un sopar de cap d'any

Gairebé cada any, la nit de Cap d'Any agafàvem el cotxe per anar a celebrar el traspàs de l'any amb una colla d'amics de Barcelona, primer amb els nens, darrerament nosaltres sols perquè els grans ja no volen venir, i de petits només en queden dos. Però aquest any ho vam fer a l'inrevés, i alguns van venir a sopar a casa, de manera que me'n vaig encarregar jo de preparar-lo. Va ser un sopar estudiat abans, però executat a corre-cuita, després de passar-me la tarda fent les trufes i bombons que menjaríem a les postres i dijous per celebrar el meu sant. L'endemà al matí d'hora vaig seguir cuinat per dinar de Sant Manel, però aquesta ja és una altra història.
Vaig fer un menú força al meu gust, amb una llista relativament llarga d'entrants i un plat principal, aquest cop de peix, que aquests dies ja hem menjat prou rostits.
Per picar vaig posar patates fregides amb una salsa de formatge, iogurt i ceba que va fer la Maria per Nadal i que va penjar al seu magnífic bloc La menta fresca, on podeu trobar la recepta; ella el servia només amb patates fregides, i jo hi vaig afegir també triangles de blat de moro dels anomenats "tortillas chips"; la veritat és que ens va agradar molt el gust fort de la salsa untada sobre les patates i el blat de moro cruixent. Mentre picàvem, vaig servir un cava rosat, que particularment m'agrada molt amb els aperitius.
Per als entrants, vaig tallar pernil ibèric i el vaig acompanyar amb pa de pagès amb tomàquet; també em quedava ventresca de porc ibèric de la meva cunyada del que vam encetar la nit de Nadal, i que va triomfar encara més que el propi pernil. Vaig fer canapès de foie mi-cuit amb sal maldon i unes gotes de reducció de vi pedro ximenez. Com que una de les convidades és celíaca, vaig substituir tartaletes i volovants per culleres per evitar els productes amb gluten, i en una de les culleres hi havia un saltat de camagrocs (secs, rehidratats amb aigua), all i gambetes. Va ser l'entrat més celebrat després de la ventresca i com que en vaig fer força, vam poder anar omplint les culleres.
En una altra cullera hi vaig fer una especie de guacamole amb un llagostí gros pelat a sobre. El guacamole el vaig fer amb alvocat aixafat, suc de llimona, tomàquet i ceba tendra picats ben fins i li vaig donar un toc especial afegint-hi el suc dels caps dels llagostins que havia cuit en aigua ben salada.
També vaig fer una amanida de brots tendres amb formatge ibèric conservat en oli. La vaig amanit amb una mica de vinagre de mòdena, l'oli de la conserva del formatge i hi vaig posar dos contrastos: el dolç, amb daus de codonyat casolà, i el cruixent, amb crostonets de pa torrat (sense gluten).
Tot regat amb un vi negre deliciós que va agradar molt tothom, el Borsao Tres Picos garnatxa, un vi de la DO Campo de Borja que té una relació qualitat-preu excel·lent i que recomano vivament.
El segon plat, demà.