pollastre rostit amb tòfona i puré tofonat

A casa, com ens agrada més el pollastre és rostit, amb la recepta que ja us he explicat aquí. És una recepta bàsica a partir de la qual vaig provant variacions amb altres ingredients, això sí, sempre acompanyada amb un bon puré de patata casolà perquè, si no li posés, no m'ho perdonarien. Aquest cop vaig fer servir pollastres dels que venen amb l'etiqueta "de l'era" i que a nivell de qualitat estan, per entendre'ns, a mig camí entre els que trobem a les grans superfícies i els que crien el meu sogre i la meva cunyada.
Hi vaig posar també costella de porc i vaig rostir la carn salpebrada a la cassola amb oli, un grapat de grans d'all i unes cebes, fins que va estar tot ben ros; aleshores ho vaig regar amb vi ranci, vaig deixar evaporar l'alcohol i hi vaig afegir una mica de brou fosc fet amb verdures i la carcanada i el pedrer del mateix pollastre. Hi vaig tirar també una branqueta de romaní i vaig tapar perquè es fes durant uns tres quarts d'hora. Abans de treure'l, hi vaig afegir una cullerada de tòfona d'estiu ratllada.
La tòfona és una de les últimes d'aquest estiu, de les que ens van portar els Coll dies enrere i que ens va servir per fer el puré tofonat amb ou ferrat que vaig explicar aquí; les que van sobrar les vaig guardar congelades, com em va recomanar el Manel, que és el que hi entén. Per acompanyar el pollastre i la costella vaig fer un puré amb patates bullides amb sal i ben aixafades amb una mica de pebre blanc, oli d'oliva suau i una culleradeta de la mateixa tòfona ratllada. 
 Un petit luxe per celebrar que era dimarts, que encara no tenia vacances o que ja havia començat el setembre. O qualsevol altra cosa, que tampoc costa tant trobar motius per justificar que fas un plat una mica més elaborat o una mica més car del que és habitual.