primer, anar a comprar

Potser algú em podria qualificar de sedentari, però en els temes gastronòmics no en sóc pas gens. Per això no entenc la gent que sempre va a comprar al mateix lloc, al mateix supermercat, al mateix forn, a la mateixa carnisseria. És clar que així sempre saben què es trobaran, on ho trobaran i el preu que en pagaran, però no saben la quantitat de coses noves que es perden.

Als supermercats, per exemple. Jo vaig molt al Mercadona, al Carrefour, al Caprabo i a l’Hipercor, però també al Dia, al Lidl, a l’Alcampo, al super d'El Corte Inglés, a l’Esclat o al BonArea. A tots ells, si vull, hi puc comprar les mateixes coses: enciam, aigua, farina, galetes, sal, pa o v. Però, per posar un exemple, al Lidl, que és una cadena alemanya de baix preu, fa anys que s’hi poden trobar una quantitat de iogurts i productes làctics que fins ara no es trobaven enlloc més, tot i que darrerament la majoria de cadenes han ampliat fins a límits gairebé delirants els passadissos de productes làctics refrigerats o no. Lidl és una cadena de preus baixos, però hi he trobat productes que quan els han provat alguns convidats no s’haurien cregut mai que els hagués comprar en aquests supermercats. Podria fer una llarga llista de productes de tots aquestes cadenes que he esmentat que sobresurten en cadascuna d’elles, però no és el cas.

El cert és que aquesta tarda he anat a comprar a un centre Intermarché, una cadena francesa en la qual no posava els peus des de feia anys, i m’ha sorprès agradablement. A part dels productes comuns a tots els súpers, m’ha cridat l’atenció, per exemple, que tinguessin botifarra trufada, i encara he al·lucinat més quan he trobat un ampli ventall de sals que incloïa sal rosa de l’Himalaia, una de més gruixuda i una altra de mòlta més fina, flor de sal d’Eivissa i sal de Guerande en molinet.

També hi he trobat un vi del Jean Leon que no havia vist abans, menjars preparats de dues marques del meu poble (sempre et crida l’atenció reconèixer aquests productes), un bon assortiments de formatges i, fins i tot, unes patates fregides d’Abrera, Cal Guillem, que no estan pas gens malament.

Òbviament, hi ha coses que és millor comprar-les en llocs de confiança i que et coneguin: la carn, les verdures, algunes fruites, alguns embotits, però defensar sempre aquesta opció crec que és un error. A les parades del mercat que es fa els dissabtes al meu poble venen verdures de collita pròpia, però les taronges les porten del mateix lloc que al Mercadona, amb la diferència que aquesta cadena és de capital valencià i les aconsegueix molt més barates.

Es pot viure comprant sempre al mateix lloc, però és molt més avorrit.