un sopar ideal

A l’hora de menjar m’agrada provar plats nous, experimentar sensacions desconegudes, i també m’agraden els plats clàssics de llarga i complicada elaboració, i com a cuiner m’agrada fer de tant en tant un menú degustació per a un grup d’amics amb set o vuit plats maridats amb un nombre similar de vins.
Però hi ha dues coses que m’agraden, almenys, igual: substituir un o tots dos plats d’un àpat per un picapica o per miniracions que et permetin degustar moltes coses, o bé fer un àpat a base de productes de qualitat gairebé sense elaborar.
Això és el que fem a casa gairebé cada divendres a la nit, no sé ben bé si per celebrar el final de la setmana laboral (per a mi moltes vegades no ho és pas, perquè de tant en tant treballo el cap de setmana) o per començar bé els dos dies de presumpte oci que tenim per endavant.
El cert és que en una taula petita, davant del sofà, no hi falta mai una bona ració de pa amb tomàquet, pernil, si pot ser ibèric millor, un parell de formatges (un brie i un manxec, per exemple, un formatge tou i un formatge sec), i alguns embotits. Com que vist en un poble amb llarga tradició xarcutera, Castellterçol, no tenim problemes per aconseguir bones botifarres d’ou, negres o catalanes.
De pa i d’embotits en posem més o menys en funció de la resta de plats: acostumo a preparar una pizza casolana amb la meva filla, i a la meva dona li agrada que hi hagi unes gambes a la planxa, o bé unes cloïsses o unes escopinyes obertes al vapor soles o amb una mica d’all, julivert i vi blanc.
També apareix a vegades una ració de pop a la gallega, o uns canapès de salmó. I no hi falta mai una ampolla de vi negre.
Com veieu, tot productes poc elaborats, de solvència contrastada, en podríem dir, que amb prou feines tenen cap secret.
Si de cas, la pizza i els canapès de salmó fumat, que els faig amb pa de motlle torrat, una capa fina de mantega i una capa de verduretes picades: ceba tendra, cogombre i tàperes amb vinagre. A sobre, el salmó.
Pocs secrets per a un sopar ideal que, a vegades, també compartim amb alguns convidats que en gaudeixen tant com quan em mato hores i hores preparant un menú de plats complicats.