les meves galtes

Tornem-hi amb els rostits... és una de les tècniques de cuina que prefereixo, sobretot amb la cassola que em va regalar fa anys la meva mare, que té un cul d'un centímetre o més on es fa realment el rostit, i tapa gairebé com una olla a pressió.
Anem a pams: necessitem unes bones galtes de porc, o de vedella si en trobeu, però en aquest cas la cocció seria molt més llarga i calen alguns ingredients més. Les de porc les netejo d'impureses i les poso a rostir a la cassola amb oli a foc ben fort, salpebrades, i quan les giro hi tiro una dotzena d'alls, uns trossos de ceba i unes cebetes petites per acompanyar.
Quan al fons de la cassola es forma aquella crosta característica dels rostits, hi tiro un bon raig de vi ranci o de brandi per desglassar, remeno una mica i tapo per deixar fer a foc lent almenys una hora, fins que estan tendres. També hi poso farigola i romaní per donar-hi aquell sabor de bosc tant característic, i a mitja cocció cal afegir-hi aigua per tenir més salsa.
Mentrestant, pelo patates, les bullo en aigua amb sal i les aixafo a mà, amb un batedor, afegint-hi pebre blanc, nou moscada, una mica de mantega i llet, o bé un bon raig d'oli, fins que queda ben cremós.
La galta s'acompanya amb el puré i les cebetes, que cal treure abans si coem molta estona la carn, i en una salsera apart el suc passat per un colador, prement fort els alls i la ceba per treure'n tot el suc. És una carn molt tendre, melosa, que s'empassa com res, i el suc del rostit només amb aquests ingredients queda fabulós.
Per acompanyar, aquest dia vam beure una ampolla de Viña Alberdi criança (Rioja).
Que aprofiti!