Aquest és un d'aquells plats que neixen una mica per casualitat, fruit de l'experiència a la cuina barrejada amb la necessitat de no repetir els plats, i que et solucionen tot un àpat, perquè porta una bona varietat d'ingredients.El conill, tallat a la mida que més us agradi i salpebrat, s'enrosseix amb oli en una cassola baixa, i quan ja és ros, s'aparta cap a les vores i al centre s'hi posa a sofregir, amb el foc una mica més baix i per aquest ordre de més a menys duresa, pastanaga tallada a rodanxes, pebrot verd i vermell, ceba a trossos grossets, carbassó a rodanxes i pèsols, s'hi afegeix un raig de xerès (jo li vaig posar dolç i li va donar un toc molt agradable), es deixa evaporar l'alcohol, un raig d'aigua i es deixa fer amb la cassola tapada i el foc baix; també hi vaig posar un bri de romaní.
No trigarà gaire a ser cuit, i quan ja estigui a punt, hi afegim mongetes seques cuites, millor si són fetes a casa, i sinó, com en el cas de la foto, de conserva, que n'hi ha de ben bones. Si fa falta, hi afegim una mica més d'aigua, o de brou, si en tenim, i després de cinc minuts fent xup-xup ja és a punt de servir.
El dia que el vaig fer, anava de tard i vaig haver de marxar sense tastar-lo, però l'endemà crec que era encara més bo.
Quina pinta aquesta recepta de conill, aquesta setmana he fet la recepta de la Maria (per cert segons el meu fill boníssima), per la setmana que be ja tinc la teva.
ResponEliminaManel, el toc del xerès li ha de donar un gustet molt bo! I això que l'endemà encara era més bo, ja ho crec! Molts plats (tan dolços com salats) molt millors al dia següent!
ResponEliminaAquests plats compets que pots servir com a plat únic m'agraden molt. I si el pots preparar abans, són perfectes per tenir a punt quan arribes a casa amb poc temps per dinar...
ResponEliminaManel, el conill és una carn gustosa que no l'aprecia tothom com caldria. T'ha sortit força lluit per començar a cuidar-se una mica, després de tants àpats.
ResponEliminaQuè? Ja fas moltes coses del llibre que et va tocar a la demostració del divendres? Ho fas pensant en la profe?? ;DD
Ostres, en les millors cuines de la xarxa esteu fent un monogràfic sobre les mongetes seques. Venim de la Samfaina i el seu meravellós pollastre amb mongetes del ganxet, i ara a cal generós amb conill i seques!
ResponEliminaFantàstic Manel, un plat senzill que fa festa grossa.
petons.
Molt bó, pero on està el salmó que m'havies promés...jajaja
ResponEliminaNúria
PD: Aquesta tambè és apte...
Aquesta recepta es d'aquells classics que donen molt bon resultat!!
ResponEliminaLa llàstima es que jo el conill em costa molt de menjar, li faig bola!!
Ai Manel! que no te pensat a dir que vaig pillar-te la recepta dels petits suisse i el pernil d'ànec cassolà i que vaig triumfar amb les dues coses. GRÀCIES XIQUET!!
ResponEliminaQue bona aquesta recepta, com diuen per aquí, un clàssic per trionfar i com a plat únic. Molt bo. No és que m'agradi molt el conill però també m'ho menjo, i així no serà tant aborrit perquè està ben decorat.
ResponEliminaSalut!!!!
Manel,
ResponEliminaLa carn de conill es bona i poc greixosa, per tant, combinada amb verduretes, un plat rodó.
Felicitats!
àngels, jo també tinc apuntada la recepta de conill de la maria, i si el teu fill diu que és boníssima, encara amb més raó:D
ResponEliminamercè, tens tota la raó, la majoria de guisats milloren amb les hores. sort en tenenels restaurants!
gemma, no saps com celebro que t'agradi, i ja veus que porta una mica de tot, només li falta una mica de cru per arrodonir l'àpat.
maria, el conillet té tan poc greix que si es cuina bé gairebé és de règim. el llibre de la termomix l'havia d'haver donat a l'eva o algú altre que en tingui, ja li portaré el pròxim dia; la veritat és que quan penso en la professora em venen moltes ganes de riure, tenia molt de Geni :)
parella, les mongetes van molt bé per acompanyar plats amb salseta, perquè són com l'arròs, absorveixen els gustos i tant vanbé amb unes cloïses com amb un conill.
núria, és que tinc dotzenes de coses per penjar, però perquè ho demanes tu, posaré salmó per dinar dissabte.
anna, si el conill és tendre i es cuina com aquest, poc a poc i sense que s'assequi, queda tovet i es desfà a la boca, no et faria gens de bola.
m'agrada molt aquesta expressió, de petit sempre la deia però ara per aquí ha caigut una mica en desús.
celebro que triomfessis amb les postres i el pastís.
una abraçada.
olles, el conill, ben cuinat, és una carn molt agraïda, i com dèiem amb la maria, molt poc grassa que en aquestes dates ja va bé, per fer una mica de
salut!!
josep, no vaig pensar a demanar-te permís, però em vaig guardar unes quantes de les teves magnífiques fotos de la trobada de sabadell com a record. suposo que no t'importa.
gràcies i fins el 29!
El dia, que no trigaré massa, que cogui mongetes tindré en compte fer-ne quatre més per fer aquest conill. FANTÀSTIC, Manel!
ResponEliminaenric, al principi del bloc vaig fer campanya a favor de coure els llegums a casa, crec que és important i que hauríem d'insistsir-hi. tal i com vas explicar que les cous tu, em va semblar perfecte, de manera que ja hi tens molt de guanyat.
ResponEliminaSí, Manel: He estat buscant al teu bloc, i he vist que ja n'havien parlat el mes de juny passat, de corure les mongetes a casa.
ResponEliminaJo sóc el primer en no fer fàstics a algunes de les mongetes que es venen en conserva, o a les que també venen a les botigues de llegums cuits..., però res com les cuites a casa, i de debò que no porten gens de feina.