dimarts, 13 de gener de 2009

amanida de tomàquet amb alvocat, ceba i olivada

Per desintoxicar de les "porqueries" de l'últim post i fer-me perdonar per algunes bones amigues que es van sentir una mica ofeses per les meves "confessions" i no van tenir en compte l'humor i la provocació amb què estava escrit, una amanida que vaig fer diumenge, seguida d'una nova versió del salmó a la papillota. Encara que no ho sembli, ni que sigui festa, sovint faig menús ben lleugers que contenen amanides i aliments cuits al vapor.
L'amanida és ben senzilla, i la vaig fer sobretot per la Maria perquè li agrada molt l'alvocat; porta tomàquet tallat a rodanxes, alternades amb mitges llunes d'alvocat i ceba tendra talada a rodanxes ben fines, i unes olives arbequines.
Per amanir, vaig utilitzar una olivada d'olives d'empeltre de la Terra Alta, que vaig aclarir amb un bon oli d'oliva per poder amanir millor les hortalisses. No coneixia aquestes olives (normalment preparo o compro olivada feta les olives que anomenem de l'Aragó) i la veritat és que són molt bones i donen un gust excel·lent a l'amanida.

18 comentaris:

  1. Penso que és molt interessant el que expliqueu en els vostres blocs de cuina, ja que com a principiant m'ajuden molt. I també m'agrada veure que com a tots, us vé de gust, de tant en tant, fer alguna cosa culinàriament inapropiada. I és que, quan arribem a casa morts de gana, a vegades som capaços de gaire bé qualsevol cosa.
    Pel que fa a l'amanida d'avui, segur que està bonissima, i serà el meu primer plat per dissabte.
    Moltes gràcies.
    Bastaix.

    ResponElimina
  2. Manel, un plaer haver-te conegut en persona! :) Quan torni per allí ja avisaré i a veure si podem muntar-ne una altra. Aquesta amanida té molts avantatges: sana, fàcil de preparar, ideal per passat festes! Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Ai, Manel el post anterior ha estat molt divertit. Sóc com la teva dona, l'alvocat m'agrada molt i amb tomàquet és una combinació perfecte.
    Petons i llarga vida amb el teu sentit de l'humor: murri!

    ResponElimina
  4. M'encanta aquesta amanida!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  5. Boníssima i ara que m'he tornat a possar a dieta, em va molt bé ´més idees...

    Núria

    ResponElimina
  6. bastaix, ja ho veus, l'important és la sinceritat i el sentit de l'humor.
    celebro que els blocs et serveixin d'ajuda i si tens cap problema, no dubtis a preguntar que si puc t'ajudaré amb molt de gust.
    fins aviat!

    mercè, t'asseguro que per a mi també ho va ser, i t'espero sens falta en la pròxima (d'aquí a un any, oi?).
    dedueixo que la tornada ha anat bé, perquè ja he vist que has començat a publicar, estaré molt pendent per aprendre.
    un petó i fins aviat!

    txell, celebro que t'agradés, perquè ja has vist que no tothom s'ho va agafar amb el mateix sentit de l'humor.

    gràcies, eva, tu sempre m'alegres el dia.

    núria, la dieta és montignac? em sembla que el salmó que vaig fer de segon també l'hi podries adaptar.

    ResponElimina
  7. Aquesta síííííííí, home!!!. Ara tornes a ser al dalt del podi, ja, ja!.

    Una abraçada

    ResponElimina
  8. una bona amanida...una bona combinació, sip!

    ResponElimina
  9. Manel, he tornat a llegir tots els comentaris del post confessional anterior i a part del Batalla, ( vols dir que no era una broma ?), tothom s'ho va passar molt be amb l'entrada i vàrem riure molt. Fins i tot em vaig menjar més dolcetes les verdures.. ;))
    De totes formes, m'agrada més aquesta bonica amanida, sobretot si me la porten a taula !!

    ResponElimina
  10. glòria, tant pujar i baixar em marejaré! i ves que no caigui i em torni a trencar algun os :))

    anna, a tu que t'agrada tant el salmó, espero que t'agradi més el segon plat que vam menjar (no trigarà gaire a sortir).

    maria, el batalla no és cap broma, és un bon amic meu (ell i la seva companya ens van preparar el suquet de llamàntol que vaig explicar en un post el mes passat), però mai fins ara havia deixat cap comentari, aquesta és la primera vegada!

    ResponElimina
  11. Quin peazo d'amanida. Bufff, això que consti no és una pijada de plat, és un luxe d'amanida, però de lo bona que és. Per molt simple o senzilla que sigui és un molt bon plat i per això mereix un bon post com el que has fet.
    M'apunto la recepta.
    Salut!!!!!

    ResponElimina
  12. què és una dieta montignac? perdoneu la meva ignorància...

    ResponElimina
  13. Aquesta amanida, mes o menys, és la que m'emporto a la feina el dimarts que desprès faig de "cangur" (iaia) a la tarda i està boníssima.

    ResponElimina
  14. gràcies, olles, sí que és un luxe, amb uns bons ingredients. llàstima que costi tant trobar tomàquets que estigui n a l'alçada.

    roser, és la dieta d'un metge francès que es diu michel montignac que la núria, si veu això, t'explicarà molt més bé que jo. em sembla que, entre moltes altre coses, divideix els aliments en proteïnes, lípids (greixos) i glúcids (hidrats de carboni) I deixa menjar molt de tot, segons la fase en què et trobis, tenint molta cura especialment en la combinació d'aliments d'aquests diferents grups, però sense haver d'anar comptant calories.

    àngels, suposo que a més de l'amanida et deus endur alguna cosa més, perquè sinó no m'estranya que estiguin tan primeta ;))

    ResponElimina
  15. Roser, Michel Montignac és un especialista en nutrició que va crear fa 20 anys un mètode d'alimentació que es basa en escollir els aliment de índex glucèmic més baix o els de mitjà, sense greixos. Té un llista que has de seguir i es menja bastant bé i equilibrat i es perd pes. Et deixo un enllça de la seva pàgina oficial:

    http://www.montignac.com/es/la_methode.php

    Manel, estic desitjant veure aquest salmó...

    Núria

    ResponElimina
  16. Manel, ens feies patir ja que teniem en un pedestal de bon gurmet i aquest atac de gormanderia t'ha fet trontollar una mica, però tots tenim el nostre costat fosc (ja t'ho vaig dir en un comentari anterior, si fessim fotos de les cuines després de cuinar ens coneixeríem "d'una altra manera" jejeje).
    Aquesta amanida és perfecta i encara que ara no és bona època de tomàquets has provat amb uns que pert aquí en diem quarenteno? Si vols te'n faig una entrada, com dels del benach!!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  17. Me parece que le das un punto a las cosas extraordinario.
    Un beso

    ResponElimina
  18. dolça, a veure si aquestes bromes em faran perdre les amistats...
    no conec pas els tomàquets quarenteno, si ho expliques com vas fer amb els benach, t'ho agrairé (tot i que per aquí d'aquests encara no n'he trobat mai).

    su, no sabes cómo te lo agradezco.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...