dimarts, 24 de març de 2020

Faves de confinament, però brutals

Picantones i amb una salsa per sucar-hi pa
Es veu que perquè escrigui al blog cal que visqui alguna crisi, ja sigui personal o social, i potser per això torno a ser aquí, disposat a explicar un parell de receptes que es podrien dir de confinament i que tenen com a protagonistes les faves, i reprenent, anys després, una croada que vaig impulsar des d'aquest mateix espai per intentar convèncer tothom que mengi faves, que estem en plena temporada, i que no llencin el 70 o el 80 per cent del producte, que el millor d'aquest llegum per a mi són les beines, o les pells, digueu-n'hi com vulgueu.
Reconec que el rampell de tornar a escriure al blog m'ha vingut sota la influència, que encara em dura, de l'emoció del darrer plat de faves que m'he cuinat i menjat avui per sopar.
Aquests darrers dies en faig sovint, perquè la Marina en va plantar a l'hort i n'anem tenint, i com que amb això del coronavirus han clausurat els horts, el darrer dia que hi va poder anar en va arreplegar moltes i les he pogut cuinar de diverses maneres. Això sí, sempre amb pell. Desgranar-les i menjar-ne només la llavor em sembla un malbaratament i llençar la millor part d'aquest llegum, sobretot quan són faves tendres, acabades de collir; desgranar-les ho reservo per quan en compro i són massa grosses o ja tenen uns quants dies.
En aquest mateix blog trobareu receptes de faves amb calamarcets, amb carxofes, amb botifarra negra, amb botifarra bona, amb gambes, amb morro de porc... les he cuinat de totes les maneres, gairebé sempre senceres, i les podeu trobar en aquest enllaç.
Dies enrere vaig cuinar per primer cop potes de pollastre, perquè és un record que tinc de l'escudella de la mare, que sempre m'agradava escurar les potes, i ara se'n tornen a trobar a molts supermercats, en paquets de deu, netes i a punt per cuinar; diuen que es venen perquè hi ha demanda de la població immigrada, no ho sé, però és un producte molt barat i bo que hauríem d'aprofitar.
Vaig cuinar aquestes potes com si fes un capipota, amb un sofregit a base de ceba, all, pebrot verd, pebrot vermell i tomàquet, al qual hi vaig afegir les potes, potser un raig de brandi o de vi blanc, unes herbes (farigola, romaní, una punta de llorer), pebre negre, pebre vermell i uns bitxos. Un cop evaporat l'alcohol, es cobreixen amb brou de pollastre, si en teniu, o amb aigua, i es deixen coure, tapades, mitja hora o tres quarts, fins que són ben tendres i es poden escurar els ossets sense esforç.
Com que la salsa era abundant, en va quedar i la vaig guardar, una altra de les creuades dels inicis d'aquest blog: no llenceu mai una salsa, us salvarà un altre dia un altre plat, ja sigui un arròs, uns fideus o unes faves, com avui ha estat el cas.
He netejat les faves tallant-los les puntes i traient els fils laterals, les poques que en tenien (ja us dic que eren molt tendres i estaven collides per les millors mans) i les he tallat en tres o quatre trossos. Les he posat en una cassola amb un raig d'oli, amb el foc fort, i les he saltat, hi he afegit un gra d'all formós ben picat i un raig de vi blanc, l'he deixat reduir i hi he tirat la salsa i les he gairebé cobert amb un brou de verdures que tenia a la nevera.
Quan han arrencat el bull, he abaixat el foc, he tapat la cassola i les he deixat coure no sé si deu o quinze minuts, no necessiten gaire cocció. Ah! i el més important, una mica més de bitxo per si la salsa havia perdut potència.
El resultat ha estat un plat meravellós que m'he menjat a la taula del despatx, directament de la cassola, amb unes llesques de pa, mentre controlava les notícies que anaven sortint perquè aquests dies treballo des de casa i avui no plego fins a les deu de la nit i no podia pas esperar.
Què voleu que us digui, he gaudit com si els restaurants no fossin tancats i hagués pogut anar a sopar al que em vingués més de gust.
Fa dos dies les vaig fer estofades amb xoriç, a més d'all i una mica de cansalada, i també en vaig gaudir molt. Però les d'avui es mereixerien aquella paraula que abans tenia un altre significat i que ara sembla que vol dir que un plat és molt bo: brutals!
Apa, seguiu cuinant i si teniu faves, sobretot, cuineu-les amb pell, no us en penedireu. I pedoneu la foto, que és ben bé de confinament.

Faves amb xoriç

4 comentaris:

  1. Cada dia miro el teu bloc,set troba a faltar






    ResponElimina
    Respostes
    1. t'agraeixo molt aquest comentari, m'ha arribat al cor. puc saber qui ets?

      Elimina
  2. Bon dia. A mi m'agraden molt, super sa i del meu gust. Petons.

    ResponElimina
  3. bon dia, celebro que t'agradi, a veure si més gent s'anima a menjar les faves tendres senceres, que és una llàstima llençar-ne la major part!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte