cuina dels menuts (16)
Algú, no recordo qui, em deia dies enrera que la cuina dels menuts, el que els castellans anomenen 'casquería', amb la crisi ha tornat amb força, i les parades especialitzades als mercats s'han reviscolat després de molt de temps d'esllanguiment.
En aquest bloc sempre se n'ha parlat i hi ha una secció específica sobre aquests productes. Diverses vegades he presentat receptes del que es coneix normalment com a capipota de vedella, encara que la pota no sol formar-ne part i sí la tripa. Normalment el faig amb cigrons, i també n'he fet versions modernes com aquesta en gotets. Però no se m'havia acudit mai fer-ne amb bolets, fins que un dia, per casualitat, vaig llegir que hi ha un restaurant a Barcelona que en fa. No sé quina mena de bolets, però un dia ho vaig provar amb trompetes de la mort deshidratades i va quedar molt bé, i ara que hi ha bolets frescos, ho he provat amb rovellons, amb un resultat també satisfactori.
L'elaboració és sempre la mateixa: cal començar amb un bon sofregit de ceba, pebrot verd, pebrot vermell i all, tot molt picat, al qual s'afegeix, un cop ben sofregides les verdures, tomàquet ratllat, no massa, sal i sucre, bitxo, herbes, pebre negre i pebre vermell, dolç i picant, sempre pensant en el gust de cadascú.
Mentre se sofregeix el tomàquet, es tallen el cap i la tripa a trossos que ens permetin menjar-nos-els sense ganivet, i es van afegint a la cassola; potser cal precisar que el cap i la tripa ja es compren cuits, i només necessiten una estona en el sofregit per acabar de fer-se.
En aquest cas, abans del cap i tripa hi vaig posar els rovellons tallats a una mida similar que els menuts, i un cop fets i quan s'hi ha afegit la carn i se li ha donat unes voltes, s'hi tira brou (o aigua) que mig cobreixi, es tapa i es deixa una estona, mitja hora ben bona, remenant de tant en tant, que la gelatina a vegades s'enganxa.
Com tots aquests plats, l'endemà està més bo, si és que hi arriba, que a vegades no és el cas, perquè la teoria ja la sé, ja, però a vegades les passions són més fortes...
Manel yo pongo el pan,esta muy buena esta version y la ultima foto es una pasada
ResponEliminaA mi m'encanta la tripa,la de xai amb les potes també m'agrada.aquesta amb rovellons la provaré fa molt bona pinta
ResponEliminaQuina bona idea feta amb rovellons! no n'he preparat mai però de totes maneres m'agrada molt! a igualada hi ha un bar on la fan amb patata, una mica a l'estil "pop a la gallega" sense suc, amb oli d'oliva i pebre vermell... boníssima tamé! una abraçada!
ResponEliminam'encanta la foto amb el pa !!!
ResponEliminala recepta com sempre PERFECTE
petonets
rovellons....aquest any amb el cony de mudança no he anat ni un sol dia a buscar bolets, i com encara estem liats crec que fins l'any que ve res de res
ResponEliminaLa teoría està molt bé, però jo sempre he estat més aviat de ciències aplicades... hehehe
ResponEliminaEl fons negre espectacular a la foto, alguns hi treuen partit al temps d'estudi!! ;-P
No et puc dir que m'agrada... però segur que li faig al meu soci que es un enamorat dels callos i amb rovellons segur que ho troba boníssim!!
ResponEliminaPetonets
Són plats que m'encanten i que és llàstima que en molts restaurants s'hagi perdut la costum d'oferir-los.. Crec que pensen que "fa pobre".. :). Però a la que en trobo en algun restaurant "de fiar" en quant a higiene, en demano.
ResponEliminaPrecisament ara fa pocs dies em van convidar uns amics a Freixa Tradició i el cap i pota tocava el cel. No no he publicat res al blog, degut a que com contrast el servei va ser nefast..
Salut!
manel que bueno! la foto es chulísima. besote
ResponEliminaEls menuts ben cuinats son boníssims, i amb rovellons un plat de 10
ResponEliminaUna abraçada
A mi dóna'm els rovellons, la salseta i el pa, la resta te la deixo per tu, je je je... ;)
ResponEliminamiquel, el pa que sigui bo, eh? ja quedarem :-)
ResponEliminarosa, benvinguda, ja em diràs què et sembla, però trobo que amb bolets queda molt bo.
bet, m'apunto això del cap i pota amb patata, segur que abserveix la salseta i queda ben gustosa.
isabel, moltes gràcies!!!
lídia, ja vaig llegir que estaves de mudança, però segur que ara estàs ben contenta amb la llar de foc!
òscar, anem fent pràctiques :-)
marylou, bé, almenys treuràs algun profit de l'entrada, oi?
ricard, tens raó, ja només en queden en algunes fondes i en aquests nous 'tradicionals' com el freixa o el gaig.
astrid, ja has pensado en la versión pintxo? ;-)
sión, gràcies.
gemma, cada vegada que faig menuts penso en tu hehehe... en aquest cas, amb el pa i la salseta déu n'hi do la feina que faries!