Fa temps que vaig dient, cada vegada que publico alguna recepta per preparar un mos a sobre d'una llesca de pa, que es necessita un mot català per designar el que en castellà anomenen "montadito" i que tan expressiu i gràfic resulta. Els lectors del bloc heu anat dient la vostra, hem parlat i debatut, però potser estaria bé que encetéssim un debat més ampli i que, si arribem a una conclusió, fem tots una mica de campanya per intentar popularitzar el nom que ens sembli més escaient, a veure si tenim sort i arrela en la parla quotidiana.
En el darrer article que vaig parlar d'aquest tema, l'amiga Marta F. em va fer notar que ja existeix un terme català per designar els "montaditos", que és barqueta. La veritat és que no el coneixia, ni jo ni cap dels que heu anat aportant comentaris de com podríem dir-ne d'aquestes preparacions. Al diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans no hi consta, però sí que apareix en altres diccionaris, com el de l'Enciclopèdia, o a la pàgina del Termcat, que defineixen aquest mot com una "menja que consta d'una base, generalment una llesca de pa no gaire gran, damunt de la qual hom disposa viandes lleugeres, com ara embotits, carn, anxoves, truita, etc., sovint amb un escuradents que ajuda a sostenir el conjunt". La definició em sembla molt escaient, però la veritat és que el mot no em fa del tot el pes, em suggereix una mena de tartaleta de forma allargada, preparada per farcir per dintre, més que no pas una llesca de pa plana sobre la qual edificar una proposta culinària.
Però la meva opinió en aquest cas no compta, el que m'agradaria és conèixer el vostre parer sobre aquesta proposta i les altres que s'han anat recollint en aquest bloc.
A més del nom oficial de barqueta, diversos amics n'han suggerit d'altres, alguns molt més escaients, segons el meu punt de vista: el Joan, de La cuina d'Àngels, proposa llesquetes; la Txell i el Kike, de La cuina vermella, proposen, respectivament, enfilats o enfiladets i mossets; temps enrera, el Francesc de A la taula i al llit... havia coincidit a suggerir el nom de mossets, i més recentment ha proposat muntadets, fent l'equivalent amb el castellà, proposta que comparteix el Pepín de La cuina de Cal Pepín s'inclina per i que ha fet servir amb normalitat en un dels seus comentaris la Sara Maria de Delícies del rebost.
Estic segur que si hi pensem tots, sortiran noms tan o més bons que aquests, i si ens posem d'acord, crec que podríem escampar el mot en poc temps a través dels blocs i popularitzar la variant catalana d'aquesta presentació que ens ha arribat de fora però que tots hem adoptat.
Per recollir opinions hi ha els comentaris a aquest article, però he pensat a posar també una enquesta a la columna dreta d'aquesta pàgina perquè els que vulgueu pugueu votar el nom que més us agradi; les propostes que vagin arribant les aniré afegint... i a veure què en surt!
M'agrada molt aquesta iniciativa, Manel! Hi rumiaré i intentaré fer alguna proposta nova. A mi el mot barqueta tampoc m'acaba de convèncer... :(
ResponEliminaEstic segura que entre totes les aportacions, en pot sortir alguna de bona!
No se, no se... la meva proposta és un de senzill, com pujadets.. (de tonyina, de sobressada amb mel, de pollastre, etc.)
ResponElimina"Tastets", ara, que aquest de "barqueta"" no em desagrada
ResponEliminaAvui he tingut un dinar amb molta colla i he tret el tema... ha sortit enfilats i muntadets, que ja ho tens. Però també han dit apilats (o apiladets) i fites (les fites són los "hitos", les piles de pedres que marquen un camí... es nota que som excursionistes, oi?)
ResponEliminaAgrada?
A mí m'agrada l'aposta de la parella vermella, enfiladets i mossets, qualsevol dels dos.
ResponEliminaSalut!!!1
Caram, això s'anima! tan de bo creem tendència !
ResponEliminaFelicitats per la iniciativa!
petons
Jo no ho forçara gens, Diria "muntaditus" com diem "tureru" o "curridu".
ResponElimina"Muntadets" podra ser, també, una opció lògica.
Salutacions!
Manel, molt bona iniciativa! A mi la paraula barqueta tampoc em convenç... Però mossets és la que més m'agrada. Ja hi donaré voltes a veure si se m'acudeix alguna cosa nova. :)
ResponEliminaPotser dono la nota discordant, però... realment cal traduïr "montadito"? Que traduïm "sushi"? O "quiche"? Hi ha molts termes culinaris que deixem en v.o. Els "montaditos" designen un plat que no és propi de Catalunya, i crec que és una mica artificial pensar fer enginyeria amb la llengua per buscar-los un nom. Ara, no em feu cas, eh, que ja sabeu que m'agrada portar la contrària!
ResponEliminaÒndia, també porto la contrària, però m'encanta la inicitiva de debat.
ResponEliminaTal i com diu la Mar, acceptem termes culinaris d'altres llengües sense estirar-nos dels cabells (mousse, tiramisú, pizza...) i si alguna cosa caracteritza la llengua catalana és la seva flexibilitat, però principalment la seva respectabilitat. El meu nom és Maragda i si a algú se li acut d'anomenar-me Esmeralda (de "haberlos, hailos") em molesta moltíssim, i entenc que a un Cucufate no li agradi que el cridem per Cugat...
Una altra cosa és que mentre el terme no s'incorpori a la normativitat hi ha un recurs gràfic magnífic: LA CURSIVA, per indicar que és un manlleu o un mot "no normativitzat".
Smaragdus dixit!
Si hem d'esser bons catalans i traduir les coses que no són nostres, potser la millor paraula seria un simil a la nostra cultura popular, ANXANETS!
ResponEliminaJo també estic d´acord amb la Mar, pot ser no cal traduïr-ho tot...però bé...es veu que aquesta questió ja ha estat debatuda altres cops, mireu el que ha trobat el meu cunyat:
ResponEliminahttp://www.geocities.com/golls.geo/Fitxes/Textos/M/montadito.htm
Com que muntar existeix, jo aposto per muntadets. Però tu ets el jefe i el que decideixis estarà bé!
ResponEliminaHome Manel, llegint el teu article jo diria que a l'enquesta que has posat t'has oblidat de posar MUNTADET perquè la gent el voti.
ResponEliminaVists els comentaris de la Mar i cia. potser jo també afegiria MONTADITO amb lletra cursiva.
Salut
Pepin
ja diem prou coses malament!!! voleu dir que cal afegir-ne una més?
ResponEliminala "pizza" s'ha incorporat arreu com paraula i com a cuina.....és molt diferent!!!!!!
jo no necessito fer servir aquesta paraula......
a casa fem llesques...torrades....
i a sobre...hi posem de tot........
és el meu parer......
Sobrepa, fent servir la mateixa lògica que amb entrepà. No en tinc ni idea, jo ho deixaria com "montadito" entre cometes per destacar que es una incorpooració forània a la nostra cuina. No diem foei i crepes?
ResponEliminaPTNTS
Dolça
A mi el que m'agrada més és montadets...
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Quan pot donar de sí un 'montadito'!
ResponEliminaTan bon punt he vist el debat he anat a consultar el traductor on-line que visito sovint:
Traductor-Softcatalà
i quan li he demanat que em traduís 'montadito' s'ha quedat tan ample i m'ha dit 'montadito'.
Ara em falta consultar els meus amics filòlegs catalans a veure que em poden suggerir...
M'agrada aquesta proposta de triar la paraula; jo he estudiat filogogia i només vaig aportar la paraula "barqueta" perquè era la "millor" traducció que s'oferia. Però això no vol dir que sigui la paraula més escaient.
ResponEliminaEn aquestes qüestions lingüístiques hi ha persones més puristes que altres, i cadascú pot tenir la seva part de raó en defensar una o altra paraula.
Personalment m'inclino pel montadito en cursiva, o apurant més, el muntadet.
Marta F.
Manolito, tria "montadito"!!
ResponEliminaAu, anem a fer una birra!
I "mossegadeta" que us semblaria?
ResponEliminaLa millor és anxaneta, sense cap dubte! Però si no... llesques, torrades. I una molt local: al meu poble ROSQUES. De fet, els Alcudians ens diem roscans de malnom per, segons diuen la nostra afecció per la rosca amb all.
ResponEliminaPerò jo vote per anxaneta, en concret per la dels negrets de l'Alcúdia: http://img301.imageshack.us/img301/889/negretsdalcdiawg6.jpg
Una abraçada.
Jo (com que soc casteller) m'apunto a l'anxaneta.
ResponEliminaNo queda malament "un anxaneta de sobrasada i formatge"
perdoneu que hagi esta gairebé tres dies sense donar senyals de vida precisament després d'engegar aquest debat, però ja sabeu que he estat gairebé tot aquest temps sense llum i això vol dir, entre d'altres coses, sense ordinador ni internet.
ResponEliminaquan avui m'he pogut connectar, he quedat gratament sorprès per l'àmplia resposta que ha tingut aquesta iniciativa, i per les propostes que han anat sortint, tantes i tan ben fonamentades que em costa posicionar-me.
de moment, no hi ha una fórmula preferida, que espero que sí que surti d'aquí a uns dies amb noves aportacions al debat i els vots de l'enquesta.
d'entrada, la iniciativa de la mar de no traduir el mot i incorporar-lo a la nostra llengua com hem incorporat pizza o foie té una bona colla de seguidors.
també hi ha força partidaris d'una traducció literal, agafant el verb muntar, el participi muntat i convertir aquesta forma verbal en un substantiu amb terminació de diminutiu, muntadet. però els mossets que inicialment va proposar el kike han tingut molt bona acollida en l'enquesta i en els comentaris, igual que una nova fórmula, prou curiosa i que podria tenir força ganxo comunicatiu: enxanetes.
pujadets, tastets, apiladets, fites, enfiladets, sobrepà (el plural podria portar a confusió) o mossegadetes són altres propostes que caldrà valorar.
quan tingui més resultats i n'hagi fet l'avaluació corresponent, prometo un post més ampli.
Com que encara tinc al cap l'anterior comentari que t'he enviat sobre l'empobriment lingüístic, se m'acaba d'ocórrer anomenar-los "d'això":
ResponElimina"Posi'ns dues cerveses... -i assenyalant-los amb el dit-, i dos `d'aixòs´ de sobrassada, sisplau." ;)
A part la broma, crec que si ja consta en algun diccionari el mot "barqueta", que el trobo força encertat, jo m'inclino per aquest.
enric, acabarem dient "d'això" a totes les coses perquè, seguint també el fil de l'altre comentari, aviat desconeixerem el nom de la majoria de coses.
ResponEliminaem sap greu, però em sembla que ets dels pocs que agrada això de les "barquetes", però t'apunto i vaig fent llista, a veure si en traiem una proposta que agradi tothom.
Hola Manel!
ResponEliminaAbans de res, felicitar-te per la iniciativa. La trobo encertada i molt pertint. Ara, t'he de dir una cosa: des que dissabte vaig llegir el post que de tant en tant em descobreixo pensant com ho podríem dir.
A hores d'ara, però, no tinc proposta. No m'agrada barqueta: estic amb tu que es refereix a una cosa molt concreta. Tampoc m'acaba de convèncer mosset: trobo que es refereix a una cosa massa genèrica. Per exemple, al Maestrat parlem d'anar " a fer un mosset" quan volem fer un àpat curt i informal. Muntadet, francament, em sona fatal. A catalanada per no dir montadito...
La veritat, de tot el què s'ha dit fins ara, jo apostaria per la proposta del filòleg: montadito en cursiva. No?
Joer, no ho sé!
massitet, gràcies per pensar-hi. a mi no em sembla pas malament seguir-ne dient "montaditos" en cursiva o entre cometes, de fet és el que hem fet fins ara, però també em faria gràcia trovar un nom que agradés tothom.
ResponEliminajo també hi dono voltes, però espero que no et tregui la son ;))
Hola Manel!
ResponEliminaLa veritat és que també em faria gràcia trobar una forma més genuina de dir-ho. De fet, jo sempre li he dit pintxo, que és la manera com li diran a Euskadi els euskalduns... A més, respecta les grafies catalanes i sona bé.
Mira, igual és una opció. Se m'acaba d'acudir mentre ho escrivia!
massitet, tens raó amb això del pintxo, coincideix amb la grafia catalana i és prou conegut, però em sembla que els bascos diferencien entre pintxos i 'montaditos', no sé ben bé la diferència però imagino que els pintos han de dur necessàriament un escuradens o una broqueta que els travessi i no cal que tinguin la llesca de pa a sota com els 'montaditos'.
ResponEliminael cert és que de moment la gent s'inclina força pel nom de "llesquetes"
Encara som a temps de dir-hi la meva?
ResponEliminaJo propòs bossinada, que seria equivalent a mossegada. ja que se suposa que aquestes coses van de cop a la boca o com a molt amb dos cops de dent.
Però el cortado sembre serà cortado i el trempó mai será trempón ni ensalada mallorquina de verano, per tant el "montadito" o el "pintxo" no em fam mal a la vista (ni a l'estómac)
chis, i tant que hi ets a temps! m'apunto les teves dues propostes, la 'bossinada' i la de seguir-ne dient 'montaditos'. tens raó que el trempó sempre serà el trempó com la pizza ho és a tot arreu, però en altres casos els noms es canvien quan hi ha un consens social ampli, com en el cas del 'cortado', que aquí tothom n'hi diu tallat.
ResponEliminaesperaré uns dies i ja faré un resum de les idees que han anat sortint.
moltes gràcies per la visita i fins aviat!
A Cervera en diem "bilandons" des de fa uns anys. Al primer que li vaig sentir dir va ser a un bon campaner, Josep Mas. Diguem-ne com vulguem, lo important es que siguin bons.
ResponElimina