dilluns, 19 de gener de 2009

a sobre del pa (10) - 'montadito' d'ous de guatlla

Avui un 'montadito' (segueixo buscant una paraula catalana que expliqui el mateix, mentrestant la secció se segueix dient "a sobre del pa") senzill de fer i que agrada tothom, a més que dóna molt de color a uns entrants a base de canapès i coses per picar.
Es tracta de fer els ous de guatlla en una paella antiadherent amb molt poc oli i servir-los sobre una llesca de pa amb tomàquet o bé untada amb una gota d'un quetxup bo per donar-li una mica de gust i per fer servir de cola perquè no es mogui l'ou. A sobre del rovell també hi posarem un punt de quetxup, que li donarà un aire com de bandera, i unes escates de sal.
L'única dificultat és trencar els ous de guatlla, que en ser tan petits, tenen una closca molt dura; el millor és perforar-la amb la punta d'un ganivet, i amb els dits separar després les dues parts. Per evitar problemes, el millor és trencar-los primer tots i anar-los posant sobre un plat, i quan els tenim a punt, fregir-los, perquè sinó ens podem trobar que mentre en tenim tres al foc (en una paella se'n poden fer tranquil·lament dos o tres a l'hora) estem lluitant amb la closca d'un altre i se'ns poden cremar, o se'ns refreden els que ja tenim fets.

25 comentaris:

  1. Hola Manel, aquests “montaditos” (jo diria “llesquetes”) tene molt bona pinta, de fet jo pensava posar-los per el sopar de “Cap d’Any” però amb una variant lo vermell era sobrassada (mes dels països catalans que el “yanky catxup”) ;-) , ja la tenia preparada i al final es van transformar en els ous que ja heu vist, per un problema logístic de que es tenen que fer al moment per que estigui tot calent y el pa no es remulli, que es el problema de aquest aperitius.

    Al final tindrem que fer un blog comunitari sobre aperitius i entreteniments, per que es veu que tenim "una pila"

    ResponElimina
  2. Una bona idea, si senyor, a tothom agrada l'ou ferrat i petitó, no embafa gens...

    ResponElimina
  3. Me has matao, con lo que me gusta, hoy no podré pensar más que en estos montaditos....!!!
    Un beso currante de los fogones

    ResponElimina
  4. M'encanten els ous de guatlla...xo com dius l'únic inconvenient és trencar-los...aissss....
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  5. Hola Manel!
    Fa temps vaig menjar un montaditos semblants als que has presentat aquí però en lloc de quetxup portaven sobrasada de mallorca, una delicia.
    Què tindran els 'montaditos' que estan tan bons!

    ResponElimina
  6. Bon´ssims! A casa en faig de semblants: poso cada ou de guatlla dins una minitartaleta i 3 minuts a forn a 250º. Queden al punt! El proper cop hi incorporaré el toc del quetxup, segur que ha de millorar-los ;)

    ResponElimina
  7. Manel, aixó de trencat els ous de guatlla és cert, jo ho faig com dius tu.
    Respecte al "montadito" jo els faig com diu l'eva amb sobrasada. llesqueta de pa torrat, sobrasada i ou de guatlla, sal grossa o Maldon.
    Ohhhhh!!!

    ResponElimina
  8. Sí, són ben bons el "montaditos" de ous de guatlla. Jo els serveixo amb una mica de pernil ibèric. La combinació és explosiva. Bona cuina.
    Saluts!

    ResponElimina
  9. Felicitats Manel, un "montadito" ( a veure si entre tots trobem la maleida traducció del mot)sensacional. A més per la paciència en trencar la closca dels ous, encara es valora més.

    ResponElimina
  10. Carai Manel! senzill però molt bó. Nosaltres propossem dues opcions per "montadito". Com sempre, la de la Txell més bona que la meva. Ella proposa Enfilats ó Enfiladets, jo Mossets.

    També volem reinvindicar al maltractat kepchut. Aquesta salsa és efectivament molt utilitzada a America del nord, però el seu origen és hindú.

    Salut amic!

    ResponElimina
  11. maria josé, molte gràcies :)

    joan, em sembla molt bé això de les "llesquetes", és el millor suggeriment que he tingut fins ara.
    per cert, que el quetxup és d'origen asiàtic, el van portar els anglesos i els ianquie li han donat el format definitiu.

    maria, la veritat és que sempre agraden molt i despareixen de seguida.

    su, nada más lejos de mi ánimo que darte muerte, te necesito para que me ayudes a hacer buenas migas :))

    eva petunets, si ho proves així, amb la punta del ganivet (vigilant de no reventar el rovell) veuràs que és molt més fàcil.

    eva, ja he vist que molta gent els coneix amb sobrassada, però a casa els agraden més així.

    gemma, amb la tartaleta deuen quedar boníssims, i es poden a l'estil dels ous al plat amb sobrassada i fins i tot uns pèsols!

    això de la sobrassada ho hauré de provar, perquè tots ho diueu i segur que està boníssim.

    amic d'espai cuina, amb pernil deuen estar genials, perquè combina perfectament amb els ous. gràcies per la visita i fins aviat!

    josep, ja veus que hi ha molta gent que també en fa amb variants, sobretot amb sobrassada, la veritat és que sempre tenen molt d'èxit.

    parella vermella, m'agraden molt els dos noms, el joan proposa llesquetes, que també m'agrada. vaig fent llista.
    i amb el ketxup, estic d'acord, també li dic al joan que ve de l'àsia, i els ianquis l'únic que han fet és adaptar-la.

    ResponElimina
  12. Si, ja se que la salsa quetchup, com la quasi totalitat de salses considerades anglosaxones provenen de la època colonial del “Imperi Britànic” pero no em negareu que aquesta i la salsa Bar-B-Queue son avui considerades els paradigmes de les salses “yankies”.

    Sempre recordaré la cara d’un cambrer, d’aquells a la antiga, en un restaurant de nomenada a Florència, que desprès de servir un esplèndid “sole” a la planxa, en una taula ocupada per una parella, li van demanar la salsa quetxup per “amanir-lo” els ulls li sortien de les orbites, i quan va passar per la nostra taula anava remugant “Questi americanni...”

    Un altre “llesqueta” amb els “ous ferrats” que et recomanaria que provessis, es amb un bocinet d’arengada fregida, un plat molt d’aquestes terres i per mi deliciós.

    ResponElimina
  13. M'has donat una bona idea per mitja dotzena que em queda a la nevera. Senzill i rebó. Salut!!!!

    ResponElimina
  14. mmmm Que bo!
    Jo també els faig amb sobrassada, prova-ho ja veràs!

    ResponElimina
  15. Jo també soc de les de sobressada!!!
    I per trencar-los com tu amb el ganivet.

    El salmó de l'altre post, el trobo fantàstic per fer-lo amb la vaporera de silicona. Segur que el faig...

    ResponElimina
  16. Manel, sembla que m'hagis llegit el pensament! Saps que dissabte vaig comprar ous de guatlla al mercat?? Que bons que són, oi?! :)

    ResponElimina
  17. Genials! I amb una mica de sobrassada sobre el pa?

    ResponElimina
  18. Hum! què bons! Si passes pel nostre bloc tenim un regalet per a tu. Petons!

    ResponElimina
  19. Ja hi ha una paraula en català pels "montaditos", i és "barqueta".
    Però reconec que no sona igual de bé... i possiblement no es coneix gaire.
    Per cert, els teus tenen molt bon aspecte!

    Marta F.

    ResponElimina
  20. Manel, jo tamé sóc dels de la sobrasada.

    Respecte al nom català dels "motaditos" comentar-te la meva opinió.

    Penso que Enfilats ó Enfiladets seria la traducció de "Pincho" i "Pinchito", respectivament.

    Un mos és una mossegada o una porció de menjar que es mastega d’un cop, per tant mosset em sembla bastant aproximat.

    Una llesqueta també ho veig bastant be.

    Finalment, permetem que et faci el meu sugeriment. Si "montadito" és un diminutiu de "montado" que és el substantiu del verb "montar" doncs perquè no tirem enrera però en català. Llavors tindríem muntar, muntat i MUNTADET.

    Pepin

    ResponElimina
  21. joan, tens tota la raó que és una salsa típicament ianqui i que als nens els entra a través del fast-food, però si la fas a casa o fins i tot si compres una bona marca amb productes naturals se'n pot menjar. ara, per acompanyar un peix a la planxa a venècia, no, això sí que és "pecatto".
    la llesqueta amb arengades me l'apunto perquè promet molt. fins aviat!

    olles, suposo que te'n faràs només per a tu, perquè mitja dotzena passen volant!

    illeta, em teniu ben convençut entre tots :))

    xaro tu també tens la vaporera de silicona? ja m'explicaràs com va!

    mercè, aquests ouets fregits, o bullits són bons, però embolicant-los amb paper film i escalfant-los així un minut en aigua bullent, queden boníssims i van perfectes per culminar un mos en cullera, per exemple, o un gotet.

    sara, tu també ets dels de la sobrassada? juro que ho provaré sens falta ben aviat!

    amics de luculus, moltíssimes gràcies pel regal i, sobretot, per la dedicatòria, de veritat. una abraçada :DD

    marta, no coneixia aquest mot i veit que, tot i que no està admès pel diccionari normatiu, sí que consta per exemple en el de l'enciclopèdia. però tens raó que no es coneix gaire, caldrà dedicar-hi més temps a reflexionar i a promoure'n l'ús.

    pepín, molt interessants les teves aportacions, les anoto per un article que ja he començat a preparar sobre aquest tema perquè puguem debatre la qüestió amb més profunditat.

    ResponElimina
  22. Manel, quins "muntadets" més bons!! En alguns restaurants, quan n'han de fer molts, el que fan és trencar els ous en gots de xopet ("chupito", segons el Tercat) i els van fregint i col·locant de tot d'una. Però la guitza és aconseguir trencar-los. Aquesta manera que proposes, interessant. Salutacions

    ResponElimina
  23. francesc, la closca molt dura és l'única pega que tenen aquests ouets; això dels gotets està bé, però se'n necessiten molts! jo els poso sobre un plat i normalment a més en faig almenys tres a l'hora en una paella.

    ResponElimina
  24. francesc, la closca molt dura és l'única pega que tenen aquests ouets; això dels gotets està bé, però se'n necessiten molts! jo els poso sobre un plat i normalment a més en faig almenys tres a l'hora en una paella.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...