-2.JPG)
Havia vist a vegades que la gent fa mandonguilles de peix, però la veritat és que jo no n'havia fet mai (ni menjat, que recordi) fins que dies enrere em vaig trobar amb uns filets de lluç i de bacallà fresc que havia descongelat i no sabia ben bé quina utilitat donar-los, i se'm va ocórrer fer-ne mandonguilles.
Com que no tenia temps de buscar receptes, les vaig fer com si fossin de carn; vaig posar a sofregir ceba i all ben picats en una cassola de fang, en vaig apartar una cullerada quan el sofregit ja estava al punt i hi vaig afegir pastanaga tallada a rodanxes i un parell de tomàquets ratllats.
Mentre es feia el tomàquet, en un bol vaig barrejar el peix picat ben petit amb el ganivet, hi vaig afegir l'all i la ceba sofregits, julivert abundant, pa sec remullat amb llet, un ou i un parell de gambes picades per donar-hi més gust, ja que el peix blanc és una mica insípid. Amb sal i pebre blanc vaig enllestir la barreja, en vaig fer boletes que vaig arrebossar amb farina i vaig fregir breument en oli, amb molta cura perquè són més fràgils que les mandonguilles de carn.
-2.JPG)
També vaig fregir patates noves que em va donar el pare i que tenen la mateixa mida que les mandonguilles, i les vaig afegir a la cassola, hi vaig posar pèsols (congelats) i ho vaig cobrir tot amb brou de peix (també descongelat). Fins que les patates van estar gairebé a punt no hi vaig posar les mandonguilles, només uns minuts perquè fessin xup-xup (com es veu a la foto, amb aquestes bombolletes que creixen i esclaten) i es barregessin bé els gustos, i ja va estar a punt per servir.
Quin plat més saborós, Manel. Estàs fet un gurmet de categoria. Jo tampoc he fet mai un plat així de peix i et copio, però ja! Petonets.
ResponEliminacanela
Ostres Manel! Quina pinta que fan aquestes mandonguilles. Bona idea la de posar-hi gambetes picades també!!! Molt rebé!
ResponEliminaAlça Manel! Quina plata de mandonguilles, i quina salsa més bona per sucar-hi pa!!
ResponEliminaMolt bona opció
ResponEliminaA mi m'agraden molt les mandonguilles, però sempre de carn. No sé em fa com una mica de cosa fer-les de peix
ResponEliminaPtnts
Dolça
Manel,
ResponEliminaNo he menjat mai mandonguilles de peix, però en vista de la bona fila que fan, s'hauran de provar.
Una abraçada
Manuel les mandonguilles bonissimes, però no esciguis amb negrita, que fa malt d'ulls!
ResponEliminaPues no sé si serian productos congelados o frescos o que, pero que me ponía un platito ahora mismo...... eso ya te lo digo!!! Besos!!!
ResponEliminaEp!
ResponEliminajo tampoc havia sentit a parlar de les mandonguilles de peix. Tenen molt bona pinta, Manel!
M'apunto la recepte i a veure si al copio. Al final m'enviaràs a l'SGAE a cobrar drets d'autor!
Massitet
canela, jo em pensava que tothom coneixia les mandonguilles de peix, però estic veient que no. gràcies pels piropos i petonets.
ResponEliminarubén, les gambetes hi donen una mica més de gust, perquè el peix blanc ja se sap que necessita acompanyants per realçar el sabor.
parella vermella, ja sabeu que a mi això de sucar-hi pa sí que em fa tornar boig. i a vosaltres, que teniu un bon forn a mà!
gràcies, olletes, és una opció per canviar una mica.
dolça, la qüestió és provar, qui sap d'on pot sortir el plat de la teva vida...
josep, són com les mandonguilles de carn, que et permeten aprofitar els trossos que no són tan macos per presentar-los sencers, però són igual de bons, i a més, amb salsa!
martina, això és el blogger, que a vegades fa una mica el boig.
salvia, siempre queda mejor el pescado bien fresco, pero con una buena salsita el congelado también puede quedar sabroso.
massitet, estigues tranquil que a mi em feu feliç si us agraden les propostes que presento.
Doncs jo també penso copiar-te. M'apunto aquesta recepta a la carpeta de receptes pendents. Em fa una mica de mandra fer-les però és una bona manera de menjar peix i fer unes mandonguilles diferents. I fan molt bona pinta!
ResponEliminaJo les he fet alguna vegada de rap i gambes i també surten molt bones!!
ResponEliminaManel, ets un niu de sorpreses...mandonguilles de peix!!!mmmmmmm
ResponEliminaro, no et pensis, donen la mateixa feina que les mandonguilles de carn, i per canviar una mica...
ResponEliminaxaro, amb rap i gambes segur que surten més bones, també vaig pensar fer-ne un altre dia, perquè aquest cop només tenia lluç i bacallà fresc.
anna, t'ho agraeixo, però la veritat és que aquest cop no em pensava sorprendre. en canvi, al teu kiwi sempre hi trobo coses que no he fet mai i que ja has vist que a vegades copio.
jajaja! la super caponata ;) et va quedar molt xula com a timbal.
ResponEliminaTinc preparat pel proper "post" una altra recepta de mandonguilles (amb carn, però), perquè és l'única manera que la meva dona mengi carn, però aquestes que tu has presentat han de ser "bonisimíssimes" que deien els meus fills quan eren petits i una cosa els agradava molt.
ResponEliminaCom pots comprovar, sempre t'escric a aquestes deshores, i tot i així et ben prometo que ara mateix me'n menjava un bon plat... I, està clar: Vinga sucar-hi pa!!!!
Doncs ja pots estar ben feliç, maco!
ResponElimina;.)
enric, les mandonguilles són tant un plat per aprofitar com per fer menjar als desmenjats. ara, als que tenim gana també ens abelleixen, com diu el nostre amic francesc, sobretot per fer això que faries tu, sucar-hi força pa!
ResponEliminaNoi, tot el que fas es bonissim, i d'una presentació magnífica.
ResponEliminaSalut
salut, maica, i moltes gràcies per la vista; m'alegra molt que t'hagi agradat.
ResponElimina