Ja sabeu els lectors habituals d'aquest bloc que a finals de l'any passat vaig 'descobrir' els tomàquets secs i que em va encantar l'invent, de fet en vaig fer un canapè que va tenir força difusió (RAC1 el va recomanar per Nadal) i he anat incorporant aquests tomàquets a diverses preparacions, com els risotti que he fet darrerament.
Però amb els primers tomàquets vaig fer altres combinacions que he guardat per no repetir molt els ingredients, com aquest 'montadito' (prometo un article la setmana vinent sobre aquest nom i la seva versió catalana) d'albergínia, rull de cabra i crema de tomàquets secs.
Aquests tomàquets han estat sotmesos a un procés d'assecatge al sol, coberts amb sal, de manera que abans d'utilitzar-los cal rehidratar-los; jo ho faig posant-los uns minuts en aigua calenta (així també es renten), escorrent-los, posant-los en un pot amb un o dos grans d'all i unes quantes herbes (romaní, farigola...) i cobrint-ho tot amb oli. És una preparació senzilla, però si us la voleu estalviar venen pots amb els tomàquets ja conservats en oli i herbes.
Doncs bé, aquests tomàquets també els podem posar al vas de la batedora amb una mica del seu oli i, si voleu, un gra d'all de la mateixa conserva, i triturar-ho tot plegat, per obtenir la pasta que ens servirà per fer aquesta presentació.
A la base, en lloc de pa, hi posem unes rodanxes d'albergínia que haurem salat i deixat escórrer una estona, i després les haurem passat per una paella antiadherent amb un raig d'oli, per les dues cares, fins que estiguin cuites. A sobre, una rodanxa de formatge de cabra en rull, la pasta de tomàquet i unes fulletes d'orenga seca. També en vaig fer alguns amb un tros d'anxova al capdamunt.
I parlant de la nostra llengua, què tal petits entrepans-canapès?
ResponEliminaEl nom canapè, si no vaig errada, prové de l'anglès i es refereix a petits entrepans que consisteixen d'una llesca de pa de motlle untats amb mantega i guarniment o farcit al damunt. Així que no s'escau ben bé.
La veritat és que no en tinc ni idea de com es tradueixen. En fi, a veure si ens instrueixes! ;)
I aquesta salseta dels tomàquets secs, l'hauré de provar una estona!
mmmmm...crec que ja tinc un aperitiu pel dinar d'aquest diumenge!!! M'ha encantat la combinació...i sobretot el fet de no posar pa a la base i fer servir alberginia!!!!
ResponEliminaL'Enric segur que et pot donar un cop de mà referent al mot de montaditos!!!! Jo ni idea...
Petunets,
Eva.
uuuuuuummmmmmmmmmmmmmmmhhhhhhhhhhhhhhh
ResponEliminawuuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaallllllllllaaaa
Moltes gràcies per l´honor ,
veient el montadito puc imaginar quin gust te i tot
Que bo!
Sandra
M'encanten els montadets que fas!!
ResponEliminamercè, tinc un post escric que publicaré qualsevol dia d'aquests recollint les vostres aportacions i proposant una enquesta per triar un nom escaient pels 'montaditos'. m'apunto els teus suggeriments, tot i que canapè com a tal ja existeix en català.
ResponEliminaeva, a mi m'agraden molt les bases de pa (tinc una secció que es diu precisament 'sobre el pa') però de tant en tant va bé canviar una mica, i l'albergínia l'he fet servir altres vegades i dóna molt bon resultat.
sobre el tema filològic, tens raó, faré una consulta a l'enric.
sandra, entenc pel comentari que ets una de les pussetes de gallifa. com que apareix la identitat d'un altra bloc, primer no t'havia reconegut. vaig corrent a veure aquesta nova pàgina!
sara maria, apunto montadets com a possible traducció, i gràcies pel comentari :))
Els amics de "La cuina Vermella" proposaven fa uns dies "enfiladets" com a solució a "montadito". Jo trobe que, potser, "muntadets" també hi aniria bé. Per cert, aquesta recepta teua em sembla deliciosa. Això de les tomaques assecades i preparades com dius, ha de ser un pecat. Salutacions
ResponEliminaManel, execl.lent i original tastet. No dubtis que el faré.
ResponEliminaPer cert, el formatge de cabra el gratines una mica o el poses tal qual?
Salut
Pepin
francesc, avui he publicat un article sobre aquesta qüestió per generar una mica de debat entre tots a veure si aconseguim un consens, i ja hi he recollit aquesta proposta teva.
ResponEliminasalutacions.
pepin, el formatge de cabra no el vaig gratinar, però una mica fos segur que també quedaria molt bo.
espero que t'agradi :))
Que bona aquesta combinació això del tomàquet sec és de lo millor. Molt bo aquest pintxo.
ResponEliminaSalut!!!1
un molt bon entrant...digues que si, els tomàquets secs estan boníssims i triturar-los com comentes és una manera diferent de menjar-los. Ho faré ;)
ResponEliminaHola Manel!!! Una pequeña delicia!!!! me parece una combinación estupenda!!! Besos!!
ResponEliminaolles, sí que són bons aquests tomaquets, i donen força joc, en poc temps ho ho provat en arrossos, canapès, "montaditos", i sempre amb bon resultat.
ResponEliminaanna, veig que també ets aficionata a aquests tomàquests. la veritat és que així triturats van molt bé per untar en moltes preparacions.
sàlvia, celebro que te guste, la verdad es que está bueno, pero para mi gusto, delicia la que publico hoy.
un beso!
No en sé la traducció exacta al català, però nosaltres en diem enfilalls. Es digui com es digui aquesta proposta teva ha de ser molt gustosa!!
ResponElimina