Però de restaurants n'hi ha de molts tipus, i els petits locals 'de menú', aquells on va a dinar la gent que treballa lluny de casa, les passen força magres: un dia perquè és divendres i la gent acaba la setmana justa, un altre dia perquè és final de mes, però molts cops no arriben ni a cobrir despeses.
Els restaurants que no entren en aquesta categoria, aquells on anem perquè volem sortir amb la parella, amb els amics o amb els companys de feina per celebrar alguna cosa o per tenir una nova experiència gastronòmic, també passen les seves dificultats, només cal mirar els webs d'ofertes, que estan plens de llocs que ofereixen àpats a meitat de preu, moltes vegades per menys de deu euros, per atraure la clientela. Fins i tot algun restaurant gastronòmic estrellat ha començat a entrar en aquestes ofertes de meitat de preu.
Però per atraure i fidelitzar clientela hi ha un altre camí que a vegades em sembla que no s'explora gaire, i és el que ha emprès l'Ada Parellada en un dels seus restaurants, el Pla dels Àngels.
L'Ada segur que molts la coneixeu perquè, després de la Ruscalleda, deu ser la cuinera més mediàtica de Catalunya: ara mateix la podeu veure cada dijous a TV3 en el programa "Caçadors de bolets", i en tertúlies a la tele i a la ràdio. I no para d'escriure llibres, fer cursos per ensenyar els nens a menjar bé i moltes coses més, a banda de mantenir un bloc molt recomanable. Entre d'altres mèrits, el seu origen vallesà, que em fa sentir molt identificat amb la seva memòria gastronòmica i amb el llenguatge que fa servir per explicar-la.
L'Ada ve d'una família dedicada a l'hostaleria, es va criar a la Fonda Europa de Granollers, que ara regenta el seu germà, i ella mateixa ha anat construint un petit 'imperi' de restaurants que encapçala el Semproniana. Però en té més, i entre ells, aquest Pla dels Àngels on va convidar diumenge un grup de blocaires per donar a conèixer la seva nova carta.
Fa onze anys que l'Ada i el seu marit tenen aquest restaurant, ubicat en un local situat just davant del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), un lloc ple d'història, tant el barri com l'espai que ocupa el restaurant. I decorat, com és habitual en els establiments d'aquesta cuinera, d'una manera informat i sorprenent.
Però el més sorprenent és la carta i, concretament, els seus preus: un menú de diumenge a 15 euros; la carta, 20 o 25 euros com a molt (de 3 a 5 euros els entrants, per exemple). Busqueu un local agradable i amb una cuina d'un cert nivell i a veure si en trobeu gaires per aquest preu. I quan dic cuina d'un cert nivell vull dir amb una oferta gastronòmica diferenciada, o d'autor, o tradicional modernitzada, o digueu-li com vulgueu, però un restaurant per menjar alguna cosa més que una amanida i un bistec, ja m'enteneu.
I això és el que ofereix l'Ada al Pla dels Àngels, una carta similar a la del Semproniana, amb taules ben parades però sense estovalles de fil ni copes Riedel.
Això permet que algú que no pot pagar 30, 40 o 50 euros per un sopar es pugui donar un caprici, o que la gent més jove que vol sortir i busca llocs per sopar per 15 o 20 euros, tingui una oferta millor que un entrepà o un fast-food.
L'Ada, que té un do innat per a la comunicació, només començar a parlar ja va donar un parell de titulars, un que em va cridar de seguida i que com a periodista m'agradaria haver redactat jo: "Màxima gastronomia, mínim preu". Em sembla prou clar, oi? Oferir el màxim que es pugui al preu més ajustat. Sense arruïnar-se, és clar, que els restaurants són un negoci i no són menjadors socials, però no cal que abusin com molts ho han fet i encara ho segueixin fent com si els problemes econòmics de la gent no tinguessin res a veure amb ells. Ja s'ho trobaran...
L'Ada va donar un altre titular que em va agradar molt, i que al final és el que encapçala la crònica malgrat que primer havia posat l'altre perquè potser m'agrada més: el Pla dels Àngels és un "restaurant de butxaca". No perquè sigui petit, al contrari, sinó perquè és com les novel·les de butxaca: no tenen tapa dura, ni paper setinada, i la lletra és una mica més menuda, però la novel·la és la mateixa. La versió de butxaca del 'Semproniana'?
Ahir, vam poder fer un tast de nou dels entrants que ofereix el restaurant, més dos plats i les seves postres més famoses, el 'Delirium tremens de xocolata', en aquest cas amb gelat d'amareto, genial.
Dels plats de la carta, alguns alts i baixos: molt bo el clàssic caneló de botifarra negra, com la costella rostida o la llauna de salmó marinat, però fluixes les làmines de tonyina amb llima (massa fet el peix) i un pèl decebedor l'arròs venere amb sobrassada, del qual havia sentit a parlar molt i, almenys al nostre sector, va arribar escàs de sal i de sabor.
No obstant això, el nivell general és bo i, tenint en compte els preus, el local i el servei, és una visita molt recomanable. I encara més si hi anem amb nens petits, perquè l'Ada només ens va demanar que expliquéssim una cosa, i ho faig de bon grat: al soterrani cada diumenge hi tenen un monitor que organitza tallers i activitats per als nens dels clients, un cop han dinat, perquè els pares (i els no pares de les taules veïnes) puguin acabar l'àpat i fer una bona sobretaula amb tranquil·litat. Per a l'Ada, els nens són molt importants, i ho ha demostrat de sobres.
