diumenge, 30 de març de 2008

cuinem o només col·leccionem?

Avui diumenge, El Periódico porta el primer d'una nova sèrie de llibres de cuina amb receptes de cuiners famosos; La Vanguardia, el primer motlle de silicona d'una nova col·lecció d'estris de cuina; tots dos diaris acaben de fer promocions de cassoles i estris de cuina amb molt d’èxit; El País segueix traient cada setmana dos nous llibres dels millors cuiners espanyols; i als diaris en general i als seus suplements d'oci i dominicals augmenta l'espai dedicat a temes gastronòmics, a la cuina i al vi. El mateix em sembla que passa a les teles i a les ràdios, però ho segueixo menys.
Al mateix temps, si vols estar al dia dels blocs de cuina o gastronòmics que es publiquen, només en català i castellà, et pots tornar boig perquè cada dia n'hi ha de nous, com aquest mateix que esteu llegint.
En resum, sembla com si en aquest país ens passéssim el dia cuinant. O és que els llibres són per mirar-ne només les fotos i els estris de cuina per fer bonic? Més aviat em sembla que deu ser això segon.

Ho dic perquè només cal anar a comprar periòdicament com fem tots per veure què porta la gent al carret: pizzes, bosses d'amanides preparades, menjars precuinats... poca cosa crua i potencialment cuinable, pocs ingredients amb els quals poder fer plats elaborats. Sí, encara queda molta gent que veus que va al mercat i sap què demana, veus que té previst fer un plat o un altre en funció d'allò que compra, però en veus més que van a la rostisseria cada cop més sovint, a vegades cada dia, a buscar el seu àpat. Això per no dir com segueixen de plens cada dia bars i restaurants de menú, i ja no diguem el cap de setmana en zones més o menys turístiques com elmeu poble.
Sense anar més lluny, amb dos mil habitants, aquí tenim oberts cada dia almenys cinc restaurants i bars on es pot dinar o sopar, i una rostisseria oberta fa poc que cada dia també ofereix un menú complert per emportar. Tenim, a més, una fàbrica gran de menjars preparats, i una altra de menjar ecològic.
Per tant, em fa l'efecte que aquesta afecció tan gran a la cuina que podria donar a entendre el boom en els mitjans de comunicació obeeix més a una moda que a un interès real per aprendre i practicar davant dels fogons el que hem après a la tele o als diaris. O, com a màxim, només serveix per lluir estris a la cuina de disseny i perquè alguns s'exhibeixin el diumenge davant dels convidats, mentre la resta de la setmana només encenen el microones.
Em fa l'efecte que en general es busca més saber què ha inventat per aquesta temporada en Ferran Adrià per parlar-ne a la feina o amb els amics, que no pas poder aplicar algunes de les seves creacions senzilles alhora que genials com la fondue de gambes amb el suc dels seus caps.

Digueu-me pessimista, però tinc la impressió que tanta tinta i tants estris nous no serveixen per augmentar el nivell d'allò que mengem, sinó per augmentar el nivell de les tertúlies gastronòmiques que fem després de pagar 30 euros per un dinar que, la majoria de vegades, no els val.
Però això ja és tema per a un altre dia.

5 comentaris:

  1. Manel, pots pasar-te un moment pel meu blog??? moltes gràcies

    ResponElimina
  2. doncs jo avui començo la co.lecció de la vanguardia. el motlles de silicona.
    vols dir que em surtirà compte??
    i per dinar avui a casa risotto, res de rostisseria.
    salut

    ResponElimina
  3. home, gina, de moment surt a compte, no sé a quin preu aniran després, els motlles, però l'important és fer-los servir.
    i això del risotto, una idea excel·lent.

    ResponElimina
  4. Què vols que et digui jo crec en la màxima "l'important és que se'n parli encara que sigui malament". La motivació que porta a algú a col.leccionar estris, llibres, receptes o passejar-se per blocs i pàgines de cuina són tantes com persones hi han. Però jo crec que al darrera hi ha un autèntic interès pel saber. En el meu cas l'interès per la cuina és molt gran però també sóc molt insegura i em costa molt provar coses noves. No obstant, mitjans com aquest m'ajuden a superar-ho i no saps de quina manera, salut!!

    ResponElimina
  5. hola, plugim!
    estic d'acord que l'important és saber, l'únic que questiono és si per a molta gent, que no és el nostre cas, evidentment, aquest saber es plasma en la pràctica o no. evidentment, tú sí que ho fas, i per molts anys!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...