el meu pollastre

 
Després de la incursió al pollastre al forn de la setmana passada, ahir vaig tornar al meu pollastre, el que estan acostumats a menjar a casa, el pollastre rostit. Trobo que el rostit és un dels cims de la cuina catalana, i de seguida que acabi d'escriure aquest post penso anar a llegir "El que hem menjat" per recordar què en deia en Pla, del rostit.
Si disposeu d'un pollastre de pagès, o d'un pollastre de confiança fet d'aquesta manera us quedarà molt bé, ja ho veureu.

Primer de tot, tallo el pollastre en octaus, perquè així no hi ha tantes baralles: dels quarts del darrera se’n fan dos trossos i així ningú s’ha de menjar obligatòriament el pit, que sempre té menys adeptes.
El poso a rostir a foc fort en una cassola metàl·lica de cul gruixut; això és molt important, perquè al fons de la cassola és on s’anirà enganxant el rostit que després engreixarà i donarà el seu gust excepcional a la salsa. El salpebro i hi poso també els grans d’all, gairebé tota una cabeça, i un parell de cebes partides per la meitat.
Li dono la volta i, quan està tot ben rostidet, ho rego amb conyac o amb vi ranci, que s’evapora de seguida, hi tiro una branqueta de farigola o de romaní, o un ‘bouquet garnie’ (farcellet d’herbes) i tapo.
A partir d’aquí ja no necessitaria res més que anar-lo remenant de tant en tant, però va bé afegir-hi a mitja cocció un got o dos d’aigua o de brou, perquè es faci una bona salsa i no quedi ressec.
Amb una horeta el pollastre estarà fet, llevat que sigui d’aquells que realment han corregut hores i hores per l’era, o l’animal pesi quatre quilos; per un pollastre normal de dos quilos, n’hi ha prou.
L’acompanyament ideal són unes cebetes rostides amb el meteix pollastre i un puré de patata fet a casa, bullint patates, aixafant-les i tirant-hi un xic de pebre blanc i nou moscada, mantega, llet o crema de llet, o bé oli d’oliva.
Ah! La carcanada del pollastre, el pedrer i algun tros lleig que us quedi els poseu a sofregir en una olla amb una ceba, un gra d’all, una pastanaga, mig porro i una fulla de llorer, ho cobriu tot amb aigua i deixeu bullir un parell d’hores. Us quedarà un brou fosc excel·lent, ideal per fer un rissoto. Jo ja el tinc escalfant per fer-ne avui.