-2.jpg)
Tornem-hi amb la pasta, que cal entrenar. Temps enrere, ja vaig publicar aquí la recepta de la salsa carbonara, un acompanyament magnífic per a espagueti, macarrons, tallarines... Però requereix un cert temps perquè porta ceba, i a més és grassa perquè a més del formatge porta cansalada fumada, i la veritat és que per sopar prefereixo aquesta versió més lleugera i ràpida només amb ou, formatge i pebre.Ja dic que la preparació és senzilla i ràpida: en un plat bato un ou i el barrejo amb formatge parmesà ratllat i pebre negre mòlt. Quan la pasta és a punt, l'escorro uns segons, i sense que perdi escalfor, la tiro al plat a sobre la barreja d'ou i formatge, perquè amb la seva pròpia escalfor qualli una mica el remenat. Hi poso una mica més de pebre i formatge ratllat per sobre, i ja és a punt de menjar.
Un ou sencer pot ser molt per a una sola ració, ja que la salsa queda força líquida, de manera que si es vol més espessa és millor posar-hi només el rovell. Si es prepara per a quatre persones, per exemple, dos o tres ous sencers seria la mida ideal, o bé un rovell per cap. També s'ha de dir que no és una recepta per a les persones que es mengen la truita molt feta, perquè aquí l'ou es fa poc; en aquest cas, l'alternativa seria escórrer la pasta i abocar la barreja d'ou, formatge i pebre dins la mateixa olla on s'ha bullit la pasta, perquè aleshores amb l'escalfor que manté l'olla i la pasta, sí que quallaria bé l'ou, i sinó sempre es pot acostar un moment al foc.
Maneló, hola! jo soc de les que m'agraden les truites ben i ben fetes, és a dir, sense ni un bri d'ou cru, però en Kike és dels teus que frueixen dels ous cruets, per tant, quan pugem aquest plat li fas per ell i per mi una altra cosa, jo em conformo amb la fideuà de festa major! petons!
ResponEliminaHAHAHAHAHAHA!!! A mi també, com a en Kike -per alguna cosa ens diem igual- m'encanten les truites, fins i tot les de patata, sucooooooses, d'aquelles que només es poden menjar a casa, vaja, però, com la Txell, també m'estimaria molt més que em convidessis amb la fideuada de la Festa Major, la veritat. ;)
ResponEliminaJo com els Enrics-Kikes, ben sucosa......i aquests spaguetis ràpids han de estar per llepar-se els dits!!!!
ResponEliminaJo m'apunto amb la Txell, les truites ben fetes amb l'ou ben quallat :)
ResponEliminaPer això la carbonara no és una de les meves salses preferides... jo també m'apunto a la fideuà!
Jo sóc com els Enrics i la Xaro, la truita crueta, però també m'apunto a la fideuà, eh!. En quant aquests espaguettis, són una mostra més que amb una cosa ben senzilla és pot gaudir d'alló més.
ResponEliminaUna abraçada
De moment, en Kike, encara que el pobre encara no ha dit ni piu; la Xaro que diu que se'n lleparia els dits, i en Josep, que diu que amb una cosa senzilla ja gaudeix, demanen els espaguetis. Així, doncs, la Txell, la Gemma i jo volem la fideuada! :))
ResponEliminatxell, això de pujar ho hem de concretar i passar de les paraules als fets.
ResponEliminaenric, també en parlarem.
xaro, m'alegra veure que no a tothom li va angúnia l'ou quan no està ressec.
gemma, la carbonara és una de les millors salses per a la pasta, però jo també prefereixo la fideuada.
josep, t'alabo el gust amb les truites... i amb la fideuada.
enric, molt ben fet aquest resum, però el kike, com bé dius, no ha dit ni mu, i el josep també s'apunta a la fideuada.
Doncs jo, com sóc cavall de bona barra, m'apunte a les dues propostes: truita i fideuà. I si és pasta a la carbonara, a l'ou o el que siga també. Vist conforme cuines, segur que ha d'estar tot per a llepar-se'n els dits. Salutacions.
ResponEliminaEi!!!! Que jo també m'apunto a la fideuada i la truita, si pot ser, una miqueta més feta!.
ResponEliminaFins aviat
francesc, glòria, us apunto a la llista (que ja comença a ser una mica llarga)
ResponElimina