el plat no compliria el requisit que se'm va demanar.
Normalment, el brou ha de cobrir els fideus, amb un escreix  més o menys gran si voleu el resultat més caldós o menys; si en falta, sempre sou a temps d'afegir-ne. Provem de sal abans els fideus no s'hagin begut tot el suc, i quan estan cuits, els deixem reposar un parell de minuts i ja els podem presentar amb un raig d'oli de julivert per sobre i un fil al voltant per donar-li una mica del color verd que li falta: la pròxima vegada hi posaré també uns quants pèsols per potenciar aquest color. 
Espero que us agradin i haver superat el repte de la Marina.

600 entrades

Quan acabo de publicar aquesta entrada, m'adono que l'anterior era la que feia 600, i com que m'agraden les xifres rodones i fixar-me en aquests detalls, ho deixo dit aquí perquè consti, per a mi mateix, que sóc el primer sorprès d'haver durat tant de temps, i pels que em llegiu, perquè encara estic més sorprès que hagueu estat capaços d'aguantar aquests 601 rotllassos que us he clavat.

13 comentaris:

  1. Manel a mi també m'agraden els fideus vegetarians... i també m'agraden els teus rotllassos com dius tu, desprès de 601 entrades.
    Per moltes entrades més!!!!

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Mmmm... repte superat! Semblen boníssims. Això sí, tinc dues cosetes a dir. Això d'haver-hi posat rossinyols m'ha sorpès molt gràtament, perque me'ls imaginava, com has fet, amb verduretes... però no amb fongs, que li deuen donar molt bon gust. I l'altra cosa és una petició. Tant parlar de la sauté... a veure si ens poses una foto algun dia! Tinc curiositat. Petonet!

    ResponElimina
  3. Amb avidesa cerco l'oblit a la recepta, potser tingui sort i no hi s'esmentin els fideus ... però es clar, no n'hi ha i el rigor s'imposa ;-P

    O sigui, que un cop més apareix el mestratge del fogó, la redacció i cada cop més la fotografia. I uns bons fideus al sarró de les idees :)

    ResponElimina
  4. fideus... amb el que sigui, sempre bons... i fets per tu, perfectes!
    per cert, seguirem aguantant 601 rotllassos més, amb molt de gust!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  5. Primer de tot, enhorabona per les 600 entrades! Caram, és increïble. A mi encara me'n queden cents per igualarte, eh? Haha!

    Aquests fideus tenen una pinta increïble. A mi m'agraden de totes les maneres, encara que confesso que sempre hi poso carn... Em sembla que provaré aquests vegetarians. Es veuen deliciosos!


    Petonets!

    ResponElimina
  6. De petita els fideus no m'agradaven. Després, de gran, vaig descobrir que el què no m'agradava era la carn tipus costella de porc amb què s'acostumen a fer els fideus. Així que ja deus veure que aquests teus m'encantarien!!!
    Felicitats pels 600 rollassos, crec que els aguantem estoicament! je je je... :)

    ResponElimina
  7. Que preciosidad de foto y que ricura de fideos. Me encantan!!

    ResponElimina
  8. Manel prueba superada y estas muy buenos estos fideos vegetarianos y gracias por tus 600 rollos-culinarios,que siempre son un placer
    bon cap de setmana

    ResponElimina
  9. Segur que són un fideus boníssims i ben sans. Enhorabona pels 601 i a per molts més! PEtons

    ResponElimina
  10. jeje de rollo res, que em sembla que no sóc l'única que gaudeix molt dels teus posts! jaja
    Jo crec que el repte està més que superat, no? Almenys a mi m'has fet venir salivera! jaja

    Un petonàs! :D

    ResponElimina
  11. A casa en fem ben sovint de fiedeus a la cassola amb els vegetals (o bolets) que tinguem a la nevera! Boníssims!

    ResponElimina
  12. Una versió molt bona, encara que no siguem vegetarians.

    ResponElimina
  13. Amb carn o sense, els fideus a la cassola són un dels meus plats preferits i a tu et queden sempre espectaculars! M'he d'animar a fer-ne més a casa, nosaltres sempre tirem més a l'arròs...

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte