dilluns, 5 de gener de 2009

pastissets de salmó fumat i de pernil dolç

En aquest bloc normalment presento receptes i fórmules pròpies, o del receptari del país o de la zona adaptades a la meva cuina, però això no vol dir que no elabori receptes d'altri: quan vaig començar a cuinar seguia les receptes de llibres i revistes al peu de la lletra, fins i tot les col·leccionava i tinc dotzenes de llibres i milers de receptes guardades... que no miro gairebé mai. Tot sovint, però, quan veig en altres blocs coses que m'agraden, me les apunto, com tothom, i les faig, tard o d'hora. O mai. O al cap de mitja hora.
Divendres passat vaig veure en un bloc la recepta d'un pastís de salmó fumat que de seguida em va cridar l'atenció, però encara em va fer més gràcia quan vaig veure que l'havia tret del bloc d'una bona amiga, la Núria de CocinArte; de fet, ja l'havia vist, a ca la Nuri, i em va fer molta patxoca, però en aquell moment no devia estar inspirat, i en canvi, el darrer cop, va ser veure'l i sortir corrents cap al rebost a buscar uns motlles i cap a la cuina falta gent. Ja tenia sopar per a mi i per la Lara, que aquell dia estàvem sols, i reserves per quan arribés l'Aleix a la nit, que el primer que fa sempre és obrir la nevera a veure què troba.
La recepta de la Núria és aquí, però com que vaig fer alguns canvis i és senzilla, us l'explico igualment. D'entrada, en lloc de fer un pastís gros, vaig agafar uns motlles individuals per fer pastissets individuals, i quan els preparava, l'Aleix ho va veure i em va dir que tenien bon aspecte, excepte la part de fora, el salmó, de manera que de seguida vaig pensar en una altra 'camisa' més del gust dels nens i em vaig decidir pel pernil dolç (un altre dia ho provaré amb pernil salat).
Es tracta de revestir els motlles per dintre amb paper film i a sobre làmines de salmó fumat o pernil; es posa al fons un tros de pa de motlle tallat a la mida, i a sobre, una capa d'una barreja feta amb tonyina de llauna (ben escorreguda), olives farcides picades petites i maionesa; amb una altra làmina de pa es
tanca el pastís. Si ha quedat salmó o pernil sortint pels costats del motlle, es pleguen a sobre del pa i es posen una estona a la nevera, un sobre l'altre i amb un pes al del capdamunt, de manera que agafin forma i consistència. Per desemmotllar, només cal tibar el paper film i sortiran els pastissets amb una forma ben maca. Es decoren amb una mica de maionesa i unes fulles verdes i ja estan a punt de servir. A la Lara i a mi ens van agradar molt, l'Aleix va tenir ressopó i la Maria es va menjar el seu per esmorzar l'endemà.
És una d'aquelles receptes fàcils de fer, maques de presentar i bones de menjar.

23 comentaris:

  1. boníssim´s Manel i la presentació m´agradat molt. gracies. petons

    ResponElimina
  2. T'han quedat xulíssims!!! M'agrada molt la idea de fer-los individuals, així també pots variar "la camisa" al gust dels de casa. Aquest pastís el fa sempre el Riqui a les festes amb amics i és un èxit sempre! Ell el fa tb amb pernil dolç i al capdamunt el cobreix amb enciam. Boníssim!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  3. Manel, m'agrada això dels individuals.. Els teus motllos són especials o poden ser reciclats, com les tarrines de mantega, potser?
    A casa teva no hi ha problemes de kilos, eh?
    Molt be el lluç a la salsa verda...

    ResponElimina
  4. Molt bona idea això de presentar-los individuals, ja que serveix per primer plat. Ens ho apuntem.

    ResponElimina
  5. Ains Manel, quina monada Jo tinc motllos individuls de plumcake, la pròxima ho faig així...

    Gràcies, no per fer la meva recepta...que també m'agrada. Sinò per dir que sóc amiga teva....que en sóc de sensible...jeje...i m'emociono i to.

    Us desitjo lo millor a tota la familia, per aquest nou any i que els reis us portin moltes cosses.

    Núria

    ResponElimina
  6. Molt bona idea això de l'individualisme. Em sembla perfecte. M'agrada força aquesta recepta. Que els reis es recordin de tu amb molta estima. Salut!!!!

    ResponElimina
  7. Manel, això del paperam ens passa a tots , si sabessis el replec de retalls que tinc en carpetes,els apunts de cuina,les llibretes i els llibres que arribo a replegar!!!!! te´n faries creus i sobretot els papers els mires.....de naps a cols , o mai!!!.
    Aquest pastis és un clàssic a casa la nit del caga tió, l´Aleix, el meu ( quina coincidència n´és un enamorat,i ja fa uns anys el demana tot i que és lleugerament diferent ,la base és la mateixa,fa una esstona he anat a buscar el tortell a la pastisseriía i he de dir que comparant-lo amb el teu no hi havía color i més si et conto el preu que tenía.
    Si publiques així et llogaran segur,jejeje. felicitats perquè és maquíssim.
    una abraçada

    ResponElimina
  8. Manel,
    Magnífica la presentació. La Glòria que és una "fan" del salmó, segur que en pren nota.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. T'ha quedat una recepta molt i molt temptadora. Açò dels blocs no s'acaba mai, eh?
    Saluacions

    ResponElimina
  10. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  13. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. jo en faig un de semblant per l'estiu, és molt refrescant...
    1ª basepa de motlle untat de maionesa
    2ª tomaquet d'amanida trinxadet i ensiam tallat
    3ª pa de motlle untat maionesa
    4ª salmó, o de pernil dolç, o de tonyina ..o del que volguis..
    5ena pa de motlle untat..
    6na...ensiam trinxat ben amanit....

    ResponElimina
  15. mome, la veritat és que són força bons i fàcils de fer.

    eva, ve a ser com el típic pastís d’estiu, però amb la “camisa” com tu n’hi dius que li dóna un altre toc.

    maria, jo tenia uns motlles especials, però amb terrines de mantega com tu dius també aniria bé, tot i que són més grosses. i sí que tenim problemes de quilos, però és que tots tenim molta gana i anem alternant per no menjar sempre verdura i planxa.

    àngels, em va semblar que així s’evita haver de tallar el pastís a la taula amb el risc que se’t desmunti la paradeta.

    núria, m’agrada poder presumir de la teva amistat, i espero poder-ho fer per molt de temps. ah, i els reis ja han passat i s’han comportat força bé. espero que amb tu també.

    olles, el teu desig s’ha acomplert i com li deia a la núria els reis s’han portat bé. espero que amb tu també. salut!

    mai, sabia que teníem moltes coses en comú, però això del nom del fill es nou. no tindrà pas 17 anys, també, que ja seria massa?

    josep, el salmó fumat és molt versàtil, se li pot treure profit de moltes maneres. per cert, per què no els fas tu i la sorprens?

    francesc, tens raó que la imaginació de la gent no s’acaba mai... per sort. salut!

    ResponElimina
  16. roser, a l'estiu jo també faig un pastís d'aquests amb pa de motlle (el trobaràs a la secció 'sobre pa' de la columna de la dreta), però no hi posava salmó, i aquest amb la "camisa" per fora em va semblar molt original.

    ResponElimina
  17. Jo em quedo amb la versió infantil de l'assumpte en qüestió, de pernil i si pot ser del salat! Manel, ets un artista en la decoració, aquests pastissets que has cuinat els has coronat molt i molt bé, de fet és com si els haguessis signat amb una M de Manel! petonets.

    ResponElimina
  18. txell, moltes gràcies, això de l'm de manel no se m'havia acudit, però a partir d'ara diré que està fet expressament. per cert, acabo de visitar la cuina vermella i no hi ha el resultat del sorteig, no us haureu fet enrere?

    ResponElimina
  19. Manel, nosaltres a casa pels grans fem Papa Noel, els reis és només per les nenes!!M'en alegro que s'hagin portat bé amb tú, que t'ho mereixes...

    Núria

    Pd: A mi només m'han portat el virus aquest resistent....

    ResponElimina
  20. Hola Manel ¡
    Fa uns dies que rondo pel teu bloc i te de dir que gaire bé cada dia et faig una volteta, ahir vaig fer el teu arròs de boques BONÍSSIM, vaig quedar com una senyora cuinerassa ,que te de dir m`encanta el teu bloc i el teu poble ens encanta a tots els gallifencs de casa meva

    S.

    ResponElimina
  21. s., encantat de tenir-te aquí, i més sent de gallifa, un poble que estimo especialment perquè no hi ha setmana que no hi passi un o dos cops quan surto a entrenar amb la bici. m'he mirat el teu nou bloc, que encara no coneixia, i celebro que t'hagis decidit a fer el pas, li passaré l'adreça a la meva amiga rosa, una noia celíaca que ve molt sovint a casa i per això sé les dificultats que comporta cuinar sense gluten (per exemple, el darrer sopar de cap d'any).
    t'agreixo molt el comentari i espero seguir veien-te per aquí.
    una abraçada

    ResponElimina
  22. m'imagino el seu gust perfectament...m'agrada molt el salmó i faig un pastís que es pot fer també com a individual, te'n poso el link per si t'interessa:
    http://elkiwiblau.blogspot.com/2007/08/per-unes10-persones-3-baguettes-de-pa.html

    és el salmó amb salsa Carme...el pastís són tres capes de pa de motllo amb la salsa al damunt de cada llesca i s'acaba embolcallant-lo amb el salmó fumat..a ma mare li van donar un premi pel pastís i tot!!

    ResponElimina
  23. ja sé que t'agrada molt el salmó, en tens força receptes al kiwi, i la recepta de la teva mare em sembla molt bona. per als canapès de salmó fumat, jo faig una barreja semblant amb ceba tendra, cogombre i tàperes en vinagre, però amb mantega en lloc de maionesa. ja ho provaré :)

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...