ja l'hem feta, la Mona

Tal i com vaig dir dimecres, havíem de fer la Mona i ja l'hem feta. Com cada any, una mica heterodoxa, no és de mantega ni de gema, és de xocolata, i nata, i melmelada, i, sobretot, ous, aquest any ens ha sortit la mona dels ous, 14 em sembla que n'hi havia. La vam fer ahir diumenge, seguint els passos habituals: el pa de pessic, el farciment, en aquest cas de melmelada de maduixa i de nata, la cobertura de xocolata, l'ametlla torrada pels costats i, a sobre, els ous. Un de blanc, gros, quatre de mitjans, un per a cada membre de la família, i uns quants embolicats amb papers de colors. I els pollets. I els plomalls. No falten cap any, i a la meva filla no li semblaria una mona si no en portés, de pollets i de plomalls de colors. Potser no sigui la mona més maca del món, però la vam fer amb tota la il·lusió i la veritat és que a tots ens ha agradat; bé, a quasi tots. El meu fill gran l'ha valorat positivament, que és molt, els dos que la vam fer, també ens l'hem menja de gust, però la meva dona se la menjarà per sopar, perquè el dinar avui, per acabar les festes era consistent (un risotto i una papillota que us presentaré els dos pròxims dies) i ja no li cabia res més. Esperem amb delit el seu veredicte.