dijous, 20 de març de 2008

amanida al moment


Dir amanida és com dir arròs o dir pasta, és insinuar només un univers de possibilitats, d'infinites combinacions d'ingredients, d'amaniments. I dir al moment, en una amanida, és gairebé tant redundant com el propi nom d’amanida. Però és que aquest plat d’avui és això, una amanida feta al moment amb els ingredients del fons de la nevera, sense gaire planificació. També n’hi podria dir “Amanida de brots tendres amb llagostins, salmó fumat, maduixots i vinagreta de mòdena”, però seria, com a mínim, pretensiós.
Havíem quedat, d’una manera una mica improvisada, per sopar a casa d’una amiga i li hem dit que ja portaríem el primer. Per això he agafat una bossa de brots tendres (enciam verd i roig, ruca, espinacs, lollo rosso) i l’he posat de llit; a sobre, unes tires de salmó fumat i uns llagostins cuits, que he pelat. He preparat una vinagreta d’oli verge i vinagre de mòdena, l’he ficat en un biberó per emportar, i ja tenia l’amanida a punt.
Però m’hi faltava color i un contrapunt, i havia pensat de posar-hi formatge, però he trobat maduixots a la nevera i he recordat les amanides amb fruites vermelles de la meva amiga Pilar, que allà on van triomfem, i les he posat de guarniment. A l’hora de servir, les he tallat petites per trobar-les entremig de les fulles i amb el gust de la vinagreta, i hi ha donat un contrapunt boníssim.
El més laboriós ha estat pelar els llagostins; la resta, un moment.
Hi ha plaers que estan a l’abast de molts mortals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...