A casa ens agrada molt el pollastre, potser perquè tenim la sort de poder menjar encara animals criats per la família, o de poder comprar-ne de bona qualitat i origen conegut. Però no som pas els únics, ja he explicat a vegades que el grup més importants de visitants que arriben a aquest bloc utilitzant un cercador és el d'aquells que volen cuinar pollastre, i més concretament, pollastre al forn.El fet és que si menges pollastre sovint, has d'anar cercant maneres noves de preparar-lo, per anar-les intercalant amb el típic pit de pollastre a la planxa que tantes vegades ens ha salvat un àpat.
La setmana passada havia comprat trompetes de la mort deshidratades i vaig pensar que eren un bon acompanyament per al pollastre, amb unes escalunyes, que també donen un toc diferent que les típiques cebes.
El pollastre, tallat a octaus, el vaig rostir com sempre en una cassola d'acer amb el cul ben gruixut, que és el que ajuda a rostir bé i on es concentra tota la substància que després desenganxarem amb un bon licor; en aquest cas, vaig fer servir vi ranci, que hi vaig posar quan el pollastre s'havia enrossit amb els alls, i després de treure gairebé tot el greix; si es treu l'oli sobrant, s'aconsegueix una salsa molt més lleugera, feta només amb el vi i el brou i tota la substància que desenganxa del fons de la cassola. Quan es va haver evaporat l'alcohol, vaig afegir-hi unes cullerades d'un brou fosc fet amb la carcanada i els menuts del mateix pollastre i unes verdures ben rostides abans de cobrir-ho tot d'aigua.
Un cop escalfat el brou, es tapa la cassola i s'abaixa el foc baix perquè el pollastre es vagi fent a poc a poc.
Mentrestant, podem aprofitar per saltar en una paella les trompetes, que prèviament haurem posat a rehidratar en aigua calenta (en podem afegir una mica al pollastre per reforçar el gust a bolets); les trompetes les vaig fregir amb un oli emulsionat amb all i julivert. També vaig passar per la paella les escalunyes, i tot plegat ho vaig afegir a la cassola quan feia mitja horeta que el pollastre s'estava cuinant, per acabar de compartir els 15 o 20 minuts finals de la cocció i procedir al preceptiu intercanvi de gustos entre els diferents ingredients del plat.
De fet, aquest plat el vaig preparar el dia abans al vespre, per poder trobar el dinar ja mig fet l'endemà tornant d'entrenar, i el vaig acompanyar amb puré de patates per als nens (els encanta barrejar el puré amb el suc del rostit) i amb espàrrecs verds passats per la planxa per a la meva dona; jo me'l vaig menjar amb una esgarrapada mentre em preparava per anar a treballar, i la veritat és que a tots ens va agradar força.
Manel, que bo! La veritat és que el pollastre és de les carns que sol agradar més a tothom. Potser per això hi ha tanta gent que busca receptes amb pollastre... I jo, com els nens, un bon purè de patates amb el suquet del rostit al damunt... mmmm!!! :)
ResponEliminaQuin plat tan bo!!! I això de fer-lo el dia abans i tenir un dinar així de bo, dóna gust!!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Dubto, entre el pollastre o les trompetes, m'estic imaginant el gust!!
ResponEliminaDeliciós, m'encanten les escalunyes com a guarniment. I les trompetes... un plat rodó.
ResponEliminaHe trobat el teu blog a través del de la Dolça, i quantes cosetes que hi ha! hi hauré de passar un bon rato.
ResponEliminaSi passes pel meu blog t'hi he deixat una coseta.
Una abraçada!
El pollastres amb trompetes de la mort m'encanta i es totalment apte per mi!!
ResponEliminaManel,
ResponEliminaFelicitats per aquesta nova recepta de pollastre. Ja saps que el pollastre m'encanta, però acompanyats de la "trompeteria" amb que l'has fet, encara més.
Una abraçada.
A mi el pollastre m'encanta. Aquesta recepta ha de ser un plaer per als sentits. De tots els ingredients, el que no crec que trobaria per ací són les trompetes. Però potser quedaria bo amb uns xampinyons o uns rovellons, no? Salutacions
ResponEliminaQuina sortassa menjar producte criat per un mateix o per la família!!! abans nosaltres teníem gallines, jo era petita, i recordo perfectament quan l'àvia em dava el cistellet i em deia ves a buscar els ous! i jo entrava al corral i els agafava... llavors, com un ritual màgic, l'àvia agafava l'ou més calent i me'ls passava pels ulls i anava dient que santa llúcia et conservi la vista... he de dir, que aquell ritual màgic no ha funcionat, perquè sóc molt miop!
ResponEliminaBé i desprès de l'anecdota dir-te que és genial aquest plat!
Així m'agrada Manel, fent propaganda del pollastre, la meva família viu de l'avicultura i convé que se'n parli, que feina rai!!!!
ResponEliminaUna recepta excel·lent.
PTNTS
Dolça
Mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm, quina delícia. A mi les trompetes m'encanten i combinades amb el pollastre el suquet ha de ser impressionant.
ResponEliminaSalut,
Pepin
mercè, jo també sóc més de puré, però a la meva dona, per allò de les calories, li va semblar que els espàrrecs li anirien millor, i jo vaig pensar que per la foto, com que de puré en poso sovint, també em convenient. convergència d’interessos.
ResponEliminaeva, ja ho saps que a vegades si vols tenir temps lliure has d’enllestir al feina el dia abans, i en el meu cas la bici és sagrada encara que hagi de cuinar a les 12 de la nit.
dolorss, vaig pensar en tu quan l’escrivia perquè sé que t’agraden molt els bolets i sempre que pots en fas; les trompetes deshidratades la veritat és que donen molt bon resultat.
gràcies, gemma, jo també hi poso escalunyes sempre que puc, tenen un punt diferent de les cebetes que m’agrada molt.
padrina, gràcies per venir i gràcies també a la dolça per recomanar-me. ara passo pel teu bloc a recollir el teu obsequi, però sigui el que sigui deixa’m agrair-te’l a l’avançada.
núria, suposo que amb el puré no el pots menjar, però amb els espàrrecs segur que sí. em sembla que ja començo a entendre el mètode!
josep, a casa entre arrossos i pollastres trobaries sovint coses al teu gust )
francesc, segur que amb qualsevol altre bolet quedaria bo, però de trompetes seques jo crec que sí que en trobaries, perquè abans això dels bolets era una cosa molt restringida, però ara s’han posat de moda i el seu costum s’ha estès molt.
txell, m’encanta aquesta anècdota dels ous calents als ulls, no l’havia sentit mai; de fet, a casa no n’havien tingut mai, d’animals, però la família de la meva dona sí que és de pagès i per sort els agrada seguir tenint alguns aninals.
dolça, ja sé a qui podré consultar quan tingui algun dubte relacionat amb les aus, i la propaganda t’asseguro que la faig molt de gust perquè en general totes m’agraden molt.
pepín, la veritat és que el suquet estava molt bo, i el que queda el vaig aprofitar per fer un risotto com faig sempre que en tinc i li va donar un gust diví.
hola Manel! he deixes una mica de pell al pollastre?? jo sempre trec totes les pells, tan del pollastre com del conill.......fins ara sempre llençava el sobrant del rostit...però provaré de fer-hi un arros com els teus...
ResponEliminarepasso molt tots els teus plats!!!
roser, habitualment deixo tota la pell que no porta greix enganxat, perquè a mi m'agrada molt ben rosseta, i el que no la vol ja la deixa al costat del plat.
ResponEliminarespecte al suc del rostit, no el llencis pas, és un pecat! és fantàstic per afegir als arrossos en general, no només als risotti, i ahir, per exemple, en vaig posar a uns cigrons que vaig fer amb una mica de ceba confitada, i a casa els va encangtar.
gràcies per venir i per repassar els meus plats, espero que et siguin útils i que poguem tornar a parlar aviat :)))
Molt bona aquesta recepta, haig de reconèixer que el pollastre amb escalunyes, uuummmmm, pero amb les trompetes i els espàrrecs, quin plaer de plat. Salut!!!!
ResponEliminaolles, gràcies pel comentari, veig que tu també ets més d'espàrrecs que de puré, com la meva dona. això és opinable, però les escalunyes i els bolets sí que són indiscutibles!
ResponEliminaHola Manel, si que sou privilegiats de menjar pollastre criat per la família, segur que és molt més saborós. L'acompanyament amb les trompetes i els espàrrecs el fan un plat molt complert!
ResponEliminaanna, el pollastre criat en llibertat amb menjar natural no té res a veure amb els de granja, és un dels petits avantatges que té viure en un poble ;))
ResponEliminai com faries unes petxugues lights? per sortir de l'avorriment de la planxa????
ResponEliminaal forn amb llimona???
va!!!!
roser, ja veus que jo els temes light no els toco gaire, però fetes al forn, simplement amb una mica de llimona i sobre una base de patates cuites abans amb pell i verdures, pot estar bo.
ResponEliminatambé l'he fet a vegades a la papillota, sobre una base de verdures tallades en juliana )ceba, pastanaga, pebrot...) i saltejades una mica abans, regat tot amb una mica d'oli i vi blanc, o llimona, abans de tancar el paquet i posar-lo vint minuts al forn.
o podríem empanar-les però sense fregir-les, posant-les al forn, que també quedarien torradetes i sense greixos.
ho provaré i t'ho explicaré....
ResponEliminaa vegades no me'n recordo en quina recepta he escrit......