diumenge, 11 de gener de 2009

'porqueries' vàries

Molta hipocresia, és el que hi ha. Jo, el primer. Que si una crema trufada amb foie gras, que si pollastre amb gambes, que si coqueta de formatge amb espècies i gust de préssec, què sé jo... Això mengem cada dia els blocaires? No pas. Home, com que publico diverses coses cada setmana, els lectors habituals us podeu fer una idea del que mengem a casa, però lògicament, com tothom, només ensenyo el bo i millor, ningú no ensenya la cuina quan està bruta, oi?
Però avui va d'estriptis i d'explicar què menjo quan arribo a casa a les onze de la nit i no tinc ganes de fer-me un risotto (que en menjo molts dies en aquests casos) ni una amanida (que no cau gaire sovint). Doncs arreplego coses que tinc per la nevera, i a experimentar s'ha dit. I què en surt? Veritables porqueries, però no porqueries de llençar, no, sinó coses que generalment m'agraden però que segurament no hauria de menjar. Al final han sortit coses que han esdevingut menges molt personals meves, que es repeteixen, que en general la meva dona no vol ni veure, i que avui, per primera vegada i en rigorosa primícia, en presento aquí una petita mostra.
Un exemple? Embotits amb maionesa. Un parell de talls de botifarra negra, sense fregir, que ja és cuita, una llesca de pa i una mica de maionesa per fer de 'pegamento'. Una rodanxa de mortadel·la de Bolònia, d'aquelles grans, amb un xorret de maionesa (ara en venen en uns envasos molt pràctics per aplicar-la, ni tan sols embrutes culleres), es plega com un mocador i mossegada. O, més recent, una galeta tipus 'cracker', maionesa i un tall de mortadel·la d'olives, com a la foto.
Més recent encara: una altra galeta untada amb crema de camembert i un parell de rodanxes de botifarró de ceba (morcilla) a sobre. Heterodox? Sí. Repugnant? Ni molt menys: boníssim (per a mi). I així podríem seguir.
Feu una prova (jo la faré): el dia que feu el clàssic assortit de canapès, 'montaditos' i culleres diverses, poseu-hi entremig alguna d'aquestes 'porqueries', o la que vosaltres us feu de tant en tant, a veure si la resta de convidats se n'adonen o els agraden més que les coses més sofisticades.
I, si voleu, intenteu superar la crema de camembert amb 'morcilla' i digueu-m'ho, que ho provaré; a mi no m'espanten els reptes.

26 comentaris:

  1. Tito Manolete, cuida el colesterol que et veig molt echao palante!

    ResponElimina
  2. Ai Manel!, ja en parlavem ahir a Sabadell que si miréssim amb lupa el que mengem, probablement no menjariem res. Això que tu en dius genericament "porqueries" no ho són pas (si no se n'abusa), a qui no li agrada de tant en tant menjar-ne?. El que seria més greu es menjar-ne cada dia ... com fa molta gent, que només canvia el menjar envasat i els congelats per menjar "bocates".

    ResponElimina
  3. Manel,

    Avui sí que no em convences. De les teves propostes, potser "salvaria" els botifarrons amb camembert, però fins i tot amb alguna reserva. Això de la maionesa amb els embotits, no m'ho imagino i, em sap greu, però no se'm fa atractiu. Esperaré una proposta més ortodoxa.

    Fins aviat

    ResponElimina
  4. Ai Manel!! m'agradat més el rostit al reves que no pas aquest de les "porqueries". Jo com la Glòria, a mi no em convencessss!!

    Fins aviat.

    ResponElimina
  5. ecs!!! Manel, m'afegeixo als comentaris de protesta dels altres, jo tampoc no m'ho menjaria!
    Tens raó que els blocaires no mengem cada dia els plats que publiquem, però en el meu cas el que menjo no són aquestes porqueries (je je je, ja m'entens) si no mongeta tendra bullida o peix a la planxa... i això tampoc ho publica ningú, oi? I ben bo i sa que és....
    Sort que sobre gustos no hi ha res escrit... en fi, que haurem de provar els teus crakers per poder opinar ;)

    ResponElimina
  6. Es veritat tot ho que comentes, doncs a casa es fen reciclatges amb els plats que es massa, i no crec que en Joan porti idea de publicar-los, els meus no obstant son molt mes lights, sinó pobre colesterol i dieta i ens em de cuidar per poder fer trobades.

    ResponElimina
  7. Home cada día no, però de tant en tant...mira que està bó tot lo que presentes.

    Núria

    ResponElimina
  8. Manel, gràcies per sortir de l'armari, a veure si ens animem i sortim nosaltres també!! tots tenim una part fosca a la cuina, no? o només som nosaltres tres???
    en fi, si ho necessitem ja farem un grup d'autoajuda!! ;-)
    Petons.

    ResponElimina
  9. Gràcies Manel,

    així els blocaires també mengeu "porqueries", i mongeta tendra com diu la Gemma???
    Em tenieu una mica acomplexada amb els vostres menús :)
    Ara potser si que m'animaré a fer un blog!
    Fins aviat.

    ResponElimina
  10. Jo menjo de tot, igual que tu, si arribo a les 11 de la nit a vegades fins i tot un got de llet amb galetes o lo que trobis, ara això no ho publiquem, a mi la morcilla m'agrada molt i també l'apanyo com puc i amb lo que trobo, en cas de necessitat. Tots tenim un lado oscuro. Jeje, ara publiquem lo millor que tenim. No?
    Salut!!!!

    ResponElimina
  11. Manel, m'afegeixo a la gemma, si que no tot el dia mengem "pijades" però a mi em va més la verdureta bullida o a la planxa i el peixet que les coses que tu presentes, això no vol dir que un dia no es faci un festival dedicat al colesterol i ens passem tots una mica...
    Si vols una foto de la cuina bruta quan vulguis la pengem jejeje (semblarà un concurs de veure que és més "marrano cuinant"...
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  12. amics, gràcies a tots per la vostra sinceritat a l’hora de fer els comentaris, ja tenia ganes que algú digués que no li agrada el que faig; d’aquí va néixer una mica la idea d’aquest article, juntament amb un cert esperit provocador que a vegades no puc reprimir i unes ganes de “sortir de l’armari” com diuen els amics de la cuina vermella. i per deixar clar que es pot ser gurmet i alhora gormand.
    siguem sincers: hi ha gent que fa coses molt pitjors, gent que agafa un pot de nata en esprai i se’l buida directament a la boca, per dir només una “porqueria” que he vist fer. m’hauria agradat que algú s’afegís a la meva confessió i destapés el seu cantó fosc.
    admiro de veritat aquells que no caieu mai en la temptació i quan no voleu cuinar us feu verdura o peix a la planxa, a mi m’encantaria poder-ho fer, i amb deu o quinze quilos menys seria el millor escalador de la meva penya ciclista. però jo sóc dels que a vegades sopen amb una llauna de callos a la madrilenya, i quan compren un fuet i no han dinat no poden evitar de clavar-li queixalada sense esperar arribar a casa per tallar-lo i treure-li la pell.
    confesso que he pecat.

    ResponElimina
  13. Ja, ja, ja... i la sort que teniu a casa teva que ets el netejador oficial de la nevera... amb una resta d'aquí i una d'allà... un sopar. Apa, no et flagelis més,que aixó no és tenir cap cantó fosc, sino pràctic, que a tots ens passa com a tu, que a mi també em pregunten si mengem els plats que penjo cada dia... i ara mateix em poso a la cuina a fer verdures amb patates i carn a la planxa o llesques de pernil salat al costat.
    Fins la propera...

    ResponElimina
  14. A mi m'encanten les salchitches tipus Oscar Mayer crues...jajaja!!!! Quina vergonya dir-ho...meeeeee...
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  15. maria, dona, hi ha alguna cosa que no fa gaire gurmet, ja ho accepto, però és el que deia, que a més de gurmets molt som també gormands, no només ens agrada molt cuinar... també menjar!
    que aprofiti la verdura :))

    eva, t'agraeixo molt la sinceritat, perquè aquest tipus de coses són les que volia dir, i no tinguis cap vergonya. saps què? jo també em menjo les salsitxes aquestes crues, a vegades sucades amb maionesa!
    un petonàs.

    ResponElimina
  16. Manel és ben veritat que tots hem agafat les quatre coses que teniem per la nevera i n'hem fet els nostres "pinxitus" d'aquesta manera a vegades descobrim gustos que lliguen prou bé, ara que al revés també eeee!!!!
    Bon any!

    ResponElimina
  17. jajajajajajajja, que em peto de riure Manel, jo és que de crackers d´aquests no en sóc gaire , jo , pa, pa i amb molla, però m´encanta la "mortadela de l´oliva" que ni dic jo amb pa amb tomàquet i el pa de motllo amb nocilla, ara me´n pimparia un a "cara perro" amb un got de llet però el meu fill no en vol, ah!!! i flipo amb un entrepà de foie gras la piara de la tapa negra, però em senta fatal em fa el cor agre i em retorna jajaja.
    I tens tanta raó.... nosaltres als banquets de petits fours d´aquests en fem a diari, i saps el que triomfa??? les minicroquetes congelades marca 000 , son les reines indiscutibles i res de calamars a l´andalusa de poc arrebossat, calamar a la romana amb gruix de farina!!!!!
    Jo sóc normaleta , no menjo cada día foie, engreixa!!!! jajajaja
    Molts petons i gràcies per les rialles

    ResponElimina
  18. Manel, ho sento molt però les "teves porqueries" no me les menjaria , ara, si tenim de sortir de l'armari, el que a mi m'agrada per una menjada ràpida és el pa de moltlle amb nocilla. Oh!!!!!!
    petons

    ResponElimina
  19. Crec que tots tenim "pecats culinaris no-mostrables". Ara no me'n recorde de cap de propi. Però sí d'un company d'institut que menjava entrepans de maionesa amb cola-cao. ÈCS! Sí, no m'he equivocat, amb cola-cao!!! I no era un dia ni dos. Recorde que em feia un fàstic només de pensar la mescla de l'oli, l'all i la xocolata en pols...
    Mira que si ara algun cuiner d'aquests "mediàtics" s'ho apropia i en fa un plat d'aquells de "cuisine"... Salutacions

    ResponElimina
  20. Manel jo estic amb tu, ha vegades fa una mandra horrorosa posar-se a cuinar a la nit i en el meu cas per mi sola i jo també agafo el primer que trobo per la nevera... però no se m'ha acudit mai fer-li fotos!!!!
    Per cert, el teu pollastre a l'inrevés a sortit per TV3 aquest migdia al final del telenoticies, l'has vist???

    ResponElimina
  21. Que bé si sr. com ens agrada el menjar wuarro de tan en tan


    Sandra

    ResponElimina
  22. illeta, ja és ben veritat que a vegades hi ha coses que no es poden menjar, però de tant en tant en surt alguna de ben bona, oi?
    bon any nou a tu també!

    mai, aquests dia tenia crackers, però jo també sóc més de pa, ara, això de la piara ho trobo molt fort :))
    dec ser molt il·lús, però em pensava que les croquetes i els calamars dels banquests els preparaven a la cuina!

    dolorss, veig que això del pa de motlle amb nocilla molts ho teniu com una cosa vergonyosa. ai si et senten els meus fills!

    francesc, pecar de tant en tant està bé, però això dels entrepans de maionesa amb cola-cao cada dia ho trobo molt fort. ara, tens raó que igual algun dia segons qui ho presenta segons com i a tothom li sembla qui sap què!

    xaro, jo tampoc acostumo a fer fotos a les "porqueries", aquestes les vaig fer només per il·lustrar l'article.
    gràcies per l'avís, no ho havia vist però em van avisar i ho vaig trobar al web.

    sandra, és ben veritat que ens agrada el menjar "warro", però només de tant en tant, eh?

    ResponElimina
  23. Bé Manel, ja has acconseguit el que volies, has provocat al personal, fins i tot a mi, que no m'he pogut estar d'escriure quan he llegit això de les porqueries. Que no es torni a repetir !.

    Francesc Batalla

    ResponElimina
  24. francesc, benvingut al món dels comentaristes blocaires. encara celebro més haver escrit aquest post, si t'ha fet "sortir de l'armari".
    per cert, que no es torni a repetir vols dir això de les "porqueries" o el fet de deixar un comentari?

    ResponElimina
  25. Molt bona aquesta entrada, Manel, quina gràcia veure aquesta versió "íntima" dels blocaries. Sí, molts mengem coses "estranyes" i potser no molt saludables, però... què bones que estan!

    ResponElimina
  26. ro, celebro que t'hagi agradat, molta gent s'ho va prendre seriosament i molt pocs van confessar les seves debilitats, com pretenia. sort que parles en primera persona del plural :))

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...