La ventada de divendres i dissabte va tenir conseqüències dramàtiques prou conegudes, però també altres seqüeles menors però no per això menys molestes per a qui les vam patir. Concretament, una part de Castellterçol es va quedar sense llum la nit de divendres a dissabte perquè el vent va fer caure una branca sobre uns cables elèctrics i, per evitar conseqüències pitjors, es van tallar els cables i el subministrament. El que en principi semblava una cosa d'hores s'ha convertit en més de dos dies i mig sense llum. I avui, sense llum vol dir sense calefacció, sense aigua calenta, sense poder cuinar, sense televisió ni internet...
Fins aquest migdia, no han vingut a reparar l'avaria, malgrat que al meu carrer hi ha l'escola, que al matí han hagut de fer classe amb espelmes. I el pitjor és que en ben poca estona ha estat solucionat i a la una tornàvem a tenir corrent. Si Fecsa-Endesa no té gent per garantir el servei, no hagués costat gaire a l'ajuntament recórrer als electricistes locals per solucionar el problema de forma provisional fins que la companyia fes la reparació definitiva. Però ni uns ni altres: es veu que el fet que la gent no pugui escalfar-se, ni rentar-se amb aigua calenta, que hagi de llençar els aliments de neveres i congeladors i a moltes cases no es pugui ni cuinar, és una cosa que no importa gaire a les autoritats, ni a les de fora ni a les del poble, que tot sovint ens demostren la seva incapacitat per resoldre els problemes. Durant tres dies, l'única actuació va ser la dels mossos, que dissabte van tallar el carrer al trànsit amb una cinta de plàstic que el vent se'n va endur de seguida.
Serveixin aquestes línies per desfogar-me i per demanar disculpes a aquells que durant aquests dies heu anat fent aportacions al debat que precisament vaig obrir dissabte. Sense llum no hi ha calefacció ni aigua calenta, però tampoc televisió, ni ordinadors, ni internet. Perdoneu el retard, però, com deien abans, ha estat per causes alienes a la nostra voluntat
Ja m'estranyava a mi... un cap de setmana sense entrades al cuinar..
ResponEliminaJo em pensava que només passaven aquestes coses al Baix Llobregat ja que TV3 ha donat molta importància a aquesta comarca. EL Camp de Tarragona també s'ha vist afectat. LA veritat és que és una llàstima que siguem tant dependents de l'electricitat, però la realitat és que és així.
ResponEliminaSalut!!!!
Manel, per sort tot torna a la normalitat!!!
ResponEliminaÀnims i a veure si poder reclamar alguna cosa...
Petunets,
Eva.
La meva germana va ser dels que varen estar tres o quatre dies sense llum amb les apagades de Barcelona... Sé el que és! Jo crec que si passes factura del que tenies a la nevera, t'ho abonen. Crec que el procediment és tornar-ho a comprar i passar-ho amb el tiquet... Pregunta-ho, ves a saber!
ResponEliminaUf, estem tan acostumats a la bona vida que tants dies senses llum, amb tot el que tenim que va amb lectre, ha de ser dur.
ResponEliminaS'ha de ser positiu i pensar que un cop restabler-ta la normalitat, s'aprecia molt més...
Ja ho pots ben dir que és ben mala pata! i a les autoritats i altres que funcionen com si ho fossin ja els va bé allò de cames ajudeu-me, enlloc de donar solucions...
ResponEliminaEsperem que tot vagi millor.
Un petó
Estimat Manel, rep la nostra solidaritat més ferma. Aquests de les companyies elèctriques són ràpids a cobrar i lentíssims quan els convé. I els polítics segur que no pateixen aquests problemes. Estem contents que tot et vaja millor. Salutacions afectuoses des de Beneixama. Oreto i Francesc
ResponEliminaManel,
ResponEliminaEs que potser dubtaves de l'eficiència dels serveis públics d'aquest país?
amics, moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, la veritat és que m'heu ajudat a apaivagar la indignació perquè ha estat una passada que per una cosa que s'ha arreglat en poca estona haguem hagut d'estar gairebé tres dies sense llum i a l'escola hagin hagut de fer classe aquest matí amb espelmes, i que se n'hagin anat d'excursió per no quedar-se a passar fred a l'escola, com m'ha explicat aquest vespre la meva filla.
ResponEliminasort que no vivim en països d'aquells que tenen nevades de dos metres, ventades de 200 quilòmetres, mesos i mesos de sequera... sort que sempre queda el recurs de dir que ha estat un cas excepcional i aïllat, i au, a esperar que hi torni.
Fins ara jo em sentia fatal (encara m'hi sento)doncs no tinc Internet a casa i he de fer mans i mànigues per connectar-me...però estar 36 hores sense llum ni aigua...m'ha servit per alleugerir la meva pena, només és l'Internet!
ResponEliminaSort que les rampoines que vaig trovar al jardí de casa no van caure sobre el cotxe! I sort que no tenia tele per veure les destrosses, potser llavors si hagués tingut por!
I per escalfar aigua a la voreta del foc!
Hola Manel benvingut al mon del vent, a casa nostra ja hi estem mes acostumats, som zona molt ventada, per``o sap greu veure com una cosa natural com aquesta ens invalida i deixa fora de combat. Espero que els danys hagin estat els minims.
ResponEliminaPTNTS
Dolça
marta, sí que va bé estar una mica sense les comoditats quotidianes per saber apreciar-les. i encara sort si tens un foc per acostar-te i escalfar l'aigua!
ResponEliminaespero que els danys no hagin estat més importants.
dolça, per aquí no en tenim gaire, de vent, però un dia que bufa ja veus que ràpid que s'espatlla tot. per sort, a banda dels arbres trencats i els dies passant fred, no hi ha hagut més danys.
Lamento mucho todo lo que habeis pasado, en mi casa de la playa, también nos ha tirado una tapia del jardin.
ResponEliminaSaludos
Maria Pila