cremes de verdures

La crema de verdures és un dels plats més senzills, versàtils i agraïts que conec; només cal, com en tot, posar-hi 'carinyo'. En podem fer d'un sol color i de multiètniques. I després d'aquests dies de Setmana Santa, que tots mengem una mica massa, res millor per recuperar el nostre estómac.
Per fer una crema, si volem, n'hi ha prou de bullir una verdura en aigua amb sal, triturar-la i servir-la. I es pot menjar. Però aquí és on entra el 'carinyo' que dèiem.
Per exemple, la de la foto és una crema de pastanaga ben senzilleta. La vaig fer bullint mitja ceba, una patata i unes quantes pastanagues en aigua amb sal i triturant les verdures amb un rajolí de llet i una punta de pebre blanc. Però la mateixa recepta l'enriqueixo de moltes maneres: per exemple, ofegant les verdures en una mica d'oli a la mateixa cassola abans de cobrir-les d'aigua, cosa que potencia el seu sabor, o fins i tot tirant-hi una una pastilla d'avecrem. Quan en tinc, en lloc d'una pastilla d'aquestes hi poso una cullerada de suc de rostit, d'aquell que queda quan rostim una au o unes galtes, per exemple, i que a la nevera se solidifica i es pot guardar diversos dies.
De la mateixa manera faríem una crema de carbassó, o de carbassa, o una crema de verdures amb pastanaga, ceba, patata, porro, pèsols, espinacs, xampinyons... tot bullit i triturat, queda amb un color verd molt bonic pels pèsols i els espinacs.
Amb uns crostonets de pa fregit o una mica de pernil salat picat, un deu.