diumenge, 7 d’abril de 2019

Cremes, truites, arrossos, capipota




Cremes, truites, arrossos, llegums, capipota. Què tenen en comú? Tot i res. Són plats tradicionals, senzills, casolans, però també se'ls pot donar un toc modern, sofisticat, exòtic. Són els plats que cuino més sovint i els que més agraden a casa (bé, la capipota i els callos m'agraden a mi, bàsicament). Són plats dels quals em ve de gust parlar avui que torno a escriure al blog després de més d'un any sense publicar cap entrada.
El motiu? El motiu de no publicar, els motius, ja els he explicat altres vegades: gràcies al blog, he trobat altres col·laboracions que em roben temps i energies, i la inèrcia de les xarxes va en contra dels blogs: per escriure un post com aquest, cal tenir temps, reflexionar, escriure, corregir, documentar, il·lustrar. A Instagram és un moment fer una foto i penjar-la, no cal dir-ne gaire cosa, a vegades no cal ni explicar el plat. És la immediatesa que molta gent busca, l'extrem oposat de la reflexió que implica escriure en un blog. 
Si voleu llegir alguna de les coses que escric, les podeu trobar per exemple al web Gastronosfera, en aquest enllaç. Veureu que els articles apareixen en castellà, quan els obriu podeu canviar al català clicant sobre el CAT que apareix a dalt de tot, a la dreta. Si sou de Castellar, em podeu llegir cada mes a la secció 'El menjador', on explico experiències en establiments del poble però també reflexiono sobre qüestions genèriques del món del menjar i l'alimentació.
D'arrossos en publico un cada dijous a Instagram, amb ingredients diferents però amb tècniques com les que he explicat en les 93 receptes d'arròs que he publicat al blog al llarg dels seus 11 anys de vida, complerts el març passat, i que podeu trobar aquí. A veure si m'animo i arribo als cent!

Cremes gustoses


De callos i capipotes no sé si en tincc gaires al blog, segur que alguns en trobareu a l'apartat de menuts. I de truites n'hi ha unes quantes aquí, i moltes més que he anat penjant a Instagram. Dels llegums en parlaré un altre dia.
Deixo per al final les cremes, sobretot de verdures; en trobareu unes quantes publicades aquí, però deixeu-me dir-vos unes quantes coses que he anat practicant, perquè n'he fet moltes ara que tinc una nena petita i és la millor manera que mengi verdures. Com que no les acostumo a fer mai iguals, ella ja no pregunta de què són sinó que les anomena 'cremes d'invents del papa'. I se les menja amb plaer, amb una mica de ceba fregida per sobre, o crostonets de pa, o pernil picat o qualsevol altre guarniment que li posi. O soles.
La darrera que he fet aquesta setmana ha estat una crema de pastanagues, amb patata i ceba. Em servirà una mica per explicar coses sobre les cremes de verdures.
Una: no faig mai allò de pelar les verdures, ficar-les a l'aigua amb sal i bullir-les, triturar i servir. Queden insípides, amb gust de bullit.
Per fer aquesta darrera crema, per exemple, vaig pelar les pastanagues i les vaig tallar de llarg en làmines gruixudes, i les patates, a rodanxes també amples, igual que la ceba. Ho vaig posar tot sobre una planxa gran untada amb oli, les vaig salpebrar i quan van agafar un color torrat a banda i banda, les vaig afegir a l'olla amb aigua bullent. Triturades un cop cuites, la crema tenia un gran sabor, i no ho vaig fer però podia haver-hi afegit un raig de llet al final, o coure les verdures en brou (de verdures, com el que queda de bullir unes patates i mongetes, per exemple, o de pollastre, casolà o de bric, que ara se'n troben de ben bons si no tenim temps de fer-los a casa).
Si no hagués fet les verdures a la planxa, les hauria tallat a daus petits i els hauria sofregit amb oli a la mateixa olla, fins que s'enrossissin, hauria cobert amb aigua i/o brou i hauria acabat la crema de la mateixa manera. El rostit fa pujar el sabor de les verdures i, per tant, de les cremes. 
I de què les faig? Aquesta era simple, de pastanaga, però les 'd'invents', que diu l'Arlet, les faig amb el que hi ha a la nevera: una patata, mitja ceba, tres pastanagues, mig carbassó, un tros de fonoll, carbassa, col, espinacs, pèsols... Si la vull verda, més col o espinacs, si la vull d'un morat potent, un parell de remolatxes crues o ja cuites. Cremes amb un ingredient predominant (pèsols, carbassó), sempre amb algun altre ingredient (m'agrada molt el gust que dona el fonoll, la ceba no hi falta mai, la patata ajuda a espessir, els pèsols endolceixen...).
Cuina de casa, cuina senzilla, sense renunciar al sabor, perquè ens agrada menjar i volem que la nena també n'aprengui, i que aprengui, que ja en va aprenent, a menjar de tot, molts dies una cremeta amb una truita de carxofes, unes llenties o uns cigronets simplement saltats amb oli d'all i julivert, i un altre, alguna coseta més elaborada a casa o en un restaurant, que també hem d'anar afinant-li el morret.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte