diumenge, 28 de setembre de 2008

(la típica) crema vichyssoise


No hi ha bloc que a l'estiu no publiqui la seva crema Vichyssoise, i aquest no serà pas una excepció; es tracta d'una sopa que tant es pot fer a l'estiu com a l'hivern, perquè si bé freda és extraordinària, calenta o tèbia també és molt agradable de menjar.
De receptes de la Vichyssoise n'hi ha tantes com cuiners, això sí, sempre sobre una base comuna, porros, patates i llet, a la qual i segons els gustos s'hi posa també ceba, nata, mantega i altres ingredients. Els cuiners que s'atribueixen la paternitat de la Vichyssoise també són un munt, la majoria francesos i nord-americans d'origen francès, que expliquen diverses històries sobre com la van crear i perquè li van posar el nom de la ciutat de Vichy.
Vingui d'on vingui, la qüestió és que es tracta d'una crema realment fina i delicada la sola presència de la qual dóna un aire de qualitat a una taula si ens prenem la molèstia de servir-la en un bol escaient.
La meva recepta? Doncs més o menys com la majoria, però no hi poso ceba ni, sobretot, mantega ni nata, per fer-la més lleugera però, m'atreviria a dir, igual de bona.
Hi poso tres o quatre porros, en funció de la seva mida, i tallo la part blanca en rodanxes fines; tres patates petites, tallades també en rodanxes, i ho poso tot en una olla amb oli perquè es vagi sofregint, però a foc suau perquè no agafi color; quan les verdures s'han estovat, hi poso mig litre de brou calent de pollastre i deixo que el porro i la patata s'acabin de fer. Quan ja estan quasi cuits, hi poso mig litre de llet calenta, li deixo fer un bull, rectifico si no té prou sal i hi poso una mica de pebre blanc. Després, la passo per la batedora que quedi ben fina, i la serveixo o, millor, la guardo a la nevera fins l'endemà.
És molt freqüent posar-hi nata, en lloc de la llet, o la meitat de llet i la meitat de nata; sens dubte, li dóna més cremositat, però també li aporta molt més greix i jo crec que no és imprescindible; també hi ha qui hi posa aigua en lloc de brou, però aquí sí que hi ha diferència; i també he vist que molta gent sofregeix les verdures amb mantega en lloc d'oli.
Finalment, és força freqüent posar-hi una ceba, però jo trobo que el porro, que és de la mateixa família, té un gust prou fi per no necessitar el reforç de la ceba, de la qual, d'altra banda, sóc un ferm partidari a la cuina. Però no en aquest cas.
Finalment, la presentació: en aquesta ocasió hi vaig posar només una mica de julivert picat, però agrada molt quan hi poso cruixent de porro fet amb unes quantes capes tallades en juliana fina i fregides amb oli calent fins que queden cruixents però evitant que es cremin (que no costa gaire). A casa també ens hi agraden uns quadradets de pa de motlle fregits. I, posats a fer experiments, per què no, se m'acud, uns llagostins freds pelats, o millor unes cloïsses o unes escopinyes obertes al vapor i sense closca.

21 comentaris:

  1. Tens raó manel, és la reina de les sopes d'estiu, tot un clàssic, però no deixe d'estar molt bona.

    ResponElimina
  2. A casa ens encanta! i com tu dius, tants caps tants barrets, hi ha mil variacions sobre la mateixa recepta, totes igual de bones...
    Nosaltres en mengem tot l'any, a l'estiu fresquetes i a l'hivern calentes. MMmmm....

    ResponElimina
  3. Jo la faig tot sovint i, com la Gemma, tant a l'estiu com a l'hivern. Tampoc hi poso ceba i, panarra com sóc, sempre m'hi agrada posar-m'hi uns crostonets de pa fregit.

    ResponElimina
  4. dolorss, per sort també es pot menjar tèbia o calenta a l'hivern, i està força bona.

    gemma, a casa vostra em sembla que us cuideu molt i molt bé...

    enric, oi que no hi cal, la ceba? amb els crostonets de pa fregit també coincidim, sobretot si es menja la crema freda.

    ResponElimina
  5. És igual freda que calenta, és igualment bona. A més molt saludable. Salut!!!!!!!!

    ResponElimina
  6. Manel, tens raó..és una de les millors cremes de verdures. Es refinada, i el seu gusta es impecable. Fa temps que no la preparo...perque normalment no mejo patata. Alguna vegada, faig la crema només amb porros...però clar, no sé si la pud anomenar vichissoise...

    Núria
    Petonets

    ResponElimina
  7. Manel,

    Fantàstioca la Vichyssoise, nosaltres com la gemma i l'Enric, en mengem tot l'any, ja que tant freda com calenta es deliciosa.

    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Es com el gaspatxo , tothom té la seva recepta...jo com la Gemma, l'Enric i el Josep en faig tot l’any ( i també sense ceba i amb llet)

    ResponElimina
  9. Manel, amb això de la mantega et done tota la raó. Jo sóc molt de l'oli d'oliva i aquesta recepta de la Vichysoisse ha de ser boníssima. M'agrada molt com expliques i presentes les receptes, per no parlar de les fotos. Salutacions

    ResponElimina
  10. Magnífica la Vichyssoise!!! Confeso que jo també en menjo tot l'any!! Nosaltres, com a casa teva, no hi posem ceba, això si... sóm dels que posem nata a les cremes.

    ResponElimina
  11. olletes, t'afegeixo als fans de la crema de porros tot l'any.

    núria, el més important de la vichyssoise és el porro, o sigui que potser sí que en pots dir així si la fas sense patata.

    totalment d'acord, josep, una abraçada.

    xaro, veig que a tots ens agrada menjar-la tot l'any, i m'alegra que també la facis sense nata ni ceba.

    gràcies, francesc, procuro explicar les coses tal i com les faig, però celebro que t'agradi.

    myriam, reconec que amb nata queda millor, però jo a la cuino procuro evitar-la bàsicament per raons dietètiques.

    ResponElimina
  12. Ei molt bona reflexió, je je, a casa meva la fem amb oli, i segons com va la dieta je je, quasi vídua com diuen les meves filles.

    Excepcional, es bona en totes les èpoques del any i dona molt joc. felicitats. petons.

    ResponElimina
  13. A casa a l'estiu freda i a l'hivern calenta, amb crostonets, però torrats perquè no tinguin tant de greix, i sense cremes de llet ni nates. Volem cuinar una mica més sa, però esprés "fotem" enlaire les bones intencions amb les postres, què hi farem!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  14. Nos hemos puesto de acuerdo , esta semana toca crema. Es un básico indispensable que enriquece sobremanera los blog de cocina. Un abrazo

    ResponElimina
  15. Deliciosa tu Vichyssoise!!!! Yo también añado leche en lugar de nata (cosas de quitar un poquito de grasa de aquí y de allá) Besazos!!!!

    ResponElimina
  16. M'encanta la Vichyssoise, però no l'he fet mai, fa temps que la tinc pendent. i tens tota la raó, sempre que busco aquesta recepta la trobo diferent. He apuntat la teva i seguiré els pasos i la faré ben aviat.

    Petonets!!

    ResponElimina
  17. mome, amb oli també li faig moltes vegades, però això de "vídua" no ho havía sentit mai i ho trobo molt encertat.

    això ja passa, dolça, que a vegades estalviem calories per un cantó i en prenem el triple per un altre, però els humans som febles, i sort n'hi ha!

    su, me voy corriendo a ver tu crema, aunque te avanzo que seguro que me gustará, no concibo otra posibilidad.

    salvia, hay que cuidarse, aunque estoy seguro que a ti no te hace falta y lo haces por precaución.

    pebbles, això sí que no m'ho crec! l'has de provar ja, amb la recepta que sigui, totes surten bones.

    ResponElimina
  18. Doncs jo fa temps que no en faig i mira que m'agrada. M'apunto la teva recepta, que m'agrada que sigui menys calòrica però igualment bona.

    ResponElimina
  19. Doncs jo també m'ajunto als fans de la crema de porros!
    Veig que som molts i no és d'extranyar ja que és una crema deliciosa tant freda com calenta i acompanyada amb el que vingui de gust!
    Salut!

    ResponElimina
  20. A mi, la vichissoise, m'agarda aquest temps més que mai, perquè m'agrada una mica tebiona o "del tiempo" que diuen a algunes bandes. Aquesta que has preparat fa una pinta deliciosa!

    ResponElimina
  21. ro, a vegades ja passa, que ens agrada una cosa però passa el temps i no la fem, fins que alguna cosa ens en fa recordar. celebro que t'agradio aquesta proposta menys calòrica.

    illeta, benvinguda de les vacances a l'illa que et dóna nom i benvinguda també al club de fans de la crema de porros.

    anna, jo la prefereixo ben freda, però "del temps" també; calenta ja em costa més.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...